Ja en pots venir

Nom de l'informant: Lluís Mir i Boadas "Matagalls, l'avi de la Costa Roja"

Data i lloc de naixement: 1914

Municipi de residència: Sant Julià de Ramis

On, com i de qui la va aprendre: Collint olives amb la seva mare, que les havia après de l'àvia

Lletra:

Ia en pots venir,
ara n'és hora;
ia pots venir
que el meu marit
n'és fora.

Ia en pots venir,
que en siguis ferrer;
ia en pots venir
que jo et serviré.

Io en sé una cançó
de fil i cotó
campanes de plat(a)
i barret de senyor.

Senyor comandant
que en passi a davant
fer botifarres
al cap del gegant.

Crida Martí
la tropa és aquí
de tant que en correvia
se n'ha fet un pla 'la mà.

Xim-xim,
les figues a quatre,
xim-xim
i els raïms a cinc.

I el poll i la puça
se'n volien casar;
ia en volien fer la gran festa
i no en tenien pa.

Ia en surt a la formiga
del seu formiguer,
ia en respon a la rateta
que jo pau us duré.

Les noies del ball de l'Arpa
ia en són poques i ballen bé
i en ballen la poca saltada
de la manxa del ferrer.

I un jove molt llebertit
que en porti llana al clatell
ia m(e) l'escuren de butxaques
i me'l deixen sense pell.

Una guilla .... (?)
carregada de raïms
una nena 'xurideta
i estimada dels padrins.

-No me'n 'graden les patates
ni tampoc les cols de l'hort.
- Ai, noia doncs que és lo te què te'n 'grada?
- Només la confitura que em donava el meu xicot.

I el gall i la gallina
se n'estaven al balcó
i el gall li fa un petó
dolent més que dolent
què en diran la gent
que en diguin lo que vulguin
mentres jo estigui content.

Observacions:

Sembla ser una combinació entre estrofes de cançons i corrandes (cançons d'origen improvisat), de tonada i adaptació molt lliure. Hem trobat referències d'algunes parts:

- Jo sé una cançó + Senyor comandant: Hem trobat aquests primers versos al cançoner de Joan Amades (jo sé una cançó / de mel i mató) i en alguns reculls del País Valencià. Però gairebé les dues mateixes estrofes juntes, les trobem en un "Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya" (n.21) de l'any 1896 recollides a Talarn (Pallars Jussà):

Jo'n sé una cançó

de fil y cotó,

campanes de plata,

barret de senyó.

Senyor Comandant,

casemnos tots dos:

farem butifarres

dels tripes d'un goç.

- Crida Martí. Sols en tenim una referència aquí, en aquest mateix web.

- El poll i la puça. És una cançó que ja trobem l'any 1877, al volum V de "Cansons de la terra: Cants Populars Catalans", de Francesc Pelagi Briz, amb el nom de "Lo poll y la pussa" i formada per 19 estrofes.

- Les noies del ball de l'arpa: és una fórmula molt semblant de corranda que trobem cantada i situada en diversos llocs de la geografia de parla catalana. La primera referència l'hem trobada l'any 1862 dintre "Poesias populares" de Tomás Segarra i situada a Benifallet. Aquí en tenim un dels diversos exemples de l'Obra del Cançoner Popular, recollit a St. Feliu de Guíxols l'any 1927.

- No me'n 'graden les patates: Tenim una referència a l'Obra del Cançoner Popular: l'any 1929 Palmira Jaquetti va recollir una cançó a Boí (Alta Ribagorça) que contenia uns versos semblants. Aquí. També l'hem vist recollida a l'Escala l'any 1991, en un treball de Batxillerat de l'Institut Montgrí, d'una dona d'Albons nascuda l'any 1929:

No m'agraden les patates,

ni les cols de l'hort tampoc,

sinó la confitureta

que em donava el meu xicot.

- El gall i la gallina. És una cantarella infantil la primera referència de la qual és al cançoner "Música Tradicional Catalana I - Infants" (1981) de Josep Crivillé.

En Matagalls vivia a La Costa Roja (St. Julià de Ramis).

Entrevista realitzada per Àngel Daban i Ramon Barceló, el maig de 1978.