-Dedicats a la Mare de Déu del Carme:-

Vós que en sou reina i carmelitana
i als vostros fills los saludau.
Vós sou la guia de l'ànima mia
i de tots los devots cristians.

Ave Maria fou concebuda
sense un pecat original.

Vós sou la guia de l'ànima mia
i de tots los devots cristians.
Sou coronada verge i sagrada
de dotze estrelles molt brillants.

Ave Maria fou concebuda
sense un pecat original.

Sou coronada verge i sagrada
de dotze estrelles molt brillants.
Tots los àngels i los arcàngels
i a vostres plantes van cantant.

Ave Maria fou concebuda
sense un pecat original.

Tots los àngels i los arcàngels
i a vostres plantes van cantant.
Bé ho sabeu vós, la verge Maria
que tots los devots defensau.

Ave Maria fou concebuda
sense un pecat (au)riginal.

Bé ho sabeu vós, la verge Maria
que tots los devots defensau.
Tots los què porten escapolari
tenen defensa natural.

Ave Maria fou concebuda
sense un pecat original.

Tots los què porten escapolari
tenen defensa natural.
Tots los dimecres i los dissabtes
i al purgatori devallau.

Ave Maria fou concebuda
sense un pecat original.

Tots los dimecres i los dissabtes
i al purgatori devallau.
I a buscar aquelles animetes
que es donen a les vostres mans.

Ave Maria fou concebuda
sense un pecat original.

I a buscar aquelles animetes
que es donen a les vostres mans.
I les pugeu dalt a la glòria
i al vostre fill les presentau.

Ave Maria fou concebuda
sense un pecat original.

I les pugeu dalt a la glòria
i al vostre fill les presentau.
(?) amb cara alegra
se les en puja al seu palau.

Ave Maria fou concebuda
sense un pecat original.

(?) amb cara alegra
se les en puja al seu palau.
I ara direm un parenostre
per los que estan (en) pecat mortal.

Ave Maria fou concebuda
sense un pecat original.

I ara direm un parenostre
per los que estan (en) pecat mortal.
També direm un Ave Maria
per los que estan agonitzant.

I Ave Maria fou concebuda
sense un pecat original.

       -I com pleguem, de petició us cantarem les Cobles del Coral... per en Pitu!-

Si n'hi havia un pastoret   que en guardava la ramada;
la ramada no en vol nar   com el pastoret voldria.
S'ha posat a renegar   de Jesús i de Maria.
Sortiren tres cavallers,   que tots tres li'n prometien:
-Pastoret, si vols venir,   la ramada et seguiria.
I el pastoret, enfadat,   respon: -Ai, que bé aniria.
Ja n'han fet un gros xiulet,   la ramada se'n va en fila,
i en gafen el pastoret,   (?)
I el portaren a negar   i a un riu d'aigua que hi havia,
i amb un pont que havien fet,   de jaç i palla podrida.
Pastoret s'ha vist perdut,   clama a la Verge Maria;
(i)a la n'ha vista venir   de una ermita que hi havia.
-Fugiu d'aquí, cavallers,   que aquesta és la prenda mia.
(I)a l'en gafa amb un braçat   i se l'emporta a l'ermita.
-I ara per on passarem   si les portes són tancades?
-Passarem per un forat   on no hi jaça una formiga.
Pastoret s'ha arrodillat   tot resant l'Ave Maria.

I ajudau,
Verge i Maria del Coral,
que del Coral,
vós sou la guia i ajudau.

       -A continuació cantarem els dedicats a la nostra colla, que se'n diu "Les cobles dels Tranquils"-:

I una colla n'hem formada
per quests voltants de Cassà,
cinc fadrins de l'encontrada
de lo més tranquil que hi ha.

I unes cobles cantaríem,
i unes cobles cantarem,
i unes cobles que sabíem,
i unes cobles que sabem. 

Aquell que porta el pandero
i el veureu sempre a davant,
li agrada molt el xarel·lo
i sempre està xerricant.

Unes cobles cantaríem,
i unes cobles cantarem,
i unes cobles que sabíem,
i unes cobles que sabem. 

L'altre sol portar una canya
i un cistell al capdavall,
sap picar amb molta manya
i ell és un cap de carall.

