Y aquel pañ(o)lito blanco que yo te di,
b(r)odado con mi pelo, fue para ti;
lo has despreciado,
que llanto empapado lo traigo entre mí.

Y este pañ(o)lito fue compañero de dolor,
¡cuánt(o)s veces lo besé por aquel perdido amor!

Por este pañuelo perdí una ilusión,
por este pañuelo perdí el corazón,
por este pañuelo llegó un día cruel,
y un qué tú mejoraste veniendo por él (?).

Triste cantaba una vez, mi dulce bien,
cuando me aband(u)naste, no sé por qué,
que hasta el pañuelo rodó por (a)l suelo,
lo oí sobre (?).

-Ai noi, mira, no em trepit(x)is...
-Tinc cuidado, tinc cuidado,
no tinguis por, no tinguis por,
que el mal i la por, sens dubte,
sol venir-ne tot plegat.
Sí, tot plegat, sí.

-Estiga't, mira, no em toquis,
mira que crido i cridaré;
estiga't, mira, no em toquis,
mira que crido i cridaré.

-Quin gènit tens,
per l'amor(t) de Déu;
(...) noia,
(...)

Bé ho saps quan jo t'ho deia
que a la fi (?) m'estimaries;
aquells, aquells feliços dies
que els dos havem passat,
havem passat.

       -Viva en Patllari!-

       -Ara cantaré:-

Si la burra me s'ha mort
puix que Déu ja ho ha volgut,
i era una burra tant lleter(a)
que cada any criava un ruc.

Ai, pobre de mi,
ai, cum ho faré
per comprar-ne una atra,
sense cap calé.

De calers ja en trobaria
si burra volgués comprar
però en a mi lo que m'empipa
és haver-l(se) de tornar.

Ai, pobre de mi
ai, cum ho faré
per comprar-ne una atra,
sense cap calé.

Un tocador de guitarres
una noia li va dir:
-M'has de tocar alguna cosa,
m'has de tocar alguna cosa.
Un tocador de guitarres
una noia li va dir:
-M'has de tocar alguna cosa
si tu et vols casar-te amb mi.

-Ja sa(t)s que jo per tocar-te
mai me n'han (ha)gut de pregar,
però espera't una mica,
però espera't una mica.
Ja sa(t)s que jo per tocar-te
mai me n'han (ha)gut de pregar,
però espera't una mica,
que primer tinc d'afinar.

Passant per un carrer molt estret,
passava tota soleta
una hermosa senyoreta
més maca que un angelet.
Per l'atre costat distret
ve un jove mirant enlaire,
i es coneix que té bon aire,
que té més calor que fred.

La senyoreta se'l mira
i s(a)focada,
i al veure aquella mirada
que li dóna el jovenet, sí!
Un per aquí, l'atra per lla
s'han deixat laral·lalà...
Se li enreda l'ornillero
i ara en té el botó trencat.

Un gallito blanco y negro
con la cresta colorada
se (...) en un gallinero
ayer por la madrugada.

El gallito se decía:
-Ay, que bien que se está aquí,
con cuarenta y dos gallinas.
Y el gallo quiquiriquí.

Quiquiriquí-qui-qui,
ese gallo que bien canta;
quiquiriquí-qui-qui,
tiene buena la garganta.
Cuando pregunta a mi
yo me muero por su amor,
quiquiriquí-qui-qui,
quiquiriquí-qui-qui,
quiquiriquí-qui-qui,
qui-qui-qui-coc.

Pero un día que el gallito
cantar quiso y no podía;
que le pasará al pobre,
que no (?) todavía.

Pero como las gallinas
hace igual una mujer;
que cuando el hombre (?)
ya no lo quieren ni ver.

Quiquiriquí-qui-qui,
ese gallo que mal canta;
quiquiriquí-qui-qui,
tiene mala la garganta.
Cuando me gusta a mi
yo me muero por su amor,
quiquiriquí-qui-qui,
quiquiriquí-qui-qui,
quiquiriquí-qui-qui,
qui-qui-qui-coc.

       -(I)a està.-

La orilla del mar borrascos(a),
mi morena se puso a dormir.
Yo le dije: -Morena graciosa,
vente, vente conmigo a vivir.

Si tu me amas, no dejaré de amar,
con mi barquilla vuelva ligera y verás
cuántas dichas en muchos placeres,
hermosa niña, como el vai(v)én.

Ay que blanca, que salada,
n'és la espuma de la mar;
mas salad(a)s son tus ojos.
mas salad(a) tu mirar.

No me olvides en los mares,
prenda de mi corazón,
y no seas en las olas,
que como vienen se van.

No me olvides en los mares,
prenda de mi corazón,
y no seas en las olas,
que como vienen se van.

El paper és una cosa
que, si l'(as)peccioneu bé,
podem dir que representa
en el món un gran paper.
El paper fa fer a molts homes
moltes classes de paper,
i segons és la comèdia
fan el paper que han de fer.

El paper és una cosa
que si l'(as)peccioneu bé
podem dir que representa
en el món un gran paper.
Hi ha molt(s) cops que ni a la mare
li diríem un secret,
i sabem comunicar-lo
i amb un trosset de paper.

Per un paper es va a presidi,
per un paper un home és mort,
per un paper es treu la rifa
si és que li toqui la sort.
Hi ha molt(s) cops ni a la mare
li diríem un secret
i sabem comunicar-lo
i amb un trosset de paper.

Si és que vos agrada
la discripció que hem fet,
tots plegats us vu(i) dir,
tots plegats us vu(i) dir
de no fer un mal paper.

Si és que vos agrada
la discripció que hem fet,
tots plegats us vu(i) dir,
tots plegats us vu(i) dir
de no fer un mal paper.

Amb el cor ple de joia ja ha arribat la festa,
el jovent l'espera amb molt de afany;
joliues van les noies i al sentir l'orquesta
ha arribat ja la festa d'enguany.

A la plaça fan sardanes,
el flubiol refila per desafinar,
les noies són reunides
per ballar la dansa del bell Empordà.

Sona (i)a el flubiol
fent un contrapunt,
i es va a començar.

Les noies de Sant Climent
totes són galanes,
amb el cor tot mig r(e)ient,
ballen la sardana;
totes van plenes d'afany
per ballar la dansa,
membren la festa d'enguany,
salten a la plaça.

De l'Empordà la bella dansa repuntegen,
les noies riuen, salten, ballen, diverteixen;
de jovent plena n'està la plaça,
n'és l'alegria fruit de la dansa;
xamoses noies que en neu guarnides
i ab les grans toies de l'Empordà.

De l'Empordà, laral·lalà,
són eixes toies, laral·lalà,
perquè us guarniu,
xamoses noies,
perquè us guarniu, perquè us guarniu,
laral·lalà, laral·lalà, la-là, la-là!

Eixa és la toia que ens aufereix l'Empordà
perquè en tingueu un bonic i joiós present;
eixa cançó és la que dedicada al cor
a les xamoses noies de Sant Climent.

Vam tenir un quant temps de moda
que qua(n)sevol població
llegien (amb) certs lletreros:
“Maura sí” o “Maura no”.
Ara d’això (d)ingú en parla,
potser perquè és massa antic,
o potser perquè el bon home
de bon cor s'hi ha arrepentit.

Però a dalt de Montjuïc
hi ha un lletrero molt gros
fet amb lletres d(o)rades;
com que mai s'hi esborrarà,
tothom bé ho llegirà
qu(a)ranta mil vegades.
I tots els na(t)s que vin(d)ran
que per (a)llí hi passaran
tothom bé ho llegirà:
"Aquí descansa en Ferrer
que tots sabem ben bé
qui el va fer afusellar".

-Ara:-

En varen fer una quadrilla
de toreros bruts de sang,
que per nom varen posar-li
"La quadrilla nacional".
I els pro(n)oms que l'acompanyen
són un homes molt trempats
però si els mireu la cara
quasi tots estan tacats.

El primer era un don Anton
que a l'any mil nou-cents nou
va deixar per memòria
una gran taca de sang
que no s'esborrarà mai
a dintre nostra història.
I tots els estrangers,
que són fills del progrés,
al veure aquell horror
diuen que a Espanya no hi ha
sang de bon ciutadà,
ni carinyo ni amor.

Molts polítics qu(e) hi ha aquí Espanya
que propaguen el progrés,
que només fan propaganda
pel(s) casinos i cafès;
però quan els toca la tanda
d'anar a discutir a les Corts,
molts que aquí criden a fora
allà dins són muts i sords.

La colla d'en Maura, no,
que dintre la nació
feia la bugadera.
Ara, si els voleu trobar,
els trobareu adormits
a dintre casa seva.
I si no els trobeu al llit
aneu-se'n a Madrid
que allí els trobareu tots.
Que estan amb ànsia esperant
una plaça vacant
per entrar dintre les Corts.

La nostra vaca espanyola
té un toro que és del progrés
que els toreros d'aquí Espanya
els espanta d(e) allò més.
Se'l miren fent la rialla
però li diuen que és petit,
però ens dóna molta feina
per (a)llà dintre de Madrid.

Quan ell trobarà un pastor
que no en sigui traïdor
de valor(t) i energia
per entrar dintre les Corts,
i treure de segui(t)
tota l'embusteria.
I perquè el país digués
que el toro del progrés
és dels toros más braus,
que traiés sens compassió
fora de la nació
els toreros nacionals.

I al torero mallorquí
que t(e)nt s'hi ha fet sentir
a dintre la nació,
els màrtirs de Monjuïc
donaran un gran crit
de covard i traïdor.

(...) confessionari
ja hi estaven amagats
una nena i un vicari
confessant-se els seus pecats.
El vicari li diu: -Filla,
quin pecat tan gros que has fet!
Quella nena decidida
ja li va ensenyar el renec,
sí!

(Com) va veure la capella,
sabeu què va resultar?
Que el vicari va dir a n'ella
si se'l vol deixar posar.
Un Sant Cristo que tenia
que valia molts diners,
i ella va dir: -Això volia,
pos(a)-li vostè mateix,
sí!

Mentres estava posant-li,
un escolà se'n va entalaiar,
(v)a corrent la re(p)toria
i en el re(p)tor va explicar.
El re(p)tor corrents va anar-hi
perquè li sabia greu;
va fer treure en el vicari
per fer-hi posar-hi el seu,
sí!

Ja podeu comptar el pobre vicari,
quina ràbia va tenir,
al veure que el seu Sant Cristo
no havia pogut servir.
Les cames li tremolaven,
les dents li'n feien (?)
de tant tocar les campanes,
va fer tocar a sometent,
sí!

De tant tocar les campanes,
diu que se li va vessar
una llàntia plena d'oli
que hi ha dalt del campanar.
A darrera d'una trona
ja s'ho estava apurant
una pobra m(o)jordo(n)a
que s'ho estava contemplant,
sí!

       -S'ha acabat.-