Vés al contingut

Cançons

La sardana dels roders

Nom de l'informant
Data i lloc de naixement
Municipi de residència
On, com i de qui la va aprendre
La cantaven els roders.
Gravació i informació extreta del treball d'Antoni Miralpeix "La música tradicional a St. Hilari" (1999).
Imatge
Santa Llúcia de la Bisbal
Lletra

Quan l'engegaran, 
darà gust el veure;
amb un girar d'ulls
tindrà feta la feina. 

 

 
Observacions

Sembla ser una sardana de temàtica local escrita per Josep Pol i Pujató (Pepet Pol), d'Arbúcies, i Enric Guasch i Poudevida, de Santa Coloma de Farners. Va ser composta durant el primer quart del s. XX arran de la construcció d'una màquina per mecanitzar el treball, que fins aleshores es feia manualment, als boscos de castanyers de Les Guilleries. L'avi d'en "Xacó", en "Jové", en va ser un dels promotors. El resultat sembla que va ser un fracàs rotund.

La màquina va crear un malestar enorme entre la gent de l'ofici, que veia perillar la feina. Pensaven que els faria la competència i que podria assumir tota la producció del poble. Val a dir que la màquina fracassà perquè, quan trobava un nus, allà on la persona el sorteja i el passa, no ho podia fer i petava el rodell. Per aquest motiu, la gent de l'ofici cantava aquesta cançó irònicament. En Joan només en recorda aquest fragment.

A l'article de l'historiador Roger Zamorano anomenat "Castanyes i rodells. L'explotació forestal del castanyer al Montseny i les Guilleries" s'explica:

"Avui encara és possible trobar algun roder que us canti la sardana de la maquinària, una de les poques sardanes amb contingut social, en què es fa burla de l'intent dels propietaris forestals de fabricar una màquina de fer rodells. Fou molt popular a la seva època, ja que no hi havia festa dels roders en què la cobla no interpretés la sardana de la maquinària (...)".

 

En Joan, sastre de professió, va ser el segon president del via crucis de Sant Hilari, a mitjans s. XX. Va dissenyar els vestits dels "armats" aprofitant la tela que van abandonar de les cortines de l'hospital militar de la Font Picant. Sense coneixements de solfeig, va ser el fundador del cor Nois Alegres l'any 1946.