El miracle del blat

Nom de l'informant: Àngela Homs i Saballs

Data i lloc de naixement: 07/12/1940 (Vilademuls)

Municipi de residència: Cornellà del Terri

On, com i de qui la va aprendre: Es cantava a l'església de Vilamarí quan era petita.

Lletra:

Estant a la cambra amb son fill amat,
remor va sentir-se   per tot el veïnat.
N’era el rei Herodes i amb la seva gent,
que feia matar-ne   tots els innocents.
-Anem-(no)s-en, Josep, mon espòs,
anem-(no)s-en a Egipte sens tenir repòs.
Allí caminaven, molt atribulats;
un home trobaren que sembrava blat.
La Verge li’n va demanar:
-Bon home, oh, bon sembrador,
aquest blat que sembreu ja el podríeu segar.
-Com el segaria, Maria, aquest blat,   si encara no és nat?
-Preneu la falceta,   que (i)a ho serà aviat.
No va trigar un hora, va ser espigat;
va passar el rei Herodies, i li va dir:
-Bon home, oh, bon segador,
n’heu vist passar una dona   amb un Redemptor?
-Sí, una n’ha passat,   quan jo sembrava, diu, aquest blat.
-Anem-(no)s-en a casa,   que no eren ells.

Observacions:

Es tracta d'una versió de la balada que ja apareix recollida amb el títol "El rey Herodes" dintre "Observaciones sobre la poesia popular: con muestras de romances catalanes" (1853) de Milà i Fontanals.

Més tard, l'any 1874 la publicava Francesc Pelagi Briz al volum IV de "Cansons de la terra: Cants Populars Catalans" amb el mateix títol.

Jacint Verdaguer la recull també en un parell d'ocasions, probablement a la Plana de Vic abans de l'any 1868 i amb el nom d' "Herodes (el miracle del blat)". Aquestes versions apareixen al llibre "Cançons catalanes recollides per Jacint Verdaguer i acompanyades amb enregistraments del GRFO".

Totes les versions que apareixen als cançoners del s. XIX són més llargues que la que presentem. El 1909, una versió que comença amb el mateix vers que aquesta apareix recollida a la "Segona sèrie de cançons populars catalanes" de la "Biblioteca popular" de L'Avenç.

Joan Amades la recull com a cançó de bressol tot i que també en publica una altra versió amb el nom de "Maria tallava i cosia", com a cançó de Nadal. Totes dues estan recollides l'any 1918.

La cançó també apareix a l'Obra del Cançoner Popular de Catalunya, recollida l'any 1927 a Santa Llogaia d'Àlguema (Alt Empordà) amb el títol "Cançó de Nadal".

Cosidora, pagesa i mestressa de casa, l'Àngela viu al nucli de Santa Llogaia del Terri. Va néixer al poble de Vilamarí.

Enregistrament realitzat per Albert Massip el juliol de 2016.