El ball de la maniera

Nom de l'informant: Joan Prada i Vila

Data i lloc de naixement: 1913 (Maià de Montcal)

Municipi de residència: Maià de Montcal

On, com i de qui la va aprendre: A Can França de Beget, d'on era la seva mare, on hi passava temporades per curar-se de problemes pulmonars. La cantava un pastor a qui deien Quicó.

Lletra:

La pubilla molinera
se n’ha anat a festejar;
sota el pont de la riera
i el seu pare li’n va trobar.

I alça, i alça, i alça, nena,
(a)ixeca, (a)ixeca, (a)ixeca la cama,
que et veurem la lligacama,
(a)ixeca, (a)ixeca, (a)ixeca el peu,
que et veurem el garrameu.

Tot ballant la maniera
som perdut la xarretera,
tot ballant el rigo(r)don,
som perdut el cinturón,

I alça, i alça, i alça, nena,
(a)ixeca, (a)ixeca, (a)ixeca la cama,
que et veurem la lligacama,
(a)ixeca, (a)ixeca, (a)ixeca el peu,
que et veurem el garrameu.

Tot ballant la maniera
som perdut la xarretera,
tot ballant el rigo(r)don,
som perdut el cinturón.

I alça, i alça, i alça nena,
(a)ixeca, (a)ixeca, (a)ixeca la cama,
que et veurem la lliga-cama,
(a)ixeca, (a)ixeca, (a)ixeca el peu,
que et veurem el garrameu.

Tant (?) la maniera,
tant per davant com per darrera,
tot ballant el rigo(r)don,
tant (?) el cinturón.

I alça, i alça, i alça, nena,
(a)ixeca, (a)ixeca, (a)ixeca la cama,
que et veurem la lligacama,
(a)ixeca, (a)ixeca, (a)ixeca el peu,
que et veurem el garrameu.

Observacions:

Joan Amades explica que aquesta cançó-ball – conegut normalment com a "ball de la maniera" – és una variant del ballet "La francesa" o "La franceseta" i que a la Garrotxa havia estat ballet típic de molí. De fet, meunière en francès és "molinera".

La versió de la cançó més coneguda és la que va repopularitzar el grup Ara va de bo l'any 1972, al disc "Cavallet de cartró":

És el ball de la maniera,
pel davant i pel darrere;
és el ball de la maniera,
pel darrere i pel davant.
Estira, estira, estira la cama,
arronsa, arronsa, arronsa el peu.

També va ser recollida a Beget durant els anys 1976-1977 per Amadeu Rosell i Jaume Arnella i publicat posteriorment a "Les Cançons de Beget":

La ficié de la Meniera,
quin deu ser de barricà,
por el fin se ve la jamba
quan comença la polcà.

Noia, noia, tira la cama,
noia, noia, tira el peu;
tira, tira, tira la jamba,
cama i cuixa i tot arreu.

En Joan Prada vivia a Can Toia de Maià de Montcal, a la Garrotxa.

Enregistrament realitzat per Artur Blasco el novembre de 1988. El vídeo que incloem és un fragment del capítol dedicat a Joan Prada de la col·lecció audiovisual "A peu pels camins del cançoner".