Totes les margaridetes   se volen casar aquest any,
jo so(m) la més petiteta,   que hauré d'esperar un altre any.
Més petit galant tinc la guerra,   no sé si me'l mataran;
si me'l maten, que me’l matin,   tan petit (?) donaran.
Treu el cap a la ventana   i a França n'està mirant;
ja veu venir cavalleria,   i el seu galant va a davant.
Ja li en porta una cadira   per baixar-ne de cavall:
-Déu vos guard, donya Ma(r)g(a)rida.   -Déu vos gord, senyor Joan,
què en porteu d'aquella terra,   que hi heu estat tant(s) d’anys?
-Jo te'n porto(c) unes joies,   no sé si t’agradaran,
no són mitges ni sabates   ni vestits valencians;
n’és una cinta endaurada   que no l'han fet el(s) cristians.
L'han fet un moro i una mora   que hi han estat set anys,
sense fer-ne mai cap festa,   només quatre festes l’any:
(?) Pasqua i Cincogesma,   i les festes de Nadal.

Sota l'aulivera, auliva,
sota l'aulivera, un ram.

N'han baixat tres segadors   d’aquí dalt de la muntanya,
n'han baixat a l’Empordà   per segar una temporada.
I el més petitet de tots   porta les fauç endaurades,
i el lligador n'és d’or   i el(s) didal(s) ne són de plata.
La filla del rei (a) ho ha vist,   d'ell se n'és enamorada;
si l'ha enviat a buscar   per un criat del seu pare.
I al punt de dos quarts de tres   pujador puja l’escala,
i amb el barret a les mans:   -Què és lo que vostè demana?
-Segador, b(u)n segador,   segarí(e)u un camp de civada?
-Prou l'en segaria jo,   si no en sé allà on t'és sembrada.
-No és sembrada (amb) cap serrat,   ni tampoc (amb) terra plana,
és (am)b un hort de regadiu   que al mig (a) hi passa l'aiga.
Segador, b(u)n segador,   quantes garbes n'heu segades?
-Trenta-vuit o trenta-nou,   o a la ratlla de coranta,
i a coranta arribaré   si lligador no en fa falta.

Ai, serena de la nit,
fresca n'és la matinada;
(con) la lluna fa el seu torn
junts amb l'estrella de l’alba.

Una gent que en té una filla,
una filla per casar,
(e)namorada d'un gitano
i no se'n pot des(a)(lb)idar.

- Ara n'estàs ben vesada
(a) seguir (?) fires i mercats,
casadeta a(m)b el gitano
fil i agulles no (e)n ven(d)ràs pas.

- Si no venc fils i agulles
res no se me'n dóna a mi
(s)i el meu cor sempre en desitja
el gitano per marit.

- Ara n'estàs ben vesada
de menjar b(u)n pa i b(u)n vi,
casadeta amb el gitano
carn de gossa menjaràs.

- Si haig de menjar carn de gossa
res no se me'n dóna a mi,
si el meu cor sempre en desitja
el gitano per marit.

- Ara n'estàs ben vesada
de cuina(r)-ne amb un(s) fogons,
casadeta a(m)b el gitano
h(a)uràs de cuinar pel(s) racons.

- Si pel(s) racons tinc de cuinar
res no se me'n dóna a mi,
(s)i el meu cor sempre en desitja
el gitano per marit.

- Ara n'estàs ben vesada
de dormir en a(m)b matalàs,
casadeta amb el gitano
a la pa(i)a dormiràs.

-Si n'haig de dormir (a la palla
res no se me'n dóna a mi
(s)i el meu cor sempre en desitja
el gitano per marit.

Cat(e)rineta està malalta,   quin metge irem a buscar?
El metge de Barcelona,   que s'hi pensava casar.
-Déu vos guard, Caterineta,   Caterina, cum (a) us va?
-Molt malament, senyor metge,   (e)n a mi malament em va.
-Treu el braç, Caterineta,   treu el braç, que et vu(i) polsar.
Ja en demana tinta i pluma   i paper per receptar;
al fons de la recepta,   me(n)zines (a) hi va posar.
La primera cullerada,   Caterina traspintà;
la segona cullerada,   ja en demana el combregar,
la tercera cullerada,   Caterina (i)a finà.
-Tant us (a) l'he demanada,   mai me l'heu volguda dar;
ara la tindreu casada   per tota l’et(re)nitat.
Adéu-siau, Caterineta,   sento haver-te de deixar,
sento la teva desgràcia,   me faràs morir i penar.

