Observacions:

És un fragment d'una cançó que també hem trobat amb el nom de "Xauxa" o "Me'n vaig a Xauxa". Tot i no haver-n'hi massa referències en cançoners antics, sabem que Xauxa designava un paradís imaginari d'abundàncies i riquesa inspirat en la regió de Jauja (Perú), on hi habitava l'ètnia dels Hatun-Xauxa. La zona va ser descoberta i conquerida per Piçarro l'any 1531 o, segons explica el romanç de 1616 "El venturoso descubrimiento de las insulas de la nueua y fertil tierra de Xauxa", pel capità Longares de Sentlom y de Gorgas.

Probablement, les cartes que s'enviaven des d'allà i el boca-orella van portar a mitificar-lo i a considerar-lo com un país remot i paradisíac. Trobem casos semblants —i les seves cançons o llegendes corresponents— amb els noms de "Gandofia" (en tenim una referència de l'any 1904) o "Cucanya".

Hem trobat una variant de la cançó al volum IV del Cançoner Popular de Mallorca (1975), de Rafel Ginard. L'any 1978 el grup Traginada, de Menorca, la incloïa com a cançó popular dintre el disc "Menorca" i amb el títol "Me'n vaig a Xauxa". L'any següent, el Grup Cap de Creus, de Cadaqués, també la va enregistrar al disc "Cançons de Cadaqués", amb el mateix nom.

Artur Blasco la recollida als volums III i VII d' "A peu pels camins dels cançoner", els anys 1981 a Organyà (Alt Urgell) i 1983 a Sant Joan de les Abadesses (Ripollès). 

Cal no confondre aquesta cançó amb una altra de tradicional anomenada "El rei de Xauxa" (Quan el rei se'n va a passeig / a esbargir la borratxera / duu dos patges al davant / quatre patges al darrera) o la que porta també el mateix nom, amb lletra d'Apeles Mestres i Eduard Granados (Un rei va haver-hi altre temps a Xauxa / menjar i beure i dormir / Cantant i rient tot fent i refent / disbauxa, disbauxa, disbauxa).

Joan Arnau i Serra (Les Planes, 1941 - Girona, 2016) va treballar de topògraf i tècnic en disseny gràfic col·legiat, sobretot en l’apartat de replanteig i control d’Obra Pública. Al 2001 i ja retirat del camp laboral, juntament amb Jaume Arnella, investiga i reprodueix les cançons recollides a les Planes l’any 1922 pels mestres Joan Tomàs i Joan Llongueras i les presenten en públic durant sis anys, amb el nom de "LES PLANES 1922".

Als darrers anys de la seva vida, va editar diversos llibres relacionats amb la història i el patrimoni oral de Les Planes d'Hostoles.