Encima las montañas tengo un nido
que nunca nadie sabe como es.
Y está tan cerca al cielo,
que parece que está dentro de él.

Encima las montañas tengo un nido,
que parese imposible c(i)erca el cielo,
y está tan c(i)erca el cielo,
que parece que vivimos dentro de él.

Qué felices seremos los dos,
y qué dulces los besos serán,
pasremos la noche en la luna,
viviendo en mi casita de papel,
de papel.

Alialiú… Pum!

Ja en ve, ja en ve,
ja en ve la Marieta,
la nena més bonica
de la Barceloneta.

Un vestit de seda
que li (e)stà p(e)rò ben pintat;
se’n passeja per la rambla
amb aquella il·lusió,
i el jovent que la’n festeja
li comença la cançó:

Ja en ve, ja en ve,
ja en ve la Marieta,
la nena més bonica
de la Barceloneta.

Un vestit de seda
que li (e)stà p(e)rò ben pintat;
se’n passeja per la rambla
amb aquella il·lusió,
i el jovent que l’acompanya
li comença la cançó:

Ai, Maria,
ai, Maria,
si volguessis ballar sempre amb mi.

Son, son,
vine, vine, vine,
son, son,
vine, que tinc son.

Si la son venia,
jo m’adormiria,
si la son no ve,
jo no en dormiré.

Ralet, ralet, ralet…
Pica dineret!

Marieta cistellera,
tu que en sabes fer cistells,
me’n faràs una panera
per anar a collir clavells.

Els esclops de Déu
fangaven, Sant Joan,
Sant Pere li va al radera
amb el triqui, triqui, tri.

Pets, rots,
llufes i gargalls,
cagarades de cavall,
cagarrines de les fines,
pets pudents i nassos bruts,
i un xic d’aigua de la puda,
bon remei pels geperuts.

Escolta, Taitona,
Taitona del meu cor,
escolta una estona
els mals de l’amor.

No en siguis ingrata,
no em facis patir,
de tant que t’estimo
em faràs morir.

(…) al carrer,
quan te veig al passar
només faig que sospirar,
i de cap a cap al carrer
quan et veig al passar
només faig que sospirar.

Ai Taitona,
Taitona estimada,
ai Taitona,
no em facis patir.

Ai Taitona,
de tant que t’estimo,
de tant que t’estimo
em faràs morir,
ai, sí.

Les margaridetes   es volen casar aquest any,
menos la més petiteta,   que en vol esperar un altre any.
Té el seu promès a la guerra,   no sap quan li tornarà.

       -I no sé re més…-

El ball de la civada
jo us el cantaré.

El pare quan la sembrava
feia així,
feia així,
em dava un truc al pit
i em repetia així:

-Treballem, treballem,
que la civada,
que la civada,
treballem, treballem,
que la civada guanyarem.

El ball de la civada
jo us el cantaré.

El pare quan la segava
feia així,
feia així,
em dava un truc al pit
i em repetia així:

-Treballem, treballem,
que la civada,
que la civada,
treballem, treballem,
que la civada guanyarem.