De mentiders no en voldríem ser gens,
que les mentides,
que les mentides,
de mentiders no en voldríem ser gens
que les mentides fan caure les dents.

El pont s’ha trencat
de la pim, pim, pararola,
el pont s’ha trencat
de la pim, pim, pararó.

El burro de radera
si el podem arreplegar,
el farem amb pebrot i tomata
o arròs amb bacallà.

Si la barqueta es tomba,
nena, no tinguis por;
aixeca la corda enlaire
i canta una cançó.

A la merengada
qui no entra para,
a la merengada
qui no surt ha perdut.

Un roser de roses blanques,
tan boniques que érem antes,
ara n’hem (ha)gut de renyir.

N’hem renyit per poca cosa
i a la cara t’ho diré;
perquè més que te’n rebaixis
jo d’amiga te’n seré.

Els tres reis de l’Orient
porten coses a tota la gent;
els tres reis de l’any passat
porten coses al pobre soldat!

Tió, tió,
caga torrons
d’aquells tan bons,
d’avellanes i pinyons,
crec al pare,
crec a la mare,
no em pixo(t) al llit;
caga força
i tot seguit!

Volem pa amb oli,
pa amb oli volem,
volem pa amb oli,
pa amb oli volem.

Volem pa amb oli,
pa amb oli volem;
si no ens en donen,
si no ens en donen,
el gafarem!

Margarideta, lleva’t de matí,
que n’és tard de matinada,
Margarideta, lleva’t de matí
de seguit vés-te a vestir.

-Prou me’n llevaria jo
si camisa te’n tinguera,
prou me’n llevaria jo,
pro camisa no en tinc no.

Pere va a la plaça,
Pere ja n’hi compra,
Pere ja se’n torna,
Pere ja és aquí,
Margarideta, lleva’t de matí!

-Prou me’n llevaria jo
si en tingués jo mitgetes,
prou me’n llevaria jo,
però mitgetes no en tinc no.

La mare de Déu,   quan era xiqueta,
anava a costura   a aprendre de lletra.
Amb un cistellet   duia avellanetes
i un bocí de pa,   i quatre pometes.
Un àngel va entrar   per la finestreta:
-Déu vos guard, Maria,   de gràcia sou plena.
La nit de Nadal   sereu mare i verge,
en tindreu un noi   bonic com estrella.
De nom es dirà,   de nom es diria,
Jesús, Salvador   de cel i de terra.