El petit vailet

Nom de l'informant: Lluís Massanelles i Dilmé

Data i lloc de naixement: 17/09/1937 (Montagut)

Municipi de residència: Besalú

On, com i de qui la va aprendre: A casa, de la família, dels veïns i amics del poble.

Lletra:

El dematí s’aixeca   i se’n va a llaurar,
la jove mestressa li’n porta esmorzar;
un tupí de sopes   i un crostó de pa,
i una botelleta   per a xerricar.
-Apa, apa, mosso, apa a esmorzar!
-No pot ser, mestressa,   no pot ser esmorzar;
aquest camp que llauro l’haig de conruar.
I en el mig del camp   una fonteta hi ha,
tots els joves que hi beuen s’han d’ajon(e)llar.
Mosso de la casa   el primer que hi va anar,
mentres (a) hi anava,   l’amo li’n va atrapar:
-Què hi fas, aquí, mosso,   sense treballar?
Nem-se’n cap a casa,   que et vull despatxar;
tres dobles de quatre (?)   jo te’n dinc de dar,
te’n resquito una pel poc treba(i)ar,
te’n resquito una altra, prou que em fas portar,
em fas portar unes banyes,   semblen d’un marrà;
pels mercats i fires   ja no hi puc anar,
i al portal d’Espanya   ja no hi puc passar,
i al portal de França ja no hi goso anar.

Petit vailet,
a rega, verme(i)et ençà.

Observacions:

Es tracta d'una balada recollida en diversos cançoners d'arreu de Catalunya amb diferents variants i estrofes. La referència més antiga que trobem està recollida per Jacint Verdaguer abans de l'any 1868, a Riudeperes (Osona). Apareix al llibre "Cançons catalanes recollides per Jacint Verdaguer i acompanyades amb enregistraments del GRFO".

També l'any 1871, apareix recollida al volum tercer de "Cansons de la terra: Cants Populars Catalans" de Francesc Pelagi Briz.

Joan Amades explica que és un ball rodó de nenes provinent d'una dansa-cerimònia femenina que es ballava al voltant d'un minyó i que estava encaminada a afavorir la sembra. Molts cançoners la publiquen doncs com a cançó de caràcter infantil.

Tot i així, tal i com explica Jaume Ayats al llibre "Explica'm una cançó - 20 tradicionals catalanes", només cal fixar-s'hi una mica per veure que es tracta d'una balada de caràcter eròtic i sobre un cornut – com tantes d'altres –. Es cantava sobretot per carnestoltes i en ambients de taverna.

Hem trobat també dues versions on apareixen unes estrofes molt semblants a les 7 i 8, al volum IV del Cançoner Popular de Mallorca (1975) amb el nom de "Aquest camp d'herbetes" i "Al camp de Massena".

Incloem dues versions de la cançó cantades pel mateix cantador en moments diferents.

Partitura:

El petit vailet - Partitura completa.pdf

Entrevista realitzada per Mariona Valldepérez, amb col·laboració de Montserrat Massana, el maig de 2014. El segon vídeo va ser enregistrat per Montserrat Massana el desembre de 2015.