I unes cobles cantaríem,
i unes cobles cantarem,
i unes cobles que sabíem,
i unes cobles que sabem. 

I el que en porta una botella
d'aquell vi que fa escalfar,
tota la colla va alegre
dón(a) gust sentir-nos cantar.

I unes cobles cantaríem,
i unes cobles cantarem,
i unes cobles que sabíem,
i unes cobles que sabem. 

I el del mig no està de guassa
però de tranquil deu estar,
i amb les mans a la butxaca
només serveix per cridar.

I unes cobles cantaríem,
i unes cobles cantarem,
i unes cobles que sabíem,
i unes cobles que sabem. 

I el que porta la cistella
ja sabeu que és un hereu,
s'ha fotut de peus a l'aiga,
i porta un gat que no s'hi veu.

I unes cobles cantaríem,
i unes cobles cantarem,
i unes cobles que sabíem,
i unes cobles que sabem. 

I el tranquil que va al radera
sempre el trobareu rient,
li agrada força la gresca
i també un xic l'aiguardent.

I unes cobles cantaríem,
i unes cobles cantarem,
i unes cobles que sabíem,
i unes cobles que en sabem. 

Tots plegats som una colla,
del més bo no us en fieu,
porteu aviat la paga
que molt contents ens fareu.

I unes cobles cantaríem,
i unes cobles cantarem,
i unes cobles que en sabíem,
i unes cobles que en sabem. 

       -Us cantarem els deu manaments amorosos:-

Y en el primer mandamiento,
lo primero es amar;
te tengo en el pensamiento
y no te puedo olvidar.

Los diez mandamientos santos
te vengo a cantar, paloma;
para que me des el sí
y me tengas en la memoria.

El segundo no hacer
ni un falso juramento;
una vez que tu me des
palabras de casamiento.

Los diez mandamientos santos
te vengo a cantar, paloma;
para que me des el sí
y me tengas en la memoria.

Y el tercero y en la misa
nunca estoy con devoción;
siempre estoy pensando en ti,
prenda de mi corazón.

Los diez mandamientos santos
te vengo a cantar, paloma;
para que me des el sí
y me tengas en la memoria.

En el cuarto he olvidado
a mis padres el respeto;
solo por hablar contigo
dos palabras en secreto.

Los diez mandamientos santos
te vengo a cantar, paloma;
para que me des el sí
y me tengas en la memoria.

Y en el quinto no matar,
a nadie he muerto yo;
señora, yo soy el muerto
y usted la que me mató.

Los diez mandamientos santos
te vengo a cantar, paloma;
para que me des el sí
y me tengas en la memoria.

Niña que estás al balcón, y en el balcón,
y después te metes dentro
y haces pecar a los hombres
en el sexto mandamiento.

Los diez mandamientos santos
te vengo a cantar, paloma;
para que me des el sí
y me tengas en la memoria.

El séptimo no hurtar,
yo no hurto cosa a nadie;
sólo hurtaré una niña
si me la niegan sus padres.

Los diez mandamientos santos
te vengo a cantar, paloma;
para que me des el sí
y me tengas en la memoria.

Octavo no levantar
falso testimonio a nadie;
como me levanta a mi
una niña de esta calle.

Los diez mandamientos santos
te vengo a cantar, paloma;
para que me des el sí
y me tengas en la memoria.

Noveno no desear
ninguna mujer ajena;
solo deseo una niña
para casarme con ella.

Los diez mandamientos santos
te vengo a cantar, paloma;
para que me des el sí
y me tengas en la memoria.

Décimo no codiciar,
yo no digo codiciando,
que lo que codicio yo
es un matrimonio santo.

Los diez mandamientos santos
te vengo a cantar, paloma;
para que me des el sí
y me tengas en la memoria.

Y (aqu)estos diez mandamientos
todos se juntan en dos:
iremos a la iglesia
y nos casaremos los dos.

Los diez mandamientos santos
te vengo a cantar, paloma;
para que me des el sí
y me tengas en la memoria.

Y el dolor y la alegría
son alabanzas de la vida;
cuando un platillo sube
y el otro baja enseguida.

Los diez mandamientos santos
te vengo a cantar, paloma;
para que me des el sí
y me tengas en la memoria.

