Al matí de Sant Joan   n'és matí de molta alegria,
fan festa los cristians   i el(s) moros de moreria.
Meu(s) company(s) m'estan di(gu)ent:   -Ai Joan, cum no t'hi alegres?
-Cum voleu que m'alegri io:   n’han casada l'amor meua,
l'han casada lluny d’aquí,   que mai més la pogués veure.
L’han casada a Sant Martí,   que per mi n'és un desterro.
El dia del casament   pel meu carrer passava ella;
jo m'estava en el balcó   fent veure que no la veia,
i ella me mirava en a mi,   jo