Cançons
Soldats catalans a Cuba
En el port de Barcelona
dos-cents mil homes (a) hi ha
per veure quan los embarquen
els soldats que han de marxar.
Els uns ploren i altres riuen
mentres els van embarcant;
les seves pobres maretes
deu mil petons ja els hi fan.
No ploreu, pares i mares,
perquè els vostres fills se'n van;
van a talaiar la guerra
per defensar vostra sang.
-I a l'illa de Cuba
ja n'hem arribat;
i a on són els negres
que no en veiem cap?
S'han amagat
com els llipsons;
tot ho destapen
els nostres canons.
Nostres canons,
nostres canons!
No hem sabut trobar aquesta cançó recollida enlloc més.
La Fina ens comenta que el seu avi havia d'anar a Cuba però, segons explicaven, van pagar a un soldat perquè hi anés en lloc seu. Aquesta cançó parla dels soldats que es trobaven al port de Barcelona per anar-se'n a Cuba.
