Diu que hi ha una joia empordanesa,
que és la més hermosa de l'Empordà,
diu que té un jardí ple de poncelles,
de clavells i roses també hi ha.

I a la plaça en balla la sardana,
plena de joies i de brillants;
els joves li'n diuen: Adiós, reina,
tu ets la més hermosa de l'Empordà,
tu ets la més hermosa de l'Empordà,
tu ets la més hermosa de l'Empordà.

El pobre pagès que tant treballa
sempre per la vida i per la vida
el diumenge en balla la sardana
i en llueix hermosa barretina.

Viuen entremig de les muntanyes,
la masia en un serrat molt alt;
ell treballa de nit i de dia,
honra dels pagesos catalans,
honra dels pagesos catalans,
honra dels pagesos catalans.

Han vingut de l'Empordà,
hermosa terra catalana.
Han vingut de l'Empordà,
els balladors de la sardana.

Són jovent de cara noble,
braus i forts de cor ardent
és glòria de nostre poble
aquest jovent, aquest jovent.

Quan el flubiol refila,
ja se'n van (a)juntant les mans
i en comencen la sardana
on hi entren xics i grans.
I en comencen la sardana
on hi entren xics i grans.

(Al) sentir tan hermosa tonada,
tothom la punteja amb goig i deli(t)
que és una joia de la vida
que els cors fan moure i alegres ballem
i al ballar-la amb afició
lo jovent canta una cançó.

Cantem, ballem,
ballem companys que el ball ens crida
ballem companys, ballem companys
fruïm-ne ja tots d'aquesta vida
sens desengany(s), sens desengany(s).

És la sardana galana
que dóna gust sentir el seu so.
Tot fill de terra catalana
ha de ballar-la amb afició.
Que al compàs d'aquesta dansa
en desperta el(s) nostres cors
sentint una dolça frisança
per la pàtria i per l'amor.

Cantem, ballem,
ballem companys que el ball ens crida
ballem companys, ballem companys
fruïm-ne ja tots d'aquesta vida
sens desengany(s), sens desengany(s).

És la sardana galana
que dóna gust sentir el seu so.
Tot fill de terra catalana
ha de ballar-la amb afició.
Que al compàs d'aquesta dansa
en desperta el(s) nostres cors
sentint una dolça frisança
per la pàtria i per l'amor.

Cantem, ballem,
ballem companys que el ball ens crida
ballem companys, ballem companys
fruïm-ne ja tots d'aquesta vida
sens desengany(s), sens desengany(s).

Les estrelles ja han sortit,
comencem('s) de preparar
direm a l'hostaler
que ens amaneixi sopar.

La mestressa és molt amable,
l'amo n'és molt deliciós, molt deliciós,
i aquí passarem un rato
per po(gu)er-ne estar (amb) repós.

Sentats en lo braser
tots amb reunió
direm a l'hostaler
que ens en porti un porró.

Si de cas ens fa bon(s) com(p)tes
i el porti d'aquell tan bo, del del racó,
li cantarem per despedida
una dolceta cançó.

Una nit silenciosa clara i divina
quan l'aurora acompanya el matí.
                                    
                                                       - Torn(a)-hi, ben… ben a piano -
Una nit silenciosa clara i divina
quan l'aurora acompanya el matí.

Amb la veu de una hermosa guitarra
diu desperta't (…) al meu jardí.

Tu ets mes blanca que un clar de lluna
tu ets la prenda que estima el meu cor.

Jo per tu m'entristeixo ploro i sospiro
perquè no em correspons mon amor.

Tu ets mes blanca que un clar de lluna
tu ets la prenda que estima el meu cor.

Jo per tu m'entristeixo ploro i sospiro
perquè no em correspons mon amor.
perquè no em correspons mon amor!
perquè no em correspons mon amor!

Timti-piti-pitim, timti-piti-pitim,
per (ai)xò venim.

Tots els fadrins de la colla,
tots els fadrins de la colla,
vig(u)ilem amb atenció
a les nenes d'aquest barri, sí,
la que es portarà millor.
A les nenes d'aquest barri, sí,
la que es portarà millor.
La que es portarà millor.

Us saluda de bon gust,
el jovent català,
per si res li voleu, res li voleu,
li voleu dar.
Us cantem de bon cor
el desig que tenim
ja que amb tan gran fi venim.

Tim-tim-tim, tipitim,
tim-tim-tim, tipitim,
tim-tim-tim, tipiti-pitim, tipiti-pitim,
tipitim.
Tim-tim-tim, tipitim,
tim-tim-tim, tipitim,
ja que amb tan gran fi venim.

Veig una noia que ens mira,
veig una noia que ens mira,
no sé pas què ens voldrà dir.
Si és que m'estimis, nineta, sí,
ja m'ho pots dir des d'aquí.
Si és que m'estimis, nineta, sí,
diga-m'ho des d'aquí,
diga-m'ho des d'aquí.

Vos saluda de bon gust,
el jovent català,
per si res li voleu, res li voleu,
li voleu dar.
Us cantem de bon cor
el desig que tenim
ja que amb tan gran fi venim.

Tim-tim-tim, tipitim,
tim-tim-tim, tipitim,
tim-tim-tim, tipiti-pitim, tipiti-pitim,
tipitim.
Tim-tim-tim, tipitim,
tim-tim-tim, tipitim,
ja que amb tan gran fi venim.

Tants de dejunis, nineta,
tants de dejunis, nineta,
fan posar el ventre malalt.
Veiam si ens doneu cosetes, sí,
per lliurar-nos d'aquest mal.
Veiam si ens doneu cosetes, sí,
per lliurar-nos de mal,
per lliurar-nos de mal.

