Erri, erri, burriquet,
demà a(n)irem a Sant Benet,
comprarem un pa de set,
per dinar, per sopar,
per la vella no n’hi haurà.

Cargol, cargol, treu banyes,
puja a le(s) muntanyes,
cargol, cargol, treu vi,
puja al muntanyí,
senyor Martí.

Jo en tinc un mocador
de fil i cotó,
mira, mira;
com que m’ha agradat,
jo me l’he comprat
a la fira.

Hi havia anellets,
collar(s), bracelets
i altres joies;
no hi ha res millor
que un bell mocador
per les noies.

Olailà, olailó,
mocador que mai fa nosa,
olailà, olailó,
mocador que mai reposa,
olailà, olailó,
mocador, bell mocador.

Ala, veniu!
Ala, sortiu!
Correu, mireu,
els desvetllats del veïnat,
que el marxant n’és arribat.

Sortiu, sortiu,
no us adormiu,
ala tots, fadrins i mosses,
prepareu ben bé les bosses,
que el marxant és (?).

-Bon (?) de tot preu,
au, trieu i remeneu,
bon(s) vestits de seda i llana,
i faldilles d(e) indiana,
porto cintes de colors,
davantals i mocadors,
veniu ara, no tardeu,
que después no en trobareu.

-Volem un davantal
per anar a festejar.

-Trieu aquest, que n’és
un dels millors que hi ha.

Un roser de roses blanques,
les hauríem de collir;
tan amigues que érem antes
i ara n’hem (ha)gut de renyir.

Hem renyit per poca cosa,
i a la cara t’ho diré,
perquè més que te’n rebaixis
jo d’amiga sempre en seré.

Se li veia l’os
de la punta, de la punta,
se li veia l’os
de la punta del dit gros.

L’os se li veu, l’os se li veu
de la punta, de la punta,
l’os se li veu, l’os se li veu
de la punta del dit del peu.

Les nenes maques al dematí
s’alcen i reguen, s’alcen i reguen,
les nenes maques al dematí,
s’alcen i reguen el seu jardí.

Jo també rego(t) el meu hortet,
faves i pèsols, faves i pèsols,
jo també rego(t) el meu hortet,
faves i pèsols i julivert.

La fadrina va a la font
a buscar un cantiret d’aigua,
refilant com un ocell
i saltant com una daina.
Tral·lala, tral·lala,
larà, la, la, la,
tral·lala, tral·lala,
larà, la, la, la.

En passar prop del camí
troba algú que l’esperava;
troba el fill del moliner,
que li fa mitja rialla.
Tral·lala, tral·lala,
larà, la, la, la,
tral·lala, tral·lala,
larà, la, la, la.

-Si em donessis un clavell,
jo te’n donaria un altre,
i si em fessis un petó,
jo te’n tornaria quatre.
Tral·lala, tral·lala,
larà, la, la, la,
tral·lala, tral·lala,
larà, la, la, la.

Quan arriba de la font,
li botzina així sa mare:
-Molt trigaves a tornar.
-És la font, que a penes raja.
Tral·lala, tral·lala,
larà, la, la, la,
tral·lala, tral·lala,
larà, la, la, la.

-Prou despentinada vas.
-És el vent, que m’escabellava.
-Molt enfarinada véns.
-És la pols que aixeca l’aire.
Tral·lala, tral·lala,
larà, la, la, la,
tral·lala, tral·lala,
larà, la, la, la.

-Jo no veig que fa(g)i vent,
ni que aixequi pols tan blanca.
-Aquí dalt pot ser que no;
allà baix fa un atre oratge.
Tral·lala, tral·lala,
larà, la, la, la,
tral·lala, tral·lala,
larà, la, la, la.

A la taverna d’en Mallol
s’hi riu i plagueja,
a la taverna d’en Mallol
molts hi entren amb lluna
i en surten amb sol.

A la taverna d’en Mallol
s’hi beu i s’hi juga,
a la taverna d’en Mallol,
dels diners que hi entren
no en torna ni un sol.

A la taverna d’en Mallol
s’hi canta i s’hi balla,
a la taverna d’en Mallol
tal hi entra donzella
que en surt com Déu vol.

A la taverna d’en Mallol
hi ha hagut punyalades;
a la taverna d’en Mallol
diuen que eren quatre
contra un home sol.

A la taverna d’en Mallol
no tot són rialles;
a la taverna d’en Mallol
han tancat les portes
en senyal de dol.

Els soldats quan van a França
i no saben el camí,
tiren cap aquí, tiren cap allà.

Els soldats quan van a França
i no saben el camí,
tiren cap aquí, tiren cap allà.