Mariüt

Nom de l'informant: Joan Prada i Vila

Data i lloc de naixement: 1913 (Maià de Montcal)

Municipi de residència: Maià de Montcal

On, com i de qui la va aprendre: A Can França de Beget, d'on era la seva mare, on hi passava temporades per curar-se de problemes pulmonars. La cantava un pastor a qui deien Quicó.

Lletra:

-I unt eres ahir a la tarda,
cul brut, mal brut, Mariüt,
i unt eres ahir la tarda?
-Ai senyor, el bon Déu del meu marit,
si n’era a rentar la salada.

-Qui eren aquells que t’hi ajudaven?
-Eren les meves camarades, que m’ajudaven.
-Les teves camarades porten pas calces.
-Era que en naven retrossades.
-Les teves camarades porten pas barba.
-N’era el fus i la filosa que en filaven.
-Si t’agafo i et (a)rrenco un pam de testa!
-I de què faràs dels (ar)restos?
-Te’ls fotré per la finestra!

Observacions:

Aquesta balada fou recollida per Palmira Jacquetti i Mercè Porta al Rosselló, durant la missió de l'Obra del Cançoner Popular de Catalunya de 1933 i 1934. Salvador Rebés Molina n'apunta l'origen francès en aquest article, tot i que es troba prou estesa per tot el territori català. A vegades també es coneix amb el nom de "La cançó del cul brut".

Al seu article "Al vol d'unes cançons", publicat a la Revista de Girona el 1980, Francesc Civil vincula "Mariüt" a "Les rèpliques de Marion", que a la vegada entronca amb la cançó occitana "Ount eres tu al ser anado?".

També en va ser recollida una variant a Beget durant els anys 1976-1977 per Amadeu Rosell i Jaume Arnella publicada posteriorment al cançoner "Les cançons de Beget".

Es tracta d'una balada de versos simples no cesurats, és a dir, que no formen hemistiquis com la majoria de balades.

En Joan Prada vivia a Can Toia de Maià de Montcal, a la Garrotxa.

Enregistrament realitzat per Artur Blasco el novembre de 1988. El vídeo que incloem és un fragment del capítol dedicat a Joan Prada de la col·lecció audiovisual "A peu pels camins del cançoner".