Carta tengo del cartero,
yo no sé de quien será;
si es de Pepe no la quiero,
si es de guardia vendrá acá.
El remitente de la carta…

       -I llavors dèiem el nom d’un noi o d’una noia, i ja estava.-

Estant a la cambra   amb son fill amat,
remor va sentir-se   per tot el veïnat.
N’era el rei Herodes   i amb la seva gent,
que feia matar-ne   tots els innocents.
-Anem-(no)s-en, Josep, mon espòs,
anem-(no)s-en a Egipte   sens tenir repòs.
Allí caminaven,   molt atribulats;
un home trobaren   que sembrava blat.
La Verge li’n va demanar:
-Bon home, oh, bon sembrador,
aquest blat que sembreu   ja el podríeu segar.
-Com el segaria, Maria, aquest blat,   si encara no és nat?
-Preneu la falceta,   que (i)a ho serà aviat.
No va trigar un hora,   va ser espigat;
va passar el rei Herodies, i li va dir:
-Bon home, oh, bon segador,
n’heu vist passar una dona   amb un Redemptor?
-Sí, una n’ha passat,   quan jo sembrava, diu, aquest blat.
-Anem-(no)s-en a casa,   que no eren ells.

Viva la media naranja,
viva la naranja entera,
vivan los guardias civiles
que van por la carretera.

Ferrocarril, carril o llano,
que en el vagón se va mi hermano,
se va mi hermano, se va mi amor,
se va la perla que adoro yo.

Del hueso de una aceituna
tengo que sacar tintero,
del tintero una pluma,
de la pluma un palillero.

Ferrocarril, carril o llano,
que en el vagón se va mi hermano,
se va mi hermano, (…)

Uni, dori, teri, coteri,
saca lumberi,
beri birom,
pim, pom.

Dotze vaques
que en manava
menos una
que en deixava,
pell de vaca,
pell de bou,
vés-te’n tu,
que deu no et vol.

Tan bé que estem aquí,
ja ens hem de despedir;
Jesús, Josep, Maria,
doneu-nos bona guia
pel camí.

Vinguent de Vulpellac,
de veure el cor sagrat
del septenari,
oint vostres lliçons,
de càntics i sermons.

Tan bé que estem aquí,
ja ens hem de despedir.

       -No sé si era més llarga o no, io recordo això…-

Les noies de Torrent
són poques i ballen bé,
per cinc cèntims s’arremanguen
i per deu s’ho deixen fer.

Conillets, conillets,
esteu ben amagadets,
que la llebre salta?

       -I volia dir que… el que comptava anava a buscar els conillets.-

Aquest any és any de boira,
no es podran collir bolets,
i a radera de l’esquena
tinc una màquina de fer pets.

Una vella molt xaruca
que tenia un gra en el cul,
mentre el metge li mirava
fot un pet i apaga el llum.

Hi ha deu noies per casar,
que se’n van a passejar,

       -cantant no, eh…-

hi ha l’Anneta, la Laieta,
la Claudina i la Plaudina,
oé,
la Maria i la Mercè,
hi ha l’airosa Montserrat,
hi ha la xica Trinitat,
hi ha la Teresona,
també hi ha l’Angelona.

El bon rei les va a trobar,
les comença a saludar:
-Hola, Anneta, oh, Laieta,
oh, Claudina, oh, Plaudina,
oé,
Oh, Maria, oh, Mercè,
oh, l’airosa Montserrat,
oh, la xica Trinitat,
oh, la Teresona;
tres volts a l’Angelona.

El bon rei es vol casar,
una d’ell(a) vol triar,
no és l’Anneta, no és Laieta,
no és Claudina ni és Plaudina,
oé,
no és Maria ni és Mercè,
no és l’airosa Montserrat,
no és la xica Trinitat,
no és la Teresona,
es casa amb l’Angelona.

Si la barqueta es tomba,
nena, no tinguis por,
salta la corda enlaire,
i fes un salt rodó.

       -I tornem fer: -

Un atre salt rodó.

       -Nar allargant…-