Lletra:

Estava el Garinel·lo   i ab una ventana linda;
planxava roba de seda   per al Rei anar vestido.
L'infanta se l'e(n) mirava   per un mirador q(ue) hi (ha)via:
-Pogués tenir el Garinel·lo   tres hores antes de dia.
-No pot ser, la rica infanta,   que de mi se'n burlaria.
-Li juro, el Garinel·lo,   que jo no me'n burlaria.
-I en quina hora vindré jo?   I en quina hora vol que hi vingui?
-Al punt de la mi(t)ja nit,   cantando el gallo primo,
amb les sabates de mano,   per no mana(r)-ne ruido.
L(a) infanta no d(o)rme, no,   l(a) infanta no està adormida.
-Qui me'n ronda en mi palacio?   Qui me'n ronda en mi castillo?
Garinel·lo soy, señora,   vinc a complir el prometido.
-Entri, entri, Garinel·lo,   entri, entri aquí a dintre.
(Con) el rei s'ha despertat,   Garinel·lo no hi ha visto.
Si n'ha fet un pensament,   de que en faci (?) de vesti(r)-se,
(?) llave por llave,   d’aquí (o)n l'infanta dormia.
Els en troba a dins del llit,   cum a muller i marido.
Ell n'ha fet un pensament,   de veure quin mataria.
-Si matés la rica infanta,   (?) es quedaria.
Si mato el Garinel·lo,   gran cavaller perd(e)ria.
Ell en desembaina l’espasa,   entremig d'ells dos els hi ha metido;
(con) l'infanta es despertà,   l'espasa bé coneixia.
-(Ai)xeca't, (ai)xeca't, Garinel·lo,   (ai)xeca't, (ai)xeca't de seguida.
(?) a (a)trapar al meu pare,   i no li diguis cap mentida.
-Jo no hi (an)iré, la rica infanta,   el teu pare (en) a mi em mataria.
-Vés-hi, vés-hi, Garinel·lo,   i no li diguis cap mentida.
Ell n'ha fet un pensament,   d’ana(r)-l(os)-hi a donar el b(u)n(s) dies:
-B(u)n(s) dies, el senyor rei,   i tota la senyoria.
-On (t')eres, Garinel·lo,   que jo no t'hi havia visto.
-Jo era a regar el jardí,   el jardí de la seva filla.
-No em diries, Garinel·lo,   quines flores (a) hi havia?
-Rosa hi (ha)via, el senyor rei,   rosa i vera (?) i Catalina (?).
Això n'és l'honor d'un patge,   que no li dic cap mentida;
això n'és l'honor d'un patge,   vostè la sabe i no la diga.