signatura_PNC2022.jpg
Editor

Editor

Les ninetes (com) van a costura
fan puntetes al coixinet;
coixinet si tu sabessis
les penes que em fas passar
ja diries (a) la mare mestre (?)
que et deixés anar a jugar,
que et deixés anar a jugar.

%AM %15 15UTC %515

A la voreta del mar

I a la vora del mar, alegra,
la Maria Anneta està cantant,
espera son aimat, que torni,
potser mai més no tornarà.

I el amor més sa que la neu a la muntanya,
i el amor més dur que la neu en lo serrat.

Gentil cual la rosella de primavera,
un fals amor l’empretenia,
jurant-li el seu amor ardent,
la gentil Maria Anneta de bona fe el cregué.

I a la vora del mar, molt trista,
la Maria Anneta està plorant,
espera son aimat, que torni,
potser mai més no tornarà.

Com la ovella perduda, sense parella,
amb plor i infant al(s) braços, la Maria Anneta,
pobra, pobra Maria Anneta,
son aimat la va enganyar,
va marxar a llunyanes terres
deixant en ses entranyes el fruit d’un amor fals.

%AM %15 15UTC %504

L'orinal

I l’orinal és demostrat
ser un objecte d’utilitat,
i l’estimem per lo que val,
i és l’objecte de l’orinal!

I l’orinal si en tingués llengua
i ulls per poder mirar,
en diria moltes coses
que no es poden explicar;
i en veu ulls sense pestanyes,
i altres qu(e) els hi put l’alè.

I l’orinal és demostrat
ser un objecte d’utilitat,
i l’estimem per lo que val,
i és l’objecte de l’orinal!

%PM %14 14UTC %619

La sardana de Figueres

I a Figueres hi ballen sardanes,
i a la plaça tothom hi va,
i a Figueres hi ballen sardanes,
i a la plaça tothom hi va;
la jovenalla, molt bulliciosa,
les vol ballar, les vol ballar.

Ja creuats, tots els braços s’estenen,
esperant que en refili el flabiol,
la mainada, qu(e) en remou la gatzara,
la gatzara en fa so,
vol sentir refilar;
i (la) tible comença la dansa,
és la joia del nostre Empordà,
i tot junts a la plaça, fent rotllo,
vells i xics, amb el peu ben creuat (?),
i qu(e) en sigui la nostra sardana
la més bella que el cel ha creat.

%PM %12 12UTC %791

Joanet de ma vida

I un dia me la mirava,
la contemplava amb els ulls oberts;
les cames me’n deien ves-hi,
i el cor me’n feia catric catrec.

Joanet de mi vida,
puja’m al carro,
que si tu no m’hi puges,
jo m’hi desmaio;
do-m’hi la mà,
d’aquí (e)stant, d’aquí (e)stant,
tota soleta, soleta vindré,
i assentadeta (e)n el carro,
i al teu costat m’estaré, i m’estaré.

%PM %12 12UTC %777

El pardal

I una cançoneta nova,
vos la diré, vos la diré,
del pardal, quan s’hi acotxava
sota el t(a)ronger, feia remor.

I el pardal, quan s’hi acotxava,
feia remor, feia remor,
per veure si el sentiría
la seva amor, feia remor.

Seva amor està dins cambra,
que no en sent res, que no en sent res,
si no el mosso de la casa
o el(s) traginers, feia remor.

De la finestra més alta
li'n veig les mans, li’n vaig parlar,
les dotze hores són tocades,
ves-t’hi a acotxar, ves-t’hi a acotxar.

No m’hi acotxo pas encara,
vaig de camí, vaig de camí,
vaig a fer-ne prometença
a Sant Magí, a Sant Magí.

Quan a Sant Magí vaig ser-ne
li’n suplicà, li’n suplicà:
-Deixeu-me anar a la me(u) terra
per festejar, per festejar.

I al pasar per les riberes
de Cornellà, de Cornellà,
la falsa de la me(u) mula
va empassegar, va empassegar.

I unes nines que hi havia
me'n preguntà, me'n preguntà:
-Vos heu fet mal?
-Un xic xic, i no pas gaire,
al r(e)nyonal, al r(e)nyonal.

I ai, cançó, qui t’ha treta,
Qui dita t’ha, qui dita t’ha?
Tres ninetes molt boniques
de l’Empordà, feia remor.

I el pardal, quan s’hi acotxava
feia remor, feia remor,
per veure si el sentiria
la seva amor, feia remor.

%AM %13 13UTC %147

Els contrabandistes

Quina cançó cantarem,
que tots la sapiguem,
la del(s) contrabandistes;
a Banyuls vàrem anar,
de tabaco a carregar,
tota una companyia.

Lal.la la, lala lala lal.la,
Lal.la la, lala lala la; 
lala lal.la, ariala lal.la,
arala lal.la, ariala lal.lara lal.là.

Quan ens d(i)cidim (a)rriar,
i allà mateix va picar
la remaleïda espia,
i a Figueres se’n va anar
i a contar-ho al capità:
-Som vist contrabandistes!

Lal.la la, lala lala lal.la,
Lal.la la, lala lala la; 
lala lal.la, ariala lal.la,
arala lal.la, ariala lal.lara lal.là.

-Vós que els heu vistos passar,
no em dirí(e)u (co)nts (e)n’hi ha,
que van de companyia?
-Jo qu(a)ranta n’he comptat,
que anaven molt ben armats,
trabucs i carrabines.

Tral.la la, lala lala lal.la,
tral.la la, lala lala la; 
lala lal.la, ariala lal.la,
ariala lal.la, ariala lal.lara lal.là.

El cabo es posà a davant:
-I anem minyons marxant,
farem carnisseria!
I al passar-ne Galliners,
i allí foren los quefers
i amb el(s) contrabandistes.

Tral.la la, lala lala lal.la,
tral.la la, lala lala la; 
lala lal.la, ariala lal.la,
ariala lal.la, ariala lal.lara lal.là.

Si el trabuc (e)m (ha)gués tret, 
bé n’h(a)uria fet gu(a)ret, (?)
gu(a)ret al cementiri.
Lara aral.la alala al.là,
lara aral.la alala al.là,
La la la la, la la.

%PM %09 09UTC %825

En aquesta santa casa

I en aquesta santa casa
un do els hi en vull demanar,
un do els hi en vull demanar;
si em volen donar una nina,
que aquest any m’hi vull casar,
que aquest any m’hi vull casar.

No parlo per la petita,
ni la mitja(na) ni la gran,
ni la mitja(na) ni la gran;
jo sóc mosso de soldada,
prendré la qu(e) em donaran,
prendré la qu(e) em donaran.

Tot donant menjar a les gallines
s’han deixat picar pel gall,
s’han deixat picar pel gall;
i es deixen tocar el pandero,
per dessota el davantal,
per dessota el davantal.

I ai!, careta preciosa,
treu el cap pel finestró,
treu el cap pel finestró;
que et vull escriure una carta,
i amb la teva resplandor,
i amb la teva resplandor.

Pels rostolls corren anguiles,
per la mar corren conills,
per la mar corren conills.

%PM %09 09UTC %654

La jota

Vaja un embolic,
que sí, jo t’ho dic,
que viva la jota,
con amic, con amic (?),
la gent s’esvalota;
de sentit no en tinc,
per (a)ixò vinc aquí a cantar,
d’aquesta manera i hasta rebentar!

Un home se li diu que els homes
caminen amb dues cames;
també diuen que les dones
fan uns salts cum les granyotes.

Vaja un embolic,
que sí, jo t’ho dic,
que viva la jota,
con amic, con amic (?),
la gent s’esvalota;
de sentit no en tinc,
per (a)ixò vinc aquí a cantar,
d’aquesta manera i hasta rebentar!

%PM %09 09UTC %732

El cantaire del Masnou

Quan al Masnou van ser les festes,
per Sant Pere, qu(e) és el patró,
el meu promès guarnit com un sabre
i en sol cantar-ne sota el balcó.

Els seus companys amb les guitarres
entonaven al seu voltant,
i que c(u)m ell, fàcil seria,
li agradaria més el seu cant.

Tot cantant, dolça estimada,
jo la pesca sóc feta a bon grat;
tot cantant, pesco amb la barca,
i amb cançons també a tu t’he pescat.

Tot cantant, dolça estimada,
jo la pesca sóc feta a bon grat;
tot cantant, pesco amb la barca,
i amb cançons també a tu t’he pescat,

per baix. 

Pàgina 67 de 70