-A continuació cantarem els dedicats a la nostra colla, que se'n diu "Les cobles dels Tranquils"-:
I una colla n'hem formada per quests voltants de Cassà, cinc fadrins de l'encontrada de lo més tranquil que hi ha.
I unes cobles cantaríem, i unes cobles cantarem, i unes cobles que sabíem, i unes cobles que sabem.
Aquell que porta el pandero i el veureu sempre a davant, li agrada molt el xarel·lo i sempre està xerricant.
Unes cobles cantaríem, i unes cobles cantarem, i unes cobles que sabíem, i unes cobles que sabem.
L'altre sol portar una canya i un cistell al capdavall, sap picar amb molta manya i ell és un cap de carall.
I unes cobles cantaríem, i unes cobles cantarem, i unes cobles que sabíem, i unes cobles que sabem.
I el que en porta una botella d'aquell vi que fa escalfar, tota la colla va alegre dón(a) gust sentir-nos cantar.
I unes cobles cantaríem, i unes cobles cantarem, i unes cobles que sabíem, i unes cobles que sabem.
I el del mig no està de guassa però de tranquil deu estar, i amb les mans a la butxaca només serveix per cridar.
I unes cobles cantaríem, i unes cobles cantarem, i unes cobles que sabíem, i unes cobles que sabem.
I el que porta la cistella ja sabeu que és un hereu, s'ha fotut de peus a l'aiga, i porta un gat que no s'hi veu.
I unes cobles cantaríem, i unes cobles cantarem, i unes cobles que sabíem, i unes cobles que sabem.
I el tranquil que va al radera sempre el trobareu rient, li agrada força la gresca i també un xic l'aiguardent.
I unes cobles cantaríem, i unes cobles cantarem, i unes cobles que sabíem, i unes cobles que en sabem.
Tots plegats som una colla, del més bo no us en fieu, porteu aviat la paga que molt contents ens fareu.
I unes cobles cantaríem, i unes cobles cantarem, i unes cobles que en sabíem, i unes cobles que en sabem.
Observacions:
És una composició del propi grup de caramellaires, tot i que la sisena estrofa l'hem trobat recollida com a versos improvisats en algunes ocasions en diferents indrets dels Països catalans. Pau Betran i Ros en recollia un exemple ja l'any 1885 al llibre "Cansons y follíes populars, inèditas recollides al peu de Montserrat".
La Colla dels Tranquils, del veïnat d'Esclet de Cassà de la Selva, eren homes joves que cantaven acompanyant-se de panderos. Amb un repertori de cançons de temàtica sobretot religiosa, visitaven els masos del veïnat les nits dels dissabtes de Rams i de Pasqua. Cantaven goigs a canvi de queviures i begudes. Eren moments de celebració i d'atreviment, de mostrar-se (sobretot a les noies) i de compartir les vivències de tota la comunitat.
En aquest retrobament de l'any 1991 hi participen cinc dels seus sis cantadors habituals: Lluís Carbó, "En Sacot", Joaquim Prunell, "Can Domingo de la Bassa", Pere Vilà, "En Seixanta" i Joan Esteve "En Cuquí". En Pere Bou, "El moliner", de Can Frigola, no hi va poder cantar.
Gravació realitzada el 7 d'abril de l'any 1991 del recital de cançons tradicionals de Pasqua, dintre la XXV Festa Literària. Enregistrament cedit per Xavier Albertí a l'Arxiu Municipal de Cassà de la Selva. El fonograma provinent del disc "Goigs de Pasqua" pertany a la Fonoteca de Música Tradicional Catalana del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
