Cançons
L'aranya i l'escarbat
L'aranya filadora
va dir a l'escarbat:
-Aparta't de ma vora
no em trenquis el filat.
No vulguis com les mosques
malmetre els meus telers;
si a mon filat t'enrosques,
no en sortiràs mai més.
Ha dit això l'aranya
sens dir-li l'escarbat,
ia es troba entre les canyes
i el(s) fils embolicats.
Frisoses petenergues
la canya rosegant;
però mentre un rosega
l'aranya va filant.
Això ens diu amb veu certa
que encara que en sigui així,
tothom ha d'estar alerta
i témer l'enemic.
És un fragment d'un poema del mestre i escriptor Antoni Bori i Fontestà (Badalona, 1862-1912) aparegut al llibre "El trobador català - llibre de lectura en vers destinat als col-legis de nois i noies de Barcelona" (primera edició de l'any 1892). No en sabem l'autoria de la música, però la Maria ens la canta amb la mateixa melodia que la de "La formiga".
Les estrofes originals del poema són aquestes:
Formiga, la formiga
que corres pel sembrat,
i esperes de l’espiga
que salti un gra de blat.
Els dies aprofita
en proveir ton niu
dels grans que la collita
et brinda cada estiu.
Si aquestes llavors guardes
al cau per ton govern,
podràs menjar en les tardes
plujoses de l’hivern.
Perquè, com no podries
sortir amb els freds pel camp,
de fam et moriries
i és trist morir de fam.
Formiga, la formiga
que corres pel sembrat,
i esperes de l’espiga
que salti un gra de blat.
Amb fe cada any renova
a l’home aquest consell:
―Qui fa el treball de jove,
descansa quan és vell.