La son, son

Nom de l'informant

Maria Planas i Soler

Data i lloc de naixement

15/10/1929 (Banyoles)

Municipi de residència

Banyoles

Gravació realitzada per Júlia Sangrà i Nadal, de l'Escola La Draga de Banyoles, en el marc del projecte sobre tradició oral assessorat pel Càntut, el maig de 2022.

Lletra

Son, son,
vine, vine, vine,
son, son,
vine, que tinc son.

Si la son venia,
jo m’adormiria,
si la son no ve,
jo no en dormiré.

Observacions

La primera referència que hem trobat d'aquesta cantarella de bressol és dins "Jochs de la infancia" (1874) de Francesc de Sales Maspons i Labrós:

Al seu cançoner, Joan Amades presenta diverses variants d'aquesta cantarella de bressol. Per exemple, en els dos primers versos:

1) Son, son, veni, veni, veni;
son son, vine, vine, son.

2) Son, son, veni, veni, veni;
son, son, veni, veni von.

3) Son, son, vine, vine, vine;
son, son, vine d'on tocom. *

4) Son, son, vine, vine, vine;
son, son, vine als ulls del noi.

A l'Obra del Cançoner Popular n'hi trobem també algunes variants, com per exemple aquesta recollida a Figueres l'any 1926 per Josep Massot o aquesta de Llers, també a l'Alt Empordà, de l'any 1928 aplegada per Joan Tomàs i Joan Amades.

* Tal i com trobem al "Diccionari català-valencià-balear" (Alcover-Moll), l'expressió "ontocom" és un adverbi que significa "qualsevol lloc". S'utilitzava sobretot a l'Empordà, la Garrotxa, al Berguedà i al Lluçanès.