Observacions:

Cuplet amb aire d'havanera escrit per "Joan Misterio", pseudònim de Joan Casas i Vila (1886-1925), i compost per Joan Costa. La seva intèrpret habitual era Mercè Serós. La versió recollida a l'arxiu municipal del poble coincideix amb la que canta Jaume Quintana, amb l'afegitó d'una primera estrofa:

No hi ha al Masnou, com el meu Pere, tan alegre cap pescador
ni qui com ell, tonades boniques amb tal gust canti i afinació.
Ell amb sa veu va enamorar-me un capvespre vora la mar,
i de llavors ençà se'n alaba i a totes hores em sol cantar.
Tot cantant dolça estimada... etc.

A la web de Mapes de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona hi apareix transcrita la música original, amb la part estròfica en mode menor i la tornada amb arranjament polifònic. La transcripció que oferim aquí és fidel a la versió de Jaume Quintana, que canta la part estròfica en mode major.

La primera referència que n'hem trobat en premsa és de l'any 1925.

Al seu treball d'institut "Recull de cançons populars", d'on hem extret la lletra de la cançó, Montserrat Burset i Martí Carbonell inclouen un paràgraf biogràfic sobre el cantador:

"Tomàs Burset, nat a Rabós d'Empordà en el mas "La casa de baix" una matinada del 2 de desembre cde 1935. Sis mesos després esclata la guerra civil i passa a França a coll butet de la seva mare. Viu a Port Vendres aproximadament 4 anys. Torna a Espanya pel "Coll de Banyuls" i permaneix un temps a Palau Sabardera. A lédad de 5 anys es batejat i ell diu que s'en recorda molt bé i es presumeix de no haber escupit la sal. No molt temps després va a viure a Requesens. Allà coneix a en Patllari i altres amics. Apren a cantar "el Pardal" de boca de un home anomenat Cefelino (Serafí Cardoner). Passa la seva joventud entre pastors, vaquers i carreters i diu que per a ell son la gent més gentil i alegre que ha conegut.

Anys després fen de xofer de camió, tot seguint el compàs de les pistonades del motor recorda y canta les cançons que habia apres de jove.

Avui, amb nostalgia i recordant la seva joventud canta, encara que no entoni molt bé, amb tot el cor i el record dels seus amics."