Si n'era un petit sastre   que en venia de cosir,
que en venia de Manresa   un dilluns al dematí.
N'encontra tres ninetes   la voreta d’un camí;
les ninetes son traïdores,   totes tres volen seguir.
Si li'n lleven les calces   i els hi tiren a dalt d’un pi:
-Companyia de ninetes   no vingueu mai més amb mi,
jo en pensant-me burla(r)-m(e) d’elles,   i elles s'han burlat de mi.

(...) petit,
n'és mig adormit,
la mare se'l mira.

L'en posa al b(er)sol,
no l'en deixa mai sol,
quina mare tan joiosa.

Li besa la cara,
li besa el front,
petons d’una mare,
lo més gran del món.

I el nen se'n fa gran,
la mare, plorant,
li diu cada dia:
-No surtis de nits,
fui(g)-ne dels b(or)gits,
treballa, estudia.

Vostre pare i vostre mare
que ditxosos deuen ser;
tenen les roses a casa, 
i acomodades,
(a)nades a buscar al roser.

Vostre mare n’és la rosa
i vostre pare és el roser;
vós sou aquella poncella,
i hermosa i bella,
(com) serà que us colliré.

Tote(s) les nines al dematí
s'alcen i reguen, s'alcen reguen,
tote(s) les nines al dematí
s'alcen i reguen el seu jardí.

Jo ta(m)bé el rego el meu hortot,
faves i pèsols, faves i pèsols,
jo ta(m)bé el rego el meu hortot,
faves i pèsols i el julivert.

Ai, el meu rave c(u)m s'és tornat,
sense cap fulla, sense cap fulla,
ai, el meu rave c(u)m s’és tornat,
sense cap fulla i el cap pelat.

I en baixant de la font del gat,
una noia, una noia,
i en baixant de la font del gat,
una noia i un soldat.

Demaneu-li c(u)m se diu,
Marieta, Marieta,
demaneu-li c(u)m se diu,
Marieta de l'ull viu.

I aquesta cr(a)ticada Marieta,
i allí (a) la font del gat,
ni mai que hi (ha)gués anat
i encara hi tornaria
amb aquell mateix soldat.

I allí (a) la font del gat,
ni mai que hi hagués anat,
i encara hi tornaria
amb aquell mateix soldat.

Boquet, boquill,
fora boquet de la millera,
boquet, boquill,
fora boquet del nostre mill.

(A)hi va el boc, se menja el mill,
(a)hi va el boc, se menja el mill,
boquet, boquill,
fora boquet de la millera,
boquet, boquill,
fora boquet del nostre mill.

(A)hi va el llop, se menja el boc,
(a)hi va el llop, se menja el boc,
llop de boc,
boquet, boquill,
fora boquet de la millera,
boquet, boquill
fora boquet del nostre mill.

(A)hi va el ca, atura el llop,
ca de llop i llop de boc,
boquet, boquill,
fora boquet de la millera,
boquet de boquill,
fora boquet del nostre mill.

(A)hi va la verga, atura el ca,
(a)hi va la verga, atura el ca,
verga de ca, ca de llop i llop de boc,
boquet, boquill,
fora boquet de la millera,
boquet, boquill,
fora boquet del nostre mill.

(A)hi va el foc, crema la verga,
(a)hi va el foc, crema la verga,
verga de ca, ca de llop i llop de boc,
boquet, boquill,
fora boquet de la millera,
boquet, boquill,
fora boquet del nostre mill.

(A)hi va l’aig(u)a, apaga el foc,
(a)hi va l’aig(u)a, apaga el foc,
aig(u)a de foc, foc de verga, verga de ca, ca de llop i llop de boc,
boquet, boquill,
fora boquet de la millera,
boquet, boquill,
fora boquet del nostre mill.

(A)hi va el bou, se beu l'aig(u)a, 
(a)hi va el bou, se beu l'aig(u)a, 
bou d'aig(u)a, aig(u)a de foc, foc de verga, verga de ca, ca de llop i llop de boc,
boquet, boquill,
fora boquet de la millera,
boquet, boquill,
fora boquet del nostre mill.

(A)hi va la corda, estaca el bou,
(a)hi va la corda, estaca el bou,
corda de bou, bou d'aig(u)a, aig(u)a de foc, foc de verga, verga de ca, ca de llop i llop de boc,
boquet, boquill,
fora boquet de la millera,
boquet, boquill,
fora boquet del nostre mill.