Quan refila el cornetí
es remou tot l'envelat,
doncs ja se sap què vol dir:
que el ball de rams ha arribat.

No em faré pas el distret
com acostuma a fer algú,
content me'n gasto un duret
i en compraré el ram per tu.

Ai, Maria! Ai, Maria,
que ets formosa!
Tens les calces, 
tens les calces de setí.

Ai, Maria,
que ditxós que jo seria,
ai, Maria! Ai, Maria,
si ballessis sempre amb mi.
Ai, Maria! Ai, Maria,
si et volguessis casar amb mi.

Al cel brillaven milers d’estrelles,
era de Pasca l'hermosa nit,
el vent llençava les caramelles,
cançons alegres entre el brogit.

Quan el meu nòvio, que era solista
de l’Aliança del Poble Nou,
serio lluïa sa veu d'artista,
estava el barri ple com un ou.
I jo escoltava des del balcó,
les dolces notes d’eixa cançó:

Per tu, tan sols per tu, xamosa nina,
d’amor ardent el meu cor sent un goig diví.
Que és tant l'estimació que a mi em domina,
ja ho comprendràs quan estaràs
soleta amb mi, ai, sí!

Una donzella de la costa de llevant,
a l'abrandar-se la llum clara en l'horitzó,
sentia en somnis les paraules de l'amant
que va deixar-la sola i trista en el dolor.

-Ai! On és el meu amor,
que no el tinc en la mirada?
Què s'ha fet del jurament
i l'encís de ses paraules?
Ai, amor, perquè has fugit de mi?!

Glòria, catalans, cantem!
Cantem amb l’ànima,
un crit i una sola veu:
Visca la pàtria!

La nostra terra n'és redimida,
el gran moment és arriba(n)t.

Joia que ha inflamat el cel,
falç i ginesta.
Voli sobre el front d'estel
de la senyera!

Tenim el(s) braços per defensar-la,
ningú ens prendrà la nostra llibertat!

Al matí, cap al llevant,
quan neix el dia,
les campanes van dient:
Ave Maria.

Alabat sia sempre el nom teu:
Santa Maria, Mare de Déu. 

Sol ben alt i esplendorós
quan és migdia,
les campanes van dient:
Ave Maria.

Alabat sia sempre el nom teu:
Santa Maria, Mare de Déu. 

A la tarda en el ponent,
quan mor(t) el dia,
les campanes van dient:
Ave Maria.

Alabat sia sempre el nom teu:
Santa Maria, Mare de Déu. 

-Pastoret, d'on véns?
-De la muntanya, de la muntanya.
-Pastoret, d'on véns?
-De la muntanya veure el temps.

-Ai, quin temps que fa?
-Plou i neva, plou i neva.
-Ai, quin temps que fa?
-Plou i neva i nevarà.

Quan l'engegaran, 
darà gust el veure;
amb un girar d'ulls
tindrà feta la feina. 

En pobre Carnestoltes
s'acaba de morir,
amb una botifarra
i amb un bon got de vi.
Sí, sí, sí,
s'acaba de morir!

Jo sóc aquella noia que havien bescantat
els joves que avui tenen el cap tot platejat.
Jo sóc la Marieta que anava amb el soldat,
de qui en cantaven cobles les dones del veïnat.
Les més mortificant(a) cançó que em varen fer
va ser la que a tothora sentia pel carrer:

Baixant de la font del gat,
una noia i una noia,
baixant de la font del gat,
una noia i un soldat.

Pregunteu-li com se diu,
Marieta, Marieta.
Pregunteu-li com se diu,
Marieta de l’ull viu.

Jo sóc la criticada Marieta,
que retreu aquest cant amb picardia,
i amb el mateix soldat, si no hi hagués estat,
encara hi tornaria allà a la font del gat.

Un soldat escorçari (?),
amic del dimoni,
va ser l'atrevit;
li'n va dar (?) cruel bufetada
la pobre més manso,
l'anyell més humil.

Llamp del cel
la lluna eclipsava
quan Cristo morí.
Y el copioso, y el copioso,
y el copioso del sudor.