Lletra:

       -A continuació cantarem els dedicats a la nostra colla, que se'n diu "Les cobles dels Tranquils"-:

I una colla n'hem formada
per quests voltants de Cassà,
cinc fadrins de l'encontrada
de lo més tranquil que hi ha.

I unes cobles cantaríem,
i unes cobles cantarem,
i unes cobles que sabíem,
i unes cobles que sabem. 

Aquell que porta el pandero
i el veureu sempre a davant,
li agrada molt el xarel·lo
i sempre està xerricant.

Unes cobles cantaríem,
i unes cobles cantarem,
i unes cobles que sabíem,
i unes cobles que sabem. 

L'altre sol portar una canya
i un cistell al capdavall,
sap picar amb molta manya
i ell és un cap de carall.

I unes cobles cantaríem,
i unes cobles cantarem,
i unes cobles que sabíem,
i unes cobles que sabem. 

I el que en porta una botella
d'aquell vi que fa escalfar,
tota la colla va alegre
dón(a) gust sentir-nos cantar.

I unes cobles cantaríem,
i unes cobles cantarem,
i unes cobles que sabíem,
i unes cobles que sabem. 

I el del mig no està de guassa
però de tranquil deu estar,
i amb les mans a la butxaca
només serveix per cridar.

I unes cobles cantaríem,
i unes cobles cantarem,
i unes cobles que sabíem,
i unes cobles que sabem. 

I el que porta la cistella
ja sabeu que és un hereu,
s'ha fotut de peus a l'aiga,
i porta un gat que no s'hi veu.

I unes cobles cantaríem,
i unes cobles cantarem,
i unes cobles que sabíem,
i unes cobles que sabem. 

I el tranquil que va al radera
sempre el trobareu rient,
li agrada força la gresca
i també un xic l'aiguardent.

I unes cobles cantaríem,
i unes cobles cantarem,
i unes cobles que sabíem,
i unes cobles que en sabem. 

Tots plegats som una colla,
del més bo no us en fieu,
porteu aviat la paga
que molt contents ens fareu.

I unes cobles cantaríem,
i unes cobles cantarem,
i unes cobles que en sabíem,
i unes cobles que en sabem.