Noia, si vo(l)s escoltar grandeses de ma fortuna, les penes que em fas passar per l'amor al festejar.
I amor, van tocant la una. I amor van de quan ja van, la una hora van tocant. I amor, van tocant la una.
Ai, minyona per a vós passo penes i dolors, passo(t) uns dolors tan grans, les penes van augmentant.
I amor, van tocant les dos. I amor van de quan ja van, les dos hores van tocant. I amor, van tocant les dos.
Ai, minyona si en sabessis lo que em tens lligat i pres, nit i dia pensaries que el teu cor amb mi confies.
I amor, van tocant les tres. I amor van de quan ja van, les tres hores van tocant. I amor, van tocant les tres.
Oh fortuna, mala sort, contra de mi vols combatre donaràs lo cor ab atre, declinant penes tan grans.
I amor, van tocant les quatre. I amor van de quan ja van, les quatre hores van tocant. I amor, van tocant les quatre.
Ai, minyona si en sabessis la voluntat que io et tinc, nit i dia pensaries que el teu cor amb tu confies.
I amor, van tocant les cinc. I amor van de quan ja van, les cinc hores van tocant. I amor, van tocant les cinc.
Ai, quan tocaran les cinc, minyona baixa'm a obrir, tingues pietat de mi que és cert que en tinc de morir.
I amor, van tocant les sis. I amor van de quan ja van, les sis hores van tocant. I amor, van tocant les sis.
Quan jo veig que en van quitant tot tot que em toca de dret, pel(s) carrers ho vaig cantant pe les places publicant.
I amor, van tocant les set. I amor van de quan ja van, les set hores van tocant. I amor, van tocant les set.
El temps que jo amb tu tractava per mi ja hi ha hagut descuit, si m'haguessis avisat jo m'hi hauria ben pensat.
I amor, van tocant les vuit. I amor van de quan ja van, les vuit hores van tocant. I amor, van tocant les vuit.
Mons amics i camarades, m'han dit que n'hi havia prou de cantar i fer ballades tampoc no en sóc estimada.
I amor, van tocant les nou. I amor van de quan ja van, les nou hores van tocant. I amor, van tocant les nou.
Ai, lo que em diuen de mi, penes lo meu cor ho creu, cada vespre i dematí tu sempre dius mal de mi.
I amor, van tocant les deu. I amor van de quan ja van, les deu hores van tocant. I amor, van tocant les deu.
Oh, traïdor i bon gentil, tu mates el cor de bronze, tu mates lo cor robat i amb cadenes d'or muntat.
I amor, van tocant les onze. I amor van de quan ja van, les onze hores van tocant. I amor, van tocant les onze.
Les onze hores han tocat, les dotze van a tocar, si m'haguessis avisat jo m'hi hauria ben pensat.
I amor, van tocant les dotze. I amor van de quan ja van, les dotze hores van tocant. I amor, van tocant les dotze.
Observacions:
El primer recull on hem trobat localitzada aquesta cançó és de l'any 1882, dins el "Romancerillo catalán" de Milà i Fontanalssota el títol de "Las horas".
També l'hem trobat recollida amb el nom de "Les hores de l'amor" en diverses missions de recerca de l'Obra del Cançoner Popular:
- S'anomena que ha estat recollida l'any 1893 a Puigcerdà (Cerdanya). - L'any 1923 a Oliana (Alt Urgell) - L'any 1925 a Olot (Garrotxa) - I una versió molt extesa, l'any 1926 a Argelaguer (Garrotxa)
També n'està inclosa una variant –com a cançó enumerativa– al volum IV del Cançoner Popular de Mallorca (1975) sota el títol "Les hores".
La Colla dels Tranquils, del veïnat d'Esclet de Cassà de la Selva, eren homes joves que cantaven acompanyant-se de panderos. Amb un repertori de cançons de temàtica sobretot religiosa, visitaven els masos del veïnat les nits dels dissabtes de Rams i de Pasqua. Cantaven goigs a canvi de queviures i begudes. Eren moments de celebració i d'atreviment, de mostrar-se (sobretot a les noies) i de compartir les vivències de tota la comunitat.
En aquest retrobament de l'any 1991 hi participen cinc dels seus sis cantadors habituals: Lluís Carbó, "En Sacot", Joaquim Prunell, "Can Domingo de la Bassa", Pere Vilà, "En Seixanta" i Joan Esteve "En Cuquí". En Pere Bou, "El moliner", de Can Frigola, no hi va poder cantar.
Gravació realitzada el 7 d'abril de l'any 1991 del recital de cançons tradicionals de Pasqua, dintre la XXV Festa Literària. Enregistrament cedit per Xavier Albertí a l'Arxiu Municipal de Cassà de la Selva. El fonograma provinent del disc "Goigs de Pasqua" pertany a la Fonoteca de Música Tradicional Catalana del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.