Lletra:

(Si n’)eren mare i filla,   n’han renyit fortament;
la filla en cau malalta,   mala de sentiment.
Els condes la’n van a veure,   condes i altra gent,
també n’hi va sa mare,   (con) no hi ha més remei.
-Ai, filla, la me(u) filla,   de quin mal vos doleu?
-Ai, mare, la me(u) mare,   penso que bé ho sabeu.
Metzines me n’heu dades,   que en cremen el cor meu.
-Ai, filla, la me(u) filla,   tens de fer testament.
-Ai, mare, la me(u) mare,   la me(u) part ja la'n tinc fet.
Set castells tinc a dins França,   tots set són poders meus,
tres els deixo(c) als pobres,   quatre (amb) un germà meu;
els vestits i les joies,   a la mare de Déu.
-Ai, filla, la me(u) filla,   per a mi què em deixeu?
-Ai, mare, la me(u) mare,   us hi deixo(c) l’espòs meu,
que és l’aixada i la pala,   per quan m’enterrareu.

Que el meu cor sempre (ne) olora
per un ram de clavells,
per un ram de violes,
(de) lliris i pensaments.