Lletra:

Era un matí, nostra rambla joliua,
que despertava d’un somni vermell,
la gent del poble de per tot arreu sortia,
per veure airós com marxava el regiment.

Movent l’espai xiulaven les sirenes,
els (?) soldats cridaven: -Adéu siau,
i quan del barco desferen les cadenes,
fins s’estremeren les portes de la pau.

El meu promès també
amb tots ells va marxar,
i al fer-me un petó als llavis
així va exclamar:
-Al combat la pàtria ens crida,
que no hi pot faltar ningú,
si una bala em pren la vida,
moriré pensant amb tu.

Al cap d’un temps tornaven de la batalla
el regiment que el meu nóvio va marxar,
i encara que el seu silenci m’estranyava,
plena d’amor cap al port me’n vaig anar.
A un company seu per ell vaig preguntar-li
i em contestà, plorós de sentiment:

-Un bes ben llarg li podràs enviar-li,
que en el combat morí com un valent.
Pel mig de tant dolor
et puc assegurar:
que tot anomenant-te
deia a mitja veu:
-Vaig jurar-te, ple de vida,
no deixar-te per ningú,
una bala em pren la vida,
i moro pensant amb tu.