Lo primer és amar a Déu,
però io no l'amava;
per complir un desig meu,
de Déu no me'n cuidava.
Fe, esperança i caritat,
de fer-ho tot oblidat,
deixava, deixava, deixava.

I un dia del mes d'abril,
n'era Pasqua florida,
io m'anara a passejar
per venir-vos a cantar
ma vida, ma vida, ma vida.

Lo segon és no jurar,
io no lo reparava;
mal pensar i mal parlar,
i tot ho profanava.
I anaren a tenir lloc,
més quan estava en el joc,
jugava, jugava, jugava.

I un dia del mes d'abril,
n'era Pasca florida,
io m'anara a passejar
per venir-vos a cantar
ma vida, ma vida, ma vida.

Lo tercer és festes guardar,
i jo no les guardava;
i a missa i a combregar
jo tampoc no hi anava.
Rosaris i estacions,
prèdiques i funcions
deixava, deixava, deixava.

I un dia del mes d'abril,
n'era Pasqua florida,
io m'anara a passejar
per venir-vos a cantar
ma vida, ma vida, ma vida.

I els meu(s) pares m'han deixat
hisendes i riqueses
però jo tot m'ho he gastat
en jocs i galaneses
i d'ells no me'n recordí,
més ara en vinc a tenir
tristeses, tristeses, tristeses.

I un dia del mes d'abril,
n'era Pasca florida,
(...) a passejar
per venir-vos a cantar
ma vida, ma vida, ma vida.

No m'acuso d'haver mort
sinó l'ànima mia;
jo l'he perseguida amb tot
sense faltar ni un dia.
I aquest món tan traïdor que és
sempre ha fet lo que ell
volia, volia, volia.

I un dia del mes d'abril,
n'era Pasca florida,
io m'anara a passejar
per venir-vos a cantar
ma vida, ma vida, ma vida.

(I)a me'n diu lo confessor:
repensa una estona
i pensa i en lo tresor
que la I(c)lesia et dóng(a).
Fes propòsit verdader,
que és la cosa que pots fer
més bona, més bona, més bona.

I un dia del mes d'abril,
n'era Pasca florida,
io m'anara a passejar
per venir-vos a cantar
ma vida, ma vida, ma vida.

No m'acuso d'haver mort
sinó l'ànima mia;
io l'he perseguida amb tot
sense faltar ni un dia.
I aquest món tan traïdor que és
sempre ha fet lo que ell
volia, volia, volia.

I un dia del mes d'abril,
n'era Pasqua florida,
io m'anara a passejar
per venir-vos a cantar
ma vida, ma vida, ma vida.

La luxúria infernal
me n'ha causat gran pena,
i aquest vici (vicial)
me'n té pres amb cadenes.
M'ha fet tornadís la fe,
que n'és tot lo que he promès
l'esmena, l'esmena, l'esmena.

I un dia del mes d'abril,
n'era Pasca florida,
io m'anara a passejar
per venir-vos a cantar
ma vida, ma vida, ma vida.

I a la i(c)lesia me n'aní,
amb molta reverència,
i a un pare que encontrí
diu (?) de prudència.
I viurem així amb lo cos
me'n diu: deixa aquest xicot
que cerques, que cerques, que cerques.

I un dia del mes d'abril,
(i)a n'és Pasca florida,
io m'anara a passejar
per venir-vos a cantar
ma vida, ma vida, ma vida.

(I)a me'n diu lo confessor:
ai, fill meu no t'espantis,
que Crist, nostre redemptor,
estesos té los braços.
Diu que tots los vol collir
qui de cor li sap seguir
los passos, los passos, los passos.

I un dia del mes d'abril,
(i)a n'és Pasca florida,
io m'anara a passejar
per venir-vos a cantar
ma vida, ma vida, ma vida.

Des d'aquella confessió,
primera i darrera,
que cap a la perdició
i segueix de carrera.
Sense pensar anar a l'infern
ni en aquell turment etern
m'hi espera, m'hi espera, m'hi espera.

I un dia del mes d'abril,
ja n'és Pasca florida,
io m'anara a passejar
per venir-vos a cantar
ma vida, ma vida, ma vida.

I al venir a fer-vos
aquesta visita
nostre cor palpita
i en queda prendat. 
Que lo sol nom vostre
de Verge Maria,
omple d'alegria
al trist desterrat.

Cantem tots alegres
i amb dolça harmonia
les flors de Maria
d'aquest mes de maig.

De nit i de dia,
divina pastora,
sou vigiladora
del vostre ramat.
I amb la veu de mare,
la més carinyosa,
crideu amorosa
el fill que va errat.

Cantem tots alegres
i amb dolça harmonia
les flors de Maria
d'aquest mes de maig.

Los casats i viudos,
fadrins i donzelles,
son vostres ovelles,
mireu-les de grat.
Baix el vostre manto,
mare dolça i pia,
de nit i de dia
teniu-los guardats.

Cantem tots alegres
i amb dolça harmonia
les flors de Maria
d'aquest mes de maig.

Les tendres donzelles,
ve(g)ent-vos tan pura,
tenen per ventura
d'oferir-vos flors.
També vos presenten,
pui sou tan hermosa,
lo clavell i rosa,
junt amb els seus cors.

Cantem tots alegres
i amb dolça harmonia
les flors de Maria
d'aquest mes de maig.

Les criaturetes
que tot just caminen
alegres vos miren
en eixos altars.
Vos prenen per mare
plena de clemència
la seva innocència
digneu-los guardar.

Cantem tots alegres
i amb dolça harmonia
les flors de Maria
d'aquest mes de maig.

Los patrons de barco
i gent de marina
vos prenen per guia
i estant en la mar.
Guardeu-los senyora
durant son viatge
i deu-los coratge
i en la tempestat.

Cantem tots alegres
i amb dolça harmonia
les flors de Maria
d'aquest mes de maig.

Quan los fills i pares
per la mar naveguen
les esposes preguen
amb els ulls negats.
I al cap de pocs dies
Descobren la vela
de la blanca tela
que els porta salvats.

Cantem tots alegres
i amb dolça harmonia
les flors de Maria
d'aquest mes de maig.

Gordeu-nos senyora
verge i compassiva
que amb llàgrima viva
podeu tots plorar.
Los pecats i culpes
que foren sens mida
i la mala vida
i amb bona ha canviat.

Cantem tots alegres
i amb dolça harmonia
les flors de Maria
d'aquest mes de maig.

Logreu-nos la ditxa,
Verge immaculada,
que us tinguem guardada
la fidelitat.
I amb el vostre medi
i al cel algun dia
podem, oh Maria,
lo fer-vos costat.

Cantem tots alegres
i amb dolça harmonia
les flors de Maria
d'aquest mes de maig.

Davant vostra imatge,
i hermosa i galana,
tots de bona gana
nos teniu postrats.
I amb molta ternura
vos preguem senyora
que qui vos adora
no caigui en pecat.

Cantem tots alegres
i amb dolça harmonia
les flors de Maria
d'aquest mes de maig.

       -Són els gois de Sant Joan de l'Erm:-

I el rector de Ceret
una se n'ha pensada
d'anar a l'Empordà
i a llogar criada,
ai, i a llogar criada.

Quan n'és pel camí,   una n'ha enc(ue)ntrada.
Tractaren de preu   i en quedà llogada.
-Què irem a sopar   a l'hostal de la cabra?
Diu a l’hostaler:   -Què en tens per sopar-ne?
L'hostaler en respon:   -Ous i cansalada,
i també en tenim   alguna arengada.
Quan hagueren sopat,   al llit se n’anaren,
i amb el pobre ruc   ningú no hi pensava.
I a la mitja nit,   el rector hi baixava,
i amb una mà al llum   i a l'altra la grana.
I el ruc, que el sentí,   se'n posà a bramar-ne,
n'és borni d'un ull   i coix d'una cama;
saltant i ballant,   se n'ha romput l'altra.
-Sant Joan de l’Erm,   vós que en feu miracles,
si en cureu el ruc,   vos faré un retaule
d'una post de pi   i una altra de saula.
Que ruc com aquest   al món no n'hi ha gaires,
que per portar nuvis   és el millor d'Espanya.
Quan ne porta tres,   quan ne porta quatre,
quan ne porta cinc   s'ha fotut a l’aiga;
quan ne porta set,   el rector l'aubarda.
-Ai, Sant Joan de l’Erm,   vós que en feu miracles,
si en cureu el ruc   vos faré un retaule.

Noia, si vo(l)s escoltar
grandeses de ma fortuna,
les penes que em fas passar
per l'amor al festejar.

I amor, van tocant la una.
I amor van de quan ja van,
la una hora van tocant.
I amor, van tocant la una.

Ai, minyona per a vós
passo penes i dolors,
passo(t) uns dolors tan grans,
les penes van augmentant.

I amor, van tocant les dos.
I amor van de quan ja van,
les dos hores van tocant.
I amor, van tocant les dos.

Ai, minyona si en sabessis
lo que em tens lligat i pres,
nit i dia pensaries
que el teu cor amb mi confies.

I amor, van tocant les tres.
I amor van de quan ja van,
les tres hores van tocant.
I amor, van tocant les tres.

Oh fortuna, mala sort,
contra de mi vols combatre
donaràs lo cor ab atre,
declinant penes tan grans.

I amor, van tocant les quatre.
I amor van de quan ja van,
les quatre hores van tocant.
I amor, van tocant les quatre.

Ai, minyona si en sabessis
la voluntat que io et tinc,
nit i dia pensaries
que el teu cor amb tu confies.

I amor, van tocant les cinc.
I amor van de quan ja van,
les cinc hores van tocant.
I amor, van tocant les cinc.

Ai, quan tocaran les cinc,
minyona baixa'm a obrir,
tingues pietat de mi
que és cert que en tinc de morir.

I amor, van tocant les sis.
I amor van de quan ja van,
les sis hores van tocant.
I amor, van tocant les sis.

Quan jo veig que en van quitant
tot tot que em toca de dret,
pel(s) carrers ho vaig cantant
pe les places publicant.

I amor, van tocant les set.
I amor van de quan ja van,
les set hores van tocant.
I amor, van tocant les set.

El temps que jo amb tu tractava
per mi ja hi ha hagut descuit,
si m'haguessis avisat
jo m'hi hauria ben pensat.

I amor, van tocant les vuit.
I amor van de quan ja van,
les vuit hores van tocant.
I amor, van tocant les vuit.

Mons amics i camarades,
m'han dit que n'hi havia prou
de cantar i fer ballades
tampoc no en sóc estimada.

I amor, van tocant les nou. 
I amor van de quan ja van,
les nou hores van tocant.
I amor, van tocant les nou.

Ai, lo que em diuen de mi,
penes lo meu cor ho creu,
cada vespre i dematí
tu sempre dius mal de mi.

I amor, van tocant les deu.
I amor van de quan ja van,
les deu hores van tocant.
I amor, van tocant les deu.

Oh, traïdor i bon gentil,
tu mates el cor de bronze,
tu mates lo cor robat
i amb cadenes d'or muntat.

I amor, van tocant les onze.
I amor van de quan ja van,
les onze hores van tocant.
I amor, van tocant les onze.

Les onze hores han tocat,
les dotze van a tocar,
si m'haguessis avisat
jo m'hi hauria ben pensat.

I amor, van tocant les dotze.
I amor van de quan ja van,
les dotze hores van tocant.
I amor, van tocant les dotze.

       -É(s) la que va inspirar en Pau Casals per compondre la gran composició "El cant dels ocells". Però que consti que aquesta cançó és abans d'en Pau Casals, eh?-

Lo veure i apuntar
aquest gran il·luminar
i aquella nit ditxosa.

Los aucellets cantant,
l'anaven rodejant
i amb sa veu melindrosa. 

Cantava lo pardal:
que la nit de Nadal,
és nit de gran contento,
lo verdum i lluer
cantant deien també:
-Oh, que gràcia sento!

Los aucellets cantant,
l'anaven rodejant
amb sa veu melindrosa. 

La garsa, griva i gaig
canten al mes de maig,
respon la cadernera.
Tota planta floreix,
tot arbre se'n vesteix,
com si fos primavera.

Los aucellets cantant,
l'anaven rodejant
i amb sa veu melindrosa. 

Cantava la pupup(a):
-Eixa nit ha nascut
lo Rei de la bellesa!
La tórtra i el colom
es burlen de tothom
cantant sua tristesa. 

Los aucellets cantant,
l'anaven rodejant
i amb sa veu melindrosa.   

El petit Reietó,
per glòria del Senyor,
cantant ab alegria.
Lo canari segueix,
la música apareix
dalt del cel melodia.

Los aucellets cantant,
l'anaven rodejant
i amb sa veu melindrosa. 

Canta lo passarell:
-Oh, que hermós i bell
és lo infant de Maria!
I lo alegre tord:
-Què resulta la mort,
puix és la vida mia.

Los aucellets cantant,
l'anaven rodejant
i amb sa veu melindrosa. 

Cantava lo coliu:
-Veniu, ocells, veniu,
i a festejar l’aurora.
La merla tot xiulant,
i anava rodejant
i aquella gran Senyora.

Los aucellets cantant,
l'anaven rodejant
i amb sa veu melindrosa. 

Cantava la perdiu
que anava fent el niu
i en aquella establia,
per veure lo infant
que estava tremolant
i als braços de Maria. 

Los aucellets cantant,
l'anaven rodejant
i amb sa veu melindrosa. 

Canta lo rossinyol,
que és bonic com el sol
i hermós com una estrella,
lo pinsà amb lo piulet
festeja lo infantet
i sa Mare donzella. 

Los aucellets cantant,
l'anaven rodejant
i amb sa veu melindrosa. 

Los pollastres i galls,
tots amb els seus treballs,
canten amb alegria.
Lo marit i muller
bonics canten també
li donen el bon dia.

Los aucellets cantant,
l'anaven rodejant
i amb sa veu melindrosa. 

Los pavos indians
pintats de verd i blanc,
pintats de mil maneres,
la òliba i lo duc
diuen: -Sofrir no puc
i en eixa primavera.

Los aucellets cantant,
l'anaven rodejant
amb sa veu melindrosa. 

Los ànecs i capons,
becades i tudons,
celebren eixes festes.
Les gallines i galls
tenen els seus treballs
fent tremolar les crestes. 

Los aucellets cantant,
l'anaven rodejant
i amb sa veu melindrosa. 

       -Bueno, i després del Ram venia Pasqua abans, ara no sé... N'hi havia que feien Pasqua abans del Ram... Doncs ara cantarem els de Pasca. Aquests són en castellà, eh? Que aquell temps no es podia cantar en català-:
 
Cristianos, el tiempo ha llegado
y el sol sale con gran respl(e)ndor;
triunfante él ha resucitado
y glorioso nuestro rede(mp)tor.

Este día nos maravillamos,
se convierte con gozo aflicción;
Aleluya, Aleluya, cantemos
celebrando la resurrección.

Resucita Jesús este día
y glorioso se fué a visitar
a su madre la Virgen María
pues su pena quiso (a)consolar.

Este día nos maravillamos,
se convierte con gozo aflicción;
Aleluya, Aleluya, cantamos
celebrando la resurrección.

Muy gozoso Jesús le decía:
"Ya no es tiempo madre de llorar".
Recibiendo tan grande alegría
que hombre humano no puede explicar.

Este día nos maravillamos,
se convierte con gozo aflicción;
Aleluya, Aleluya, cantemos
celebrando la resurrección.

Llora y gime, Magdalena amada,
por la ausencia de su Rede(mp)tor;
mas Jesús la visita al instante
revestido con gran respl(e)ndor.

Este día nos maravillamos,
se convierte con gozo aflicción;
Aleluya, Aleluya, cantemos
celebrando la resurrección.

Y Aleluya los ángeles cantan,
y Aleluya canta nuestro bien;
Aleluya canta el buen cristiano
Y Aleluya cantemos también.

Este día nos maravillamos,
se convierte con gozo aflicción;
Aleluya, Aleluya, cantemos
celebrando la resurrección.

Repetimos este himno de encanto,
oh, ninfas bellas decid con fervor:
Aleluya, Aleluya, Dios Santo,
resucita nuestro rede(mp)tor.

Este día nos maravillamos,
se convierte con gozo aflicción;
Aleluya, Aleluya, cantemos
celebrando la resurrección.
Y así, sí (?),
celebrando la resurrección.