Lletra:

(...) confessionari
ja hi estaven amagats
una nena i un vicari
confessant-se els seus pecats.
El vicari li diu: -Filla,
quin pecat tan gros que has fet!
Quella nena decidida
ja li va ensenyar el renec,
sí!

(Com) va veure la capella,
sabeu què va resultar?
Que el vicari va dir a n'ella
si se'l vol deixar posar.
Un Sant Cristo que tenia
que valia molts diners,
i ella va dir: -Això volia,
pos(a)-li vostè mateix,
sí!

Mentres estava posant-li,
un escolà se'n va entalaiar,
(v)a corrent la re(p)toria
i en el re(p)tor va explicar.
El re(p)tor corrents va anar-hi
perquè li sabia greu;
va fer treure en el vicari
per fer-hi posar-hi el seu,
sí!

Ja podeu comptar el pobre vicari,
quina ràbia va tenir,
al veure que el seu Sant Cristo
no havia pogut servir.
Les cames li tremolaven,
les dents li'n feien (?)
de tant tocar les campanes,
va fer tocar a sometent,
sí!

De tant tocar les campanes,
diu que se li va vessar
una llàntia plena d'oli
que hi ha dalt del campanar.
A darrera d'una trona
ja s'ho estava apurant
una pobra m(o)jordo(n)a
que s'ho estava contemplant,
sí!

       -S'ha acabat.-