Vos saluda de bon gust,
el jovent català,
per si re(s) li voleu, re(s) li voleu,
li voleu dar.
Us cantem de bon cor
el desig que tenim
ja que amb tan gran fi venim.

Tim-tim-tim, tipitim,
tim-tim-tim, tipitim,
tim-tim-tim, tipiti-pitim, tipiti-pitim,
tipitim.
Tim-tim-tim, tipitim,
tim-tim-tim, tipitim,
ja que amb tan gran fi venim.

Hermoses donzelletes
obriu els vostres balcons
obriu les finestretes
que us cantarem cançons.

Cançons força boniques
avui que el cel és de or
eixides de un cor verge
del fons de nostres cors.

Cançons força boniques
avui que el cel és de or
eixides de un cor verge
del fons de nostres cors.

Sortiu ninetes,
sortiu somrient
com les roselles
de un camp roent.

Avui que és Pasqua
volem cantar
perquè esdevingui
un noble aimant,
un noble aimant!

Sortiu ninetes al finestró
oïu el(s) nostres cants corporals
que si a vosaltres vos plau el cant
de nostres notes feu-se'n un ram.

Sortiu ninetes al finestró
oïu el(s) nostres cants corporals
que si a vosaltres vos plau el cant
de nostres notes feu-se'n un ram.

Feu-se'n un ram, feu-se'n un ram!
Feu-se'n un ram!

Ja ha arribat el mes de abril
sí, mes de abril,
sí, mes de abril,
sí, mes de abril,
sí, mes de abril.

Tota classe de (au)cellets,
sí, de (au)cellets,
sí, de (au)cellets,
sí, de (au)cellets,
sí, de (au)cellets.

Piu, piu, piu,
veureu com fan niu
veureu com fan niu.

La vella els porta becada
i el vell va refilant, va refilant.
I els petits, i els petits
i els petits de branca en branca
veureu com s'hi van enfilant,
s'hi van enfilant.

Veureu lo verdum com ronca
la cadernera en redobla
i el passarell en fa piu
i els petits s'estan al niu.

Veureu lo verdum com ronca
la cadernera en redobla
i el passarell en fa piu
i els petits s'estan al niu.

L'(au)cellet que en viu joiós
entremig de nit serena
va (...) l'enarboleda.
va fer un cant deliciós.               

Com l'esparver és tan fiero
que ningú el pot aturar
tots els dies va pel(s) pobles
als coloms a dispersar.

Com l'esparver és tan fiero
que ningú el pot aturar
tot(s) los dies va pel(s) pobles
als coloms a dispersar.

Dediquem eixa sardana
a l'immortal Guimerà.
Tral·laral.là!
Cantem-la de bona gana,
des del cel l'escoltarà.
Tral·laral.là!

De l'espinguet de la tenora,
i el mensager en serà el vent.
Tral·laral.là!
Serà la millor penyora
d'amistat i agraïment.
Tral·laral.là!

I els àngels l'escoltaran (i els àngels l'escoltaran)
i tots junts la ballaran (i tots junts la ballaran).
La ballaran!

Dediquem eixa sardana
i a l'immortal Guimerà.
Tral·laral.là!
Cantem-la de bona gana,
des del cel l'escoltarà.
Tral·laral.là!

De l'espinguet de la tenora,
i el mensager en serà el vent.
Tral·laral.là!
Serà la millor penyora
d'amistat i agraïment.
Tral·laral.là!

I els àngels l'escoltaran (i els àngels l'escoltaran)
i tots junts la ballaran (i tots junts la ballaran).
La ballaran!

Darrera amarga tumba
reposen les despulles
de l'immorta(t) poeta
Àngel Guimerà.

Obertes en sa funda
n'aguardarem les fulles
de l'arbre que en la terra
per sempre ell va plantar.

Lal·lal·là, lal·lal·là.

I a dalt de la muntanya hi ha un pastor,
al pla de terra baixa hi ha una Marta.
Pastor que igual que el llop però de traïdor,
pastor que igual que el llop de traïdor mata.

A dalt de la muntanya hi ha un pastor,
al pla de terra baixa hi ha una Marta.
Pastor que igual que el llop però de traïdor,
pastor que igual que el llop al traïdor mata.

No sols Catalunya
plora pel seu cert (?),
per ell també plora
tot lo mon enter.

Estimeu-lo, àngels,
sense cap recel
que l'àngel de la terra
ja el teniu al cel.

Que la gent de Catalunya
volem ser independents.
Tot català i de pare i mare
que és el llenguatge que es deu parlar;
n'hi ha català que n'és molt imbècil
que pel seu fill se'n fa dir "papá".


  

Tinc divuit anys, som donzelleta
i m'enraonava amb un xicot;
tinc de morir sens despedir-me'n
sent ell la causa de l'amor/la mort.
Tinc de morir sens despedir-me'n
sent ell la causa de l'amor/la mort.

Un favor vos demano(c), mare
si me'l volguessiu fer, sisplau:
d'anar-me'n a buscar en Pepito
que li vull dir-li adéu-siau.
D'anar-me'n a buscar en Pepito
que li vull dir-li adéu-siau.

A la tauleta del meu quarto,
una carpeta hi trobare(u):
una carpeta ben escrita
i a n'en Pepito la dareu.
Una carpeta ben escrita
i a n'en Pepito la dareu.

Ara en toquen dos quarts de dotze
mitja hora en queda per parlar;
aconsoleu-se, mare meva,
deixeu-se estar de tant plorar. 
Aconsoleu-se, mare meva,
deixeu-se estar de tant plorar.