Anar al contingut
signatura_PNC2022.jpg

La jota

Nom de l'informant: Tomàs Burset i Iglesias

Data i lloc de naixement: 02/12/1935 (Rabós d'Empordà)

Municipi de residència: Cantallops

Fotografia de l'informant

 

Lletra:

Vaja un embolic,
que sí, jo t’ho dic,
que viva la jota,
con amic, con amic (?),
la gent s’esvalota;
de sentit no en tinc,
per (a)ixò vinc aquí a cantar,
d’aquesta manera i hasta rebentar!

Un home se li diu que els homes
caminen amb dues cames;
també diuen que les dones
fan uns salts cum les granyotes.

Vaja un embolic,
que sí, jo t’ho dic,
que viva la jota,
con amic, con amic (?),
la gent s’esvalota;
de sentit no en tinc,
per (a)ixò vinc aquí a cantar,
d’aquesta manera i hasta rebentar!

Observacions:

No hem trobat recollida aquesta jota enlloc més.

 

Al seu treball d'institut "Recull de cançons populars", d'on hem extret la lletra de la cançó, Montserrat Burset i Martí Carbonell inclouen un paràgraf biogràfic sobre el cantador:

"Tomàs Burset, nat a Rabós d'Empordà en el mas "La casa de baix" una matinada del 2 de desembre cde 1935. Sis mesos després esclata la guerra civil i passa a França a coll butet de la seva mare. Viu a Port Vendres aproximadament 4 anys. Torna a Espanya pel "Coll de Banyuls" i permaneix un temps a Palau Sabardera. A lédad de 5 anys es batejat i ell diu que s'en recorda molt bé i es presumeix de no haber escupit la sal. No molt temps després va a viure a Requesens. Allà coneix a en Patllari i altres amics. Apren a cantar "el Pardal" de boca de un home anomenat Cafelino (Serafí Cardoner). Passa la seva joventud entre pastors, vaquers i carreters i diu que per a ell son la gent més gentil i alegre que ha conegut.

Anys després fen de xofer de camió, tot seguint el compàs de les pistonades del motor recorda y canta les cançons que habia apres de jove.

Avui, amb nostalgia i recordant la seva joventud canta, encara que no entoni molt bé, amb tot el cor i el record dels seus amics."

En Tomàs vivia al veïnat de Requesens.

Partitura:

Partitura
Es tracta d'un enregistrament realitzat per Montse Burset i Martí Carbonell a finals dels anys 70 i que formava part d'un treball d'Institut.