signatura_PNC2022.jpg

El pastoret salvat dels dimonis

Nom de l'informant: Colla dels Tranquils d'Esclet

Municipi de residència: Cassà de la Selva

Gravació realitzada el 7 d'abril de l'any 1991 durant el recital de cançons tradicionals de Pasqua de Cassà de la Selva, dintre la XXV Festa Literària:

 

 

 

Fonograma provinent del disc "Goigs de Pasqua" pertany a la Fonoteca de Música Tradicional Catalana del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya:

Lletra:

       -I com pleguem, de petició us cantarem les Cobles del Coral... per en Pitu!-

Si n'hi havia un pastoret   que en guardava la ramada;
la ramada no en vol nar   com el pastoret voldria.
S'ha posat a renegar   de Jesús i de Maria.
Sortiren tres cavallers,   que tots tres li'n prometien:
-Pastoret, si vols venir,   la ramada et seguiria.
I el pastoret, enfadat,   respon: -Ai, que bé aniria.
Ja n'han fet un gros xiulet,   la ramada se'n va en fila,
i en gafen el pastoret,   (?)
I el portaren a negar   i a un riu d'aigua que hi havia,
i amb un pont que havien fet,   de jaç i palla podrida.
Pastoret s'ha vist perdut,   clama a la Verge Maria;
(i)a la n'ha vista venir   de una ermita que hi havia.
-Fugiu d'aquí, cavallers,   que aquesta és la prenda mia.
(I)a l'en gafa amb un braçat   i se l'emporta a l'ermita.
-I ara per on passarem   si les portes són tancades?
-Passarem per un forat   on no hi jaça una formiga.
Pastoret s'ha arrodillat   tot resant l'Ave Maria.

I ajudau,
Verge i Maria del Coral,
que del Coral,
vós sou la guia i ajudau.

 

Observacions:

La referència més antiga que tenim d'aquesta balada, coneguda també com les "Cobles del Coral", és a "Cançons catalanes recollides per Jacint Verdaguer i acompanyades amb enregistraments del GRFO", on se'n recull una versió durant els anys 1878 i 1880. 

Aquesta versió, juntament amb d'altres variants, apareix també recollida dintre el "Romancerillo catalán" (1882), de Milà i Fontanals, amb el nom "El pastorcillo".


La Colla dels Tranquils, del veïnat d'Esclet de Cassà de la Selva, eren homes joves que cantaven acompanyant-se de panderos. Amb un repertori de cançons de temàtica sobretot religiosa, visitaven els masos del veïnat les nits dels dissabtes de Rams i de Pasqua. Cantaven goigs a canvi de queviures i begudes. Eren moments de celebració i d'atreviment, de mostrar-se (sobretot a les noies) i de compartir les vivències de tota la comunitat.

En aquest retrobament de l'any 1991 hi participen cinc dels seus sis cantadors habituals: Lluís Carbó, "En Sacot", Joaquim Prunell, "Can Domingo de la Bassa", Pere Vilà, "En Seixanta" i Joan Esteve "En Cuquí". En Pere Bou, "El moliner", de Can Frigola, no hi va poder cantar.

També incloem el fonograma pertanyent al disc "Goigs de Pasqua. Els Tranquils d'Esclet, Cassà de la Selva" que recull un repertori fruit d'una recerca feta per Jaume Ayats i Gianni Ginesi l'any 2002 a Cassà de la Selva.

El disc està publicat per la Fonoteca de Música Tradicional Catalana del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

 

 

Gravació realitzada el 7 d'abril de l'any 1991 del recital de cançons tradicionals de Pasqua, dintre la XXV Festa Literària. Enregistrament cedit per Xavier Albertí a l'Arxiu Municipal de Cassà de la Selva. El fonograma provinent del disc "Goigs de Pasqua" pertany a la Fonoteca de Música Tradicional Catalana del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.