Amb setanta anys a l’esquena,
la pipa sempre a flor del llavi,
contemplant la nit serena,
vora la mar se passeja un avi.

Tota la vida luchant per les ones,
amb son bastó caminant a l’atzar,
contemplant la nit serena,
se passeja un llop de mar.

Quan el temporal i la tramuntana,
inflaven les veles de un vell bergantí,
ja en veia passar el pal de me(s)sana,
cridava ben fort: el mar n’és per mi.

I ara que ja és vell i el vespre no marxa,
ja no va a la pesca, ja no té companys,
domés va a passeig i enyora la xarxa,
camina feixuc pel pes de tants anys.

La mare de Déu,   (con) era xiqueta,
anava a costura   a aprendre de lletra.
Estant a resar   amb una cambreta,
l’àngel hi va entrar-hi   per la finestreta.
-Déu vos guard, Maria,   de gràcia sou(s) plena.
La nit de Nadal   sereu mare i verge,
en tindreu un fill   bonic com una estrella.
Per nom se va dir,   per nom se va pendre,
per nom es dirà,   per nom es va pendre
Jesús Salvador,   Rei de cels i terra.

(...) sola amb sa filla hi reposa
i al plor dels llavis per fer-li un petó,
canta una mare tranquil·la i xamosa,
per adormir-la aquesta cançó.

Dorm filla meva, te’n vetlla la mare,
dorm sense pena, turment ni recel,
que al bressolar-te davallen encara
aquí la terra los àngels del cel.

No em ploris, no, fillet meu de la mare,
no ploris, no, que jo canto cançons.
I et duré a(t)melles i coca ensucrada
i et duré neules, confits i torrons.

Tot lo tropell d’amargures i agravis,
i de la terra los aspres esculls,
i el desfà el tendre mirar dels teus llavis,
i el desfà el riure mirar de tes ulls.

Tu ets l’esperança més bella i serena,
tu ets la pubilla gentil del meu cor.
Jo sense tu moriria de pena,
i en tes mirades jo en moro d(e) amor.

Un paleta jo en conec,
guapo, jove i trempat,
que busca a totes hores
per tapar un forat.

I (con) no n’hi ha esquerda
de quals dimensions,
hi posa guix i aig(u)a
i trossos de maons.

Tirivirivim, pum, pum, pum, pum,
tirivirivim, pum, pum!

El barco d’en Peral
se n’ha anat al calaix,
diuen que no serveix
ni per dalt ni per baix.

Diuen que valia més
el d’en Monturiol;
varen gastar diners
per fe(r)-n(e) un gros brunyol.

Catacatapum, xim, pum, xim, pum,
catacatapum, xim, pum!

En Marcos, en les Corts,
un cert dia digué
que per ser rei l(l)(i)gítim 
tenia dret Carlos setè.

Doncs jo li’n diré un remei,
que arribant en aquest cas,
el faré caure de rei
arrestant-lo de as (?).

Catacatapum, xim, pum, xim, pum,
catacatapum, pim, pum! 

Hi ha deu noies per casar,
que se'n van a passejar,
hi ha Laieta, hi ha l'Anneta,
hi ha Paulina, hi ha Sibina,
oé, hi ha Maria i hi ha Mercè;
hi ha l'airosa Montserrat,
hi ha la xica Trinitat,
hi ha la Teresona,
també hi ha l'Angelona.

El bon rei és cavaller,
i un present ens (a) vol fer, 
flor a l'Anneta, flor a Laieta
flor a Paulina i flor a Sibina,
oé, flor a Maria i flor a Mercè;
flor a l'airosa Montserrat,
flor a la xica Trinitat,
flor a la Teresona,
diamants a l'Angelona.

El bon rei es vol casar,
i una noia ha de triar,
no és Laieta, no és l'Anneta
no és Paulina no és Sibina,
oé, no és Maria no és Mercè;
no és l'airosa Montserrat,
no és la xica Trinitat,
no és la Teresona,
i es casa amb l'Angelona. 

Les petites formiguetes a l’istiu,
quan el blat ja està segat,
ben lligat i apilonat,
surten ben arrengladetes del seu niu,
fent xiu-xiu, fent xiu-xiu...
I se'n van ben posadetes...
Cap aquí, cap allà, tot buscant les espiguetes,
cap aquí, cap allà, que per tot arreu n’hi ha.

La nit de Pasca, cèlebre nit
quan la nineta fa l'adormit.
Nineta aimada surt a escoltar-me
si és que em vols dar-me l'últim consol.

Si les gallines no ponen
vés a dalt del porc salat,
baixarà una botifarra
lligada de tots dos caps.
Lligada de tots dos caps.

I encara que en siguin dues
també ens els acabarem,
cantarem amb alegria
l'any vinent ja tornarem.
L'any vinent ja tornarem.

La fadrina va a la font
a buscar un cantiret d'aigua,
refilant com un ocell
i saltant com una daina.
Larala, larala, laralalalà,
larala, larala, laralalalà.

En passar prop del molí
troba algú que l'esperava,
era el fill del moliner
que li fa mija rialla.
Larala, larala, laralalalà,
larala, larala, laralalalà.

"Si em donessis un clavell
jo te'n donaria un altre.
Si tu em feies un petó,
jo te'n tornaria quatre".
Larala, larala, laralalalà,
larala, larala, laralalalà.
  
Quan tornava de la font
li botzina així sa mare:
- Molt trigaves a tornar.
- És la font que a penes raja.
Larala, larala, laralalalà,
larala, larala, laralalalà.

- Molt despentinada véns!
- És que el vent m'ha escabellada!
- Molt enfarinada vas!
- És la pols que aixeca l'aire.
Larala, larala, laralalalà,
larala, larala, laralalalà.

- Jo no veig que faci vent
ni que aixequi pols tan blanca!
- Aquí dalt pot ser que no...
allà baix fa un altre oratge.
Larala, larala, laralalalà,
larala, larala, laralalalà.

Sant (M)icolau,
visca la pau,
panses i figues,
nous i olives,
mel i mató,
que tot li'n serà bo.

Aquest noi d'aquesta escuela
servirà per un patró.
Caritat senyora, 
caritat sisplau,
que en venim de Roma 
i en portem corona
de Sant (M)icolau.
Visca la Pau!

Bon dia i bona nit,
per molts anys que Déu nos do.
Tota aquesta processó
us venim a demanar
ous, carn i bones coses
també figues, pomes i arròs,
també nous i (a)vellanes,
diners i cols ufanes,
botifarra i un bon tros.

I així celebrarem
el sant de la festa,
que ens guardi de mal i pesta.
I així celebrarem
Santa Llúcia gloriosa,
tingueu-li'n devoció
que us guardarà la vista
per molts anys que Déu nos do.