Colomet que voles,
tes ales tingués,
aniria a veure
mon amor on és.
Rosa catalana,
rosa de flor d'or,
Rosa catalana,
qui us tingués al cor!

Allí a l'alta serra
té son niu de flor(s),
i angelets i monjos
li canten amor(s).
Rosa catalana,
rosa de flor d'or,
Rosa catalana,
qui us tingués al cor!

També li'n cantava
quan era escolà,
i ara que en sóc fora
faig sinó plorar.
Rosa catalana,
rosa de flor d'or,
Rosa catalana,
qui us tingués al cor!

I allí a la ciutat de Nàpols   si n'hi havia una serrana,
bonica n’és com el sol,   blanca i rúbia i no morena.
L’una mà porta pistola   que és per la seva defensa,
l’altra mà porta una fona   que molt allarga les pedres.
De tant que les allargués,   cien leguas tira per terra;
ve venir un cristiano   que molt li (a) gusta en ella.

Aire que me’n dones aire,
aire que me’n dones pena.

-A la plaça en fan sardanes,   ai, mare, deixeu-m'hi anar.
-No hi vagis, Caterineta,   que el teu pare sap ribar.
-Que arribi l'hora que vulgui,   io la plaça en vu(i) anar.
Al cap de mitja horeta,   el seu pare en va arribar.
-A ont és la Caterineta,   que no hi sigui per sopar?
-A la plaça ne fan balles,   ella n'ha volgut anar.
El seu pare gafa les cordes   i un garrot a cada mà.
La primera garrotada,   un braç li va fer saltar;
la segona garrotada,   mig morta la'n va deixar,
la tercera garrotada,   ben morta la'n va deixar.
Ai, mare(s) que teniu filles,   no les deixeu festejar,
que la pobra Caterineta   l'amor li n'hi ha ben costat.

El pare és d'aquí Girona,
la mare és de Barcelona,
no puc ser més catalana,
que en soc vigatana,
sóc filla de Vic.

(I)o no sóc xerraire
ni en sóc embustera.
(I)o no parlo gaire
ni en sóc xafardera.
I de cara a cara
els hi en dic les veritats:
sóc catalana
dels quatre costats,
ja ho saps.

En el port de Barcelona
dos-cents mil homes (a) hi ha
per veure quan los embarquen
els soldats que han de marxar.

Els uns ploren i altres riuen
mentres els van embarcant;
les seves pobres maretes
deu mil petons ja els hi fan.

No ploreu, pares i mares,
perquè els vostres fills se'n van;
van a talaiar la guerra
per defensar vostra sang.

-I a l'illa de Cuba
ja n'hem arribat;
i a on són els negres
que no en veiem cap?

S'han amagat
com els llipsons;
tot ho destapen 
els nostres canons.
Nostres canons,
nostres canons!

A n'on va la pastoreta?
A n'on va sense el ramat?
Aquí baix amb un pesebre
que n'hi ha Jesús que és nat.

Què li'n porteu, pastoreta?
Què li en porta al bon Jesús?
Li'n portuc torrons i neules
i una ampolla de vi bo.

Anem-hi! Correm-hi!
Anem a adorar-lo.
Anem! Correm
a adorar al rei i riem.

Formiga, la formiga
que corres pel sembrat,
esperes de l’espiga
que et salti un gra de blat.

Els dies aprofites
per proveir el teu niu
dels grans que la collita
i et brinda cada (i)stiu.

Si aquestes llavors guardes
al cau de tot govern,
podràs menjar les tardes
plujoses de l’hivern.

I com que no podries
sortir amb el fred pel(s) camps,
de fam te moriries,
i és trist morir de fam.

L'aranya filadora
va dir a l'escarbat:
-Aparta't de ma vora
no em trenquis el filat.

No vulguis com les mosques
malmetre els meus telers;
si a mon filat t'enrosques,
no en sortiràs mai més.
Ha dit això l'aranya
sens dir-li l'escarbat,
ia es troba entre les canyes
i el(s) fils embolicats.

Frisoses petenergues
la canya rosegant;
però mentre un rosega
l'aranya va filant.

Això ens diu amb veu certa
que encara que en sigui així,
tothom ha d'estar alerta
i témer l'enemic.

El dematí s’aixeca   i se’n va a llaurar,
la jove mestressa   li’n porta esmorzar;
un tupí de sopes   i un crostó de pa,
i una botelleta   per a xerricar.
-Apa, apa, mosso,   apa a esmorzar!
-No pot ser, mestressa,   no pot ser esmorzar;
aquest camp que llauro   l’haig de conruar.
I en el mig del camp   una fonteta hi ha,
tots els joves que hi beuen   s’han d’ajon(e)llar.
Mosso de la casa   el primer que hi va anar,
mentres (a) hi anava,   l’amo li’n va atrapar:
-Què hi fas, aquí, mosso,   sense treballar?
Nem-se’n cap a casa,   que et vull despatxar;
tres dobles de quatre (?)   jo te’n dinc de dar,
te’n resquito una   pel poc treba(i)ar,
te’n resquito una altra,   prou que em fas portar,
em fas portar unes banyes,   semblen d’un marrà;
pels mercats i fires   ja no hi puc anar,
i al portal d’Espanya   ja no hi puc passar,
i al portal de França   ja no hi goso anar.

Petit vailet,
a rega, verme(i)et ençà.

Baixant de la font del gat,
un feixista, un feixista,
baixant de la font del gat,
un feixista n'hi ha amagat.

Pregunteu-li com se diu,
Queipo de Llanos, Queipo de Llanos,
Pregunteu-li com se diu,
Queipo de Llanos, borratxí(n).

Pregunteu-li a on va,
Barcelona, Barcelona,
pregunteu-li a on va,
Barcelona a bombar(de)jar.

Pregunteu-li qui li ha dit,
en Mussolini, en Mussolini,
pregunteu-li qui li ha dit,
en Mussolini, malfregit.