Observacions:

Segons Joan Amades, el captiri de Sant Nicolau havia estat molt estès arreu, sobretot a la Catalunya vella, i és per això que existeixen unes quantes versions d'aquesta cançó. Per Sant Nicolau (6 de desembre), els nens – que no les nenes – formaven colles per anar a captar menjar per les cases. Un dels nois, el més gran, anava vestit de bisbe imitant la figura d'aquest sant. Per saber-ne més, cliqueu aquí.

Segons el lloc, Sant Nicolau era o bé patró dels nois, bé dels nois que anaven a estudi o bé dels escolans.

Hem trobat una versió semblant ja l'any 1874 dintre "La Renaxensa : periódich de literatura, ciencias y arts", transcrita per Gaietà Vidal:

Sant Nicolau, 
Bisbe de Pau,
Pansas y figas
y nous y olivas
y tot lo que volgau;
Caritat, senyora, 
caritat si os plau
Que'n venim de Roma
Que'n portam corona
De Sant Nicolau.
Bisbe de Pau etc.

Més tard, l'any 1887, n'apareixia una versió recollida per Carles Bosch de la Trinxeria al llibre "Miscelánea Folk-lórica":

Sant Nicolau de la confessió,
tres poncellas per nostre Senyor;
Caritat, senyora,
Caritat, si os plau;
Que venim de Roma
Y portém corona
de Sant Nicolau.

Segons Bosch de la Trinxeria, els dos primers versos caldria escriure'ls: Sant Nicolau salvá de confusió / tres poncellas de nostre Senyor.

En Tomàs Vila explica que els nens voltaven pels veïnats cantant i recollint menjar, portant una  bandera grossa amb una canya on s'hi cosien unes quantes estampes de sants.