signatura_PNC2022.jpg

Visca la masurca

Nom de l'informant: Tomàs Burset i Iglesias

Data i lloc de naixement: 02/12/1935 (Rabós d'Empordà)

Municipi de residència: Cantallops

Fotografia de l'informant

 

Lletra:

I en una sala de ball
ai! tu ets la més formosa,
la més rica rosa
que en aquest món
no té rival, sí!

Alça, nineta,
que la música ens convida,
no hi ha m(a)llor vida
que els angelets al cel.

I els fadrinets s’engresquen
al veure tan rica flor,
veure com repica pica,
veure com repica pica.

I els fadrinets s’engresquen
al veure tan rica flor,
veure com repica pica,
punteta i taló.

I que visca la masurca,
que visca l’amor,
jo al final del ball t’espero,
resalero del meu cor, sí!

Observacions:

Aquesta cançó està enregistrada pels Cosins del sac al seu primer disc, que porta per nom un vers de la mateixa: "Al final del ball t'espero" (1994). Com a curiositat, també està enregistrat al disc Transtomàtic 2 del Club Súper3 (1998).


Al seu treball d'institut "Recull de cançons populars", d'on hem extret la lletra de la cançó, Montserrat Burset i Martí Carbonell inclouen un paràgraf biogràfic sobre el cantador:

"Tomàs Burset, nat a Rabós d'Empordà en el mas "La casa de baix" una matinada del 2 de desembre cde 1935. Sis mesos després esclata la guerra civil i passa a França a coll butet de la seva mare. Viu a Port Vendres aproximadament 4 anys. Torna a Espanya pel "Coll de Banyuls" i permaneix un temps a Palau Sabardera. A lédad de 5 anys es batejat i ell diu que s'en recorda molt bé i es presumeix de no haber escupit la sal. No molt temps després va a viure a Requesens. Allà coneix a en Patllari i altres amics. Apren a cantar "el Pardal" de boca de un home anomenat Cefelino (Serafí Cardoner). Passa la seva joventud entre pastors, vaquers i carreters i diu que per a ell son la gent més gentil i alegre que ha conegut.

Anys després fen de xofer de camió, tot seguint el compàs de les pistonades del motor recorda y canta les cançons que habia apres de jove.

Avui, amb nostalgia i recordant la seva joventud canta, encara que no entoni molt bé, amb tot el cor i el record dels seus amics."

Es tracta d'un enregistrament realitzat per Montse Burset i Martí Carbonell a finals dels anys 70 i que formava part d'un treball d'institut.