Per a Sant Ferriol
ballarem si Déu vol.
El que tocava el cornetí
ha perdut el frubiol.

Una ve(i)a l’ha trobat,
l’ha ficat a dintre un sac,
l’ha lligat amb quatre betes
i l’ha engegat a fer punyetes.

A la bauma dels pastors
aquest vespre me n’anava,
i he sentit com m’hi acostava.

-Els pastors deien: -Que has sentit?-

I amb molt de fressa, fressa, fressa (…)

       -(I)a no me’n recordo…-

(Si n’)eren mare i filla,   n’han renyit fortament;
la filla en cau malalta,   mala de sentiment.
Els condes la’n van a veure,   condes i altra gent,
també n’hi va sa mare,   (con) no hi ha més remei.
-Ai, filla, la me(u) filla,   de quin mal vos doleu?
-Ai, mare, la me(u) mare,   penso que bé ho sabeu.
Metzines me n’heu dades,   que en cremen el cor meu.
-Ai, filla, la me(u) filla,   tens de fer testament.
-Ai, mare, la me(u) mare,   la me(u) part ja la'n tinc fet.
Set castells tinc a dins França,   tots set són poders meus,
tres els deixo(c) als pobres,   quatre (amb) un germà meu;
els vestits i les joies,   a la mare de Déu.
-Ai, filla, la me(u) filla,   per a mi què em deixeu?
-Ai, mare, la me(u) mare,   us hi deixo(c) l’espòs meu,
que és l’aixada i la pala,   per quan m’enterrareu.

Que el meu cor sempre (ne) olora
per un ram de clavells,
per un ram de violes,
(de) lliris i pensaments.

Si n’hi (ha)via una cabrera
que en talaiava les cabres;
n’hi ha perduda la més guapa,
i un bouer li ha trobada.
-Tu, bouer, torna’m la cabra,
que la’n pagaràs molt cara.
-Què em donaràs, pe la paga?
-Un petó i una abraçada.
-D’això no en tinc pas prou encara,
jo en vu(i) un tupí d’ (?).
-Aixís tu fas cum la mainada;
tenen pa, volen formatge.

So del furbiol,
so del furbiol m’agrada,
so del furbiol.

A l’horta del meu pare   un taronger n’hi ha,
n’és carregat d’aronges,   i altra fruita no hi ha.
Pregunto en el meu pare   per (con) les collirà,
me’n torna de contesta:   -(Con) la suor hi serà.
La suor n’és arribada,   jo que me n’hi vaig anar,
pujo de branca en branca   i al cim vaig arribar.
Mentres les en collia,   un jove va passar:
-Em diries, hortelana,   si en voleu llogar hortelà?
Tot pagès que no sembra,   mossos no en pot llogar.

Que de verd n’era verd,
la fuia d’aulivera,
que de verd n’era verd,
la flor del julivert.

La pubilla molinera
se n’ha anat a festejar;
sota el pont de la riera
i el seu pare li’n va trobar.

I alça, i alça, i alça, nena,
(a)ixeca, (a)ixeca, (a)ixeca la cama,
que et veurem la lligacama,
(a)ixeca, (a)ixeca, (a)ixeca el peu,
que et veurem el garrameu.

Tot ballant la maniera
som perdut la xarretera,
tot ballant el rigo(r)don,
som perdut el cinturón,

I alça, i alça, i alça, nena,
(a)ixeca, (a)ixeca, (a)ixeca la cama,
que et veurem la lligacama,
(a)ixeca, (a)ixeca, (a)ixeca el peu,
que et veurem el garrameu.

Tot ballant la maniera
som perdut la xarretera,
tot ballant el rigo(r)don,
som perdut el cinturón.

I alça, i alça, i alça nena,
(a)ixeca, (a)ixeca, (a)ixeca la cama,
que et veurem la lliga-cama,
(a)ixeca, (a)ixeca, (a)ixeca el peu,
que et veurem el garrameu.

Tant (?) la maniera,
tant per davant com per darrera,
tot ballant el rigo(r)don,
tant (?) el cinturón.

I alça, i alça, i alça, nena,
(a)ixeca, (a)ixeca, (a)ixeca la cama,
que et veurem la lligacama,
(a)ixeca, (a)ixeca, (a)ixeca el peu,
que et veurem el garrameu.

-I unt eres ahir a la tarda,
cul brut, mal brut, Mariüt,
i unt eres ahir la tarda?
-Ai senyor, el bon Déu del meu marit,
si n’era a rentar la salada.

-Qui eren aquells que t’hi ajudaven?
-Eren les meves camarades, que m’ajudaven.
-Les teves camarades porten pas calces.
-Era que en naven retrossades.
-Les teves camarades porten pas barba.
-N’era el fus i la filosa que en filaven.
-Si t’agafo i et (a)rrenco un pam de testa!
-I de què faràs dels (ar)restos?
-Te’ls fotré per la finestra!

I en aquesta porta som(s),
i en aquesta porta som(s),
per donar-vos alegria,
per donar-vos alegria.

I encara que anem de nits,
i encara que anem de nits,
no en som gent de mala vida,
no en som gent de mala vida.

Som(s) uns servidors de Déu,
som(s) uns servidors de Déu,
i de la Verge Maria,
i de la Verge Maria.

I a l’amo d’aquesta casa,
i a l’amo d’aquesta casa,
i un do li’n vull demanar,
i un do li’n vull demanar.

Si me’n vol donar la noia,
si me’n vol donar la noia,
que aquest any m’hi vu(i) casar,
que aquest any m’hi vu(i) casar.

No en parlo per la petita,
no en parlo per la petita,
tapoc parlo per la gran,
tapoc parlo per la gran.

Cum sóc mosso de soldada,
cum sóc mosso de soldada,
penré la que em donaran,
penré la que em donaran.

Si n’eren mare i filla,   dalt del balcó s’estan,
la filla en broda seda   i la mare broda estam.
Mentres que l’en brodaven,   ne passen tres galants;
(i)a saluden la filla,   i la mare (i)a no tant.
La filla es posa a riure,   i la mare sospirant.
-De què en sospireu, mare?   De què en sospireu tant?
-Lo que en sospiro, filla,   penso t’hi enganyaran.
-No m’hi enganyaran, mare,   ja enganyadeta m’han,
i al cap de los nou mesos   ne tindrem un infant;
l’en donarem a dida,   el farem criar set anys.
Set i set fan catorze,   l’infant ja en serà gran;
farem anar a la guerra   i a servir el rei vuit anys.
I el rei dirà a la reina:   -De qui és aquest infant?
-N’és de donya Maria   i també de Don Joan.

Ai, Pepa dormidora,
per què dormies tant?
Tu t’hi has adormideta
en el(s) braços del galant.

Corrandes ne són corrandes,
corrandes en són cançons,
que no hi ha millor barreja
que minyones amb minyons.

Lararalà, lalà, lalà,
laralalà, lalà, lalà,
laralalà, lalà, lalà,
lalala, lalala, lalala, la.

Les noies de la Manera
són guapes i ballen bé,
per cinc cèntims s’arramanguen
i per deu s’ho deixen fer.

Laralalà, lalà, lalà,
laralalà, lalà, lalà,
laralalà, lalà, lalà,
lalala, lalala, lalala, la.

Amb la cara t’ho conec,
minyona, que no estàs bona,
amb la cara t’ho conec
que et canses de dormir sola.

Laralalà, lalà, lalà,
laralalà, lalà, lalà,
laralalà, lalà, lalà,
lalala, lalala, lalala, la.

La mare de la Roseta
bé en podria tenir cent,
totes cent que en fossin monges
i jo frare del convent.

Laralalà, lalà, lalà,
laralalà, lalà, lalà,
laralalà, lalà, lalà,
lalala, lalala, lalala, la.