Lo primer és amar a Déu, però io no l'amava; per complir un desig meu, de Déu no me'n cuidava. Fe, esperança i caritat, de fer-ho tot oblidat, deixava, deixava, deixava.
I un dia del mes d'abril, n'era Pasqua florida, io m'anara a passejar per venir-vos a cantar ma vida, ma vida, ma vida.
Lo segon és no jurar, io no lo reparava; mal pensar i mal parlar, i tot ho profanava. I anaren a tenir lloc, més quan estava en el joc, jugava, jugava, jugava.
I un dia del mes d'abril, n'era Pasca florida, io m'anara a passejar per venir-vos a cantar ma vida, ma vida, ma vida.
Lo tercer és festes guardar, i jo no les guardava; i a missa i a combregar jo tampoc no hi anava. Rosaris i estacions, prèdiques i funcions deixava, deixava, deixava.
I un dia del mes d'abril, n'era Pasqua florida, io m'anara a passejar per venir-vos a cantar ma vida, ma vida, ma vida.
I els meu(s) pares m'han deixat hisendes i riqueses però jo tot m'ho he gastat en jocs i galaneses i d'ells no me'n recordí, més ara en vinc a tenir tristeses, tristeses, tristeses.
I un dia del mes d'abril, n'era Pasca florida, (...) a passejar per venir-vos a cantar ma vida, ma vida, ma vida.
No m'acuso d'haver mort sinó l'ànima mia; jo l'he perseguida amb tot sense faltar ni un dia. I aquest món tan traïdor que és sempre ha fet lo que ell volia, volia, volia.
I un dia del mes d'abril, n'era Pasca florida, io m'anara a passejar per venir-vos a cantar ma vida, ma vida, ma vida.
(I)a me'n diu lo confessor: repensa una estona i pensa i en lo tresor que la I(c)lesia et dóng(a). Fes propòsit verdader, que és la cosa que pots fer més bona, més bona, més bona.
I un dia del mes d'abril, n'era Pasca florida, io m'anara a passejar per venir-vos a cantar ma vida, ma vida, ma vida.
No m'acuso d'haver mort sinó l'ànima mia; io l'he perseguida amb tot sense faltar ni un dia. I aquest món tan traïdor que és sempre ha fet lo que ell volia, volia, volia.
I un dia del mes d'abril, n'era Pasqua florida, io m'anara a passejar per venir-vos a cantar ma vida, ma vida, ma vida.
La luxúria infernal me n'ha causat gran pena, i aquest vici (vicial) me'n té pres amb cadenes. M'ha fet tornadís la fe, que n'és tot lo que he promès l'esmena, l'esmena, l'esmena.
I un dia del mes d'abril, n'era Pasca florida, io m'anara a passejar per venir-vos a cantar ma vida, ma vida, ma vida.
I a la i(c)lesia me n'aní, amb molta reverència, i a un pare que encontrí diu (?) de prudència. I viurem així amb lo cos me'n diu: deixa aquest xicot que cerques, que cerques, que cerques.
I un dia del mes d'abril, (i)a n'és Pasca florida, io m'anara a passejar per venir-vos a cantar ma vida, ma vida, ma vida.
(I)a me'n diu lo confessor: ai, fill meu no t'espantis, que Crist, nostre redemptor, estesos té los braços. Diu que tots los vol collir qui de cor li sap seguir los passos, los passos, los passos.
I un dia del mes d'abril, (i)a n'és Pasca florida, io m'anara a passejar per venir-vos a cantar ma vida, ma vida, ma vida.
Des d'aquella confessió, primera i darrera, que cap a la perdició i segueix de carrera. Sense pensar anar a l'infern ni en aquell turment etern m'hi espera, m'hi espera, m'hi espera.
I un dia del mes d'abril, ja n'és Pasca florida, io m'anara a passejar per venir-vos a cantar ma vida, ma vida, ma vida.
Observacions:
Tot i ser probablement d'abans, la primera referència que hem trobat d'aquests goigs ha estat dintre el "Cançoner del Calic" (1913), de Mn. Joan Serra i Vilaró on apareixen com a dues cançons diferents "Confessió" i "Els manaments".
La Colla dels Tranquils, del veïnat d'Esclet de Cassà de la Selva, eren homes joves que cantaven acompanyant-se de panderos. Amb un repertori de cançons de temàtica sobretot religiosa, visitaven els masos del veïnat les nits dels dissabtes de Rams i de Pasqua. Cantaven goigs a canvi de queviures i begudes. Eren moments de celebració i d'atreviment, de mostrar-se (sobretot a les noies) i de compartir les vivències de tota la comunitat.
En aquest retrobament de l'any 1991 hi participen cinc dels seus sis cantadors habituals: Lluís Carbó, "En Sacot", Joaquim Prunell, "Can Domingo de la Bassa", Pere Vilà, "En Seixanta" i Joan Esteve "En Cuquí". En Pere Bou, "El moliner", de Can Frigola, no hi va poder cantar.
Gravació realitzada el 7 d'abril de l'any 1991 del recital de cançons tradicionals de Pasqua, dintre la XXV Festa Literària. Enregistrament cedit per Xavier Albertí a l'Arxiu Municipal de Cassà de la Selva.
 - Partitura completa.jpg)