Cançons
El petit fuster
El petit fuster me’n deia
qu(e) en seria primador,
qu(e) en faria una tauleta
per anar, per anar a cosir al balcó.
La cortina estiradeta,
perquè el sol no n’entri al pis
sentadeta a la cadira,
passarem, passarem el temps feliç.
Des d’aquí veig una estrella,
des d’allà la veig lluir,
jo no sé si és per l’estrella,
o l’amor, o l’amor que em fa patir.
Segons llegim a l'Inventari de l'Arxiu de l'Obra del Cançoner Popular de Catalunya, Rossend Serra i Pagès (1863-1929) tenia recopilada aquesta cançó al seus arxius a la carpeta de "Cançons de Reus". Més endavant, l'hem localitzat recollida al "Cançoner de Sobremunt" (2013) a partir d'una recerca als anys 1974 i 1975. Als dos casos, la cançó parla d'un "fadrí fuster" i no pas un "petit fuster", que entenem que es tracta d'una transformació oral.
