La serrana

Nom de l'informant: Joan Arnau i Serra

Data i lloc de naixement: 1941 (Les Planes d'Hostoles)

Municipi de residència: Les Planes d'Hostoles

On, com i de qui la va aprendre: De la seva àvia.

Lletra:

I allí a la ciutat de Nàpols   si n'hi havia una serrana,
bonica n’és com el sol,   blanca i rúbia i no morena.
L’una mà porta pistola   que és per la seva defensa,
l’altra mà porta una fona que molt allarga les pedres.
De tant que les allargués, cien leguas tira per terra;
ve venir un cristiano   que molt li (a) gusta en ella.

Aire que me’n dones aire,
aire que me’n dones pena.

Observacions:

Fragment d'una balada d'origen castellà, coneguda en aquesta llengua com "La serrana de la vera". El primer a recollir-la a Catalunya va ser Milà i Fontanals dins el "Romancerillo catalán" (1882), amb el mateix nom.

Dins l'Obra del Cançoner Popular de Catalunya, en trobem recollides diverses versions: a Olot (1925), a Besalú (1926) o a Cistella (1927). Entre elles també la versió que va dictar el besavi d'en Joan Arnau, l'any 1922, predecessora de la que presentem aquí.

Joan Arnau i Serra (Les Planes, 1941 - Girona, 2016) va treballar de topògraf i tècnic en disseny gràfic col·legiat, sobretot en l’apartat de replanteig i control d’Obra Pública. Al 2001 i ja retirat del camp laboral, juntament amb Jaume Arnella, investiga i reprodueix les cançons recollides a les Planes l’any 1922 pels mestres Joan Tomàs i Joan Llongueras i les presenten en públic durant sis anys, amb el nom de "LES PLANES 1922".

Als darrers anys de la seva vida, va editar diversos llibres relacionats amb la història i el patrimoni oral de Les Planes d'Hostoles.

Partitura:

La serrana - Partitura completa.pdf

Enregistrament realitzat el maig de 2014 per Joan Arnau i Serra. L'enregistrament, la fotografia i tota la informació biogràfica ha estat proporcionada per ell mateix.