Vam tenir un quant temps de moda que qua(n)sevol població llegien (amb) certs lletreros: “Maura sí” o “Maura no”. Ara d’això (d)ingú en parla, potser perquè és massa antic, o potser perquè el bon home de bon cor s'hi ha arrepentit.
Però a dalt de Montjuïc hi ha un lletrero molt gros fet amb lletres d(o)rades; com que mai s'hi esborrarà, tothom bé ho llegirà qu(a)ranta mil vegades. I tots els na(t)s que vin(d)ran que per (a)llí hi passaran tothom bé ho llegirà: "Aquí descansa en Ferrer que tots sabem ben bé qui el va fer afusellar".
-Ara:-
En varen fer una quadrilla de toreros bruts de sang, que per nom varen posar-li "La quadrilla nacional". I els pro(n)oms que l'acompanyen són un homes molt trempats però si els mireu la cara quasi tots estan tacats.
El primer era un don Anton que a l'any mil nou-cents nou va deixar per memòria una gran taca de sang que no s'esborrarà mai a dintre nostra història. I tots els estrangers, que són fills del progrés, al veure aquell horror diuen que a Espanya no hi ha sang de bon ciutadà, ni carinyo ni amor.
Molts polítics qu(e) hi ha aquí Espanya que propaguen el progrés, que només fan propaganda pel(s) casinos i cafès; però quan els toca la tanda d'anar a discutir a les Corts, molts que aquí criden a fora allà dins són muts i sords.
La colla d'en Maura, no, que dintre la nació feia la bugadera. Ara, si els voleu trobar, els trobareu adormits a dintre casa seva. I si no els trobeu al llit aneu-se'n a Madrid que allí els trobareu tots. Que estan amb ànsia esperant una plaça vacant per entrar dintre les Corts.
La nostra vaca espanyola té un toro que és del progrés que els toreros d'aquí Espanya els espanta d(e) allò més. Se'l miren fent la rialla però li diuen que és petit, però ens dóna molta feina per (a)llà dintre de Madrid.
Quan ell trobarà un pastor que no en sigui traïdor de valor(t) i energia per entrar dintre les Corts, i treure de segui(t) tota l'embusteria. I perquè el país digués que el toro del progrés és dels toros más braus, que traiés sens compassió fora de la nació els toreros nacionals.
I al torero mallorquí que t(e)nt s'hi ha fet sentir a dintre la nació, els màrtirs de Monjuïc donaran un gran crit de covard i traïdor.
Observacions:
Hem trobat aquesta cançó política recollida l’any 1981 al Tarragonès, dins el llibre "Les cançons de Taverna a Torredembarra" (2014), de Gabriel Comes i Nolla.
El mallorquí Antoni Maura va ser cap del partit conservador i va ocupar la presidencia del Govern espanyol en diverses ocasions. La cançó es relaciona amb els fets de la Setmana Tràgica (1909), quan Francesc Ferrer i Guàrdia —pedagog impulsor de la pedagogia llibertària— va ser acusat d'haver fomentat la revolta sense tenir-hi cap vinculació directa. El govern d'Antonio Maura el va fer afusellar al castell de Montjuïc.
En Jaume Quintana, de Cantallops, conjuntament amb els veïns de Palau-Saverdera Jaume Lluc, Jaume Roig, Francisco Roig i Manel Vila, anaven a Cantallops a l'estiu a fer la verema i a l'hivern a plantar i podar les vinyes d'en Josep Molas. Aquesta gravació es va fer després d'un àpat de cloenda de la feina de l'hivern a Can Tomàs, el bar-restaurant de la plaça de Cantallops.
Enregistrament realitzat per Francisco Roig, de Palau-Saverdera, l’hivern del 1973/1974. El que sentim és una digitalització d’una còpia provinent de la família d’Àngel Roig i Turró facilitada per José Luis Bartolomé. La fotografia ha estat proporcionada per la família del cantador a Albert Campsolinas.
