Lletra:

Amb el cor ple de joia ja ha arribat la festa,
el jovent l'espera amb molt de afany;
joliues van les noies i al sentir l'orquesta
ha arribat ja la festa d'enguany.

A la plaça fan sardanes,
el flubiol refila per desafinar,
les noies són reunides
per ballar la dansa del bell Empordà.

Sona (i)a el flubiol
fent un contrapunt,
i es va a començar.

Les noies de Sant Climent
totes són galanes,
amb el cor tot mig r(e)ient,
ballen la sardana;
totes van plenes d'afany
per ballar la dansa,
membren la festa d'enguany,
salten a la plaça.

De l'Empordà la bella dansa repuntegen,
les noies riuen, salten, ballen, diverteixen;
de jovent plena n'està la plaça,
n'és l'alegria fruit de la dansa;
xamoses noies que en neu guarnides
i ab les grans toies de l'Empordà.

De l'Empordà, laral·lalà,
són eixes toies, laral·lalà,
perquè us guarniu,
xamoses noies,
perquè us guarniu, perquè us guarniu,
laral·lalà, laral·lalà, la-là, la-là!

Eixa és la toia que ens aufereix l'Empordà
perquè en tingueu un bonic i joiós present;
eixa cançó és la que dedicada al cor
a les xamoses noies de Sant Climent.