No hi ha al món
cavallet bon minyó,
com el meu cavallet de cartró.
Com el meu cavallet de cartró.

Té la crina estarrufada, 
l'ull alerta i el peu tort,
no s'espanta ni s'esvera,
ni fa el tonto ni fa el boig.

No hi ha al món
cavallet bon minyó,
com el meu cavallet de cartró.

L'altre dia que jugàvem,
fent-lo córrer massa fort,
una roda li saltava
i ara el pobre va de tort.

No hi ha al món
cavallet bon minyó,
com el meu cavallet de cartró.

En el mes de gener,
una gata i un gat
els dos l'amor se'n feien
de terrat en terrat.

La gata deia a l'altre:
-Escolta, gat cendrós,
saltem aquesta tanca
i anirem a viure tots dos.

I amb la glaçada que cau,
mau, mau, mau, marramiau,
fent-se carícies se'ls veu,
meu, meu, meu, marrameu,
tan a l'hivern com l'istiu,
miu, miu, miu, marramiu.
Fins a l'agost i al setembre
s'estan a prop del caliu.

Si algun bou gafa la passa,
(i)a sabeu el què heu de fer:
el porteu a Sant Feliu
que us el pagaran molt bé.
I del bou faran xoriços,
Rioja i algun fuet.

A Sant Feliu han demostrat
ésser un poble de brutaldat;
a Sant Feliu no hi aneu,
gafareu la passa i us morireu.

Marxem, marxem, marxem,
marxem, marxem, marxem,
marxem a Xauxa 
i no ens entretinguem.

Les fonts de Xauxa
no són pas com les d’aquí;
aquí hi ha aigua
i allà van plenes de vi.
Les fonts de Xauxa
ragen, sens parar un moment,
xampany i canya, rom i aig(u)ardent.

Marxem, marxem, marxem,
marxem, marxem, marxem,
marxem a Xauxa
i no ens entretinguem.

El dia que em vaig casar
no tenia pa ni vi,
sols una cortera d'ordi
que la vaig portar al molí.
Fica-li noia, fica-li sí,
fica-li noia el cornetí!

Quan arribo a casa meva,
la dona no em vol obrir;
guaito per sota la porta,
veig un frare caputxí.
Fica-li noia, fica-li sí,
fica-li noia el cornetí!

(I)a en gafo un bosca(i) d'aulina
i ell n'agafa dos de pi;
(I)a n'hi'n foto garrotada
i ell me’n fot dues a mi.
Fica-li noia, fica-li sí,
fica-li noia el cornetí!

Maleït siga, sigui el frare,
la mare que el va parir;
es fica al llit amb la dona
i ara també ho vol fer amb mi.
Fica-li noia, fica-li sí,
fica-li noia el cornetí!

Som uns quants joves,
que en tenim la consciència ben neta.
I aquí hem vingut
a passar-hi una bona estoneta.
Aquí hem vingut
a passar-hi una bona estoneta,
què hi voleu fer,
tots iguals no en podem ser.

Ai, pobra de la garrafa,
que en solem arreplegar,
quina palissa li'n solem dar,
si als nostres braços ve a parar,
ve a parar!

(I)o en conec una garrafa,
d'un tamanyo colossal,
molt rodoneta i ben feta,
i d'un rajaliu especial.
(I)o en conec una garrafa, 
amb unes grans inicials,
que en diu: -Visca la garrafa
i tots els pobles catalans.
Que en diu: -Visca la garrafa
i tots els pobles catalans.
 
I el que vulgui venir,
li ha d'agradar el vi,
i el que vulgui cantar,
ha de ser català, 
sí, català!

Prop de l'estanc
de l'aig(u)a picant
(ar)ran de via,
n'hi (ha)via un xinguet
que viu a Pedret
d'alegria.

Tot pescant el riu,
el seu pare en viu,
dret d'esquena,
mentres ell en peca
.........
com aquell qui re(s).

I a les bancades d'en Grobes
fent los botons,
que és tan castissa
i flamenca
teixint .......ons (?).
Com que és pencaire
i flamenca
.....................
................ de Pedret.

I si a l'estació
n'arriba un vagó
ell l'arria,
com que és tan sovint
que el troben dormint
a la via.

Tot el barri diu
que se'l farà jefe
de Celrà.

I a les bancades d'en Grobes
fent los botons....


                       (No me'n recordo...)

(En el) mes de gener
una gata i un gat
els dos l'amor se feien
de terrat a terrat.

Si'm vols venir mixeta,
si'm vols venir plegats,
tu lleparàs cassoles
i jo lleparé els plats.

Dient això s'acosten,
la gata va de tort
se'n fan deu mil carícies
jugant a cavall fort.

Marramiu, marramau,
marramiu, marramau!!!

Ia en pots venir,
ara n'és hora;
ia pots venir
que el meu marit
n'és fora.

Ia en pots venir,
que en siguis ferrer;
ia en pots venir
que jo et serviré.


Io en sé una cançó
de fil i cotó
campanes de plat(a)
i barret de senyor.

Senyor comandant
que en passi a davant
fer botifarres
al cap del gegant.


Crida Martí
la tropa és aquí
de tant que en correvia
se n'ha fet un pla 'la mà.


Xim-xim,
les figues a quatre,
xim-xim
i els raïms a cinc.


I el poll i la puça
se'n volien casar;
ia en volien fer la gran festa
i no en tenien pa.

Ia en surt a la formiga
del seu formiguer,
ia en respon a la rateta
que jo pau us duré.


Les noies del ball de l'Arpa
ia en són poques i ballen bé
i en ballen la poca saltada
de la manxa del ferrer.

I un jove molt llebertit
que en porti llana al clatell
ia m(e) l'escuren de butxaques
i me'l deixen sense pell.

Una guilla .... (?)
carregada de raïms
una nena 'xurideta
i estimada dels padrins.

-No me'n 'graden les patates
ni tampoc les cols de l'hort.
- Ai, noia doncs que és lo te què te'n 'grada?
- Només la confitura que em donava el meu xicot.


I el gall i la gallina
se n'estaven al balcó
i el gall li fa un petó
dolent més que dolent
què en diran la gent
que en diguin lo que vulguin
mentres jo estigui content.

Una minyona petita i bufona,
una minyona de Sant Julià
porta caputxa amb cucurutxa,
porta caputxa molt bé li està.

Jo vaig i vinc
de la vora, vora de l'aigua;
jo vaig i vinc
de la vora, vora del riu.

'Casa en Quintana sovint hi anava,
tan sols per veure aquell ric mirall;
si els seu ho volen, se n'aconsolen,
jo bé voldria poguer-m'hi casar.

Jo vaig i vinc
de la vora, vora de l'aigua;
jo vaig i vinc
de la vora, vora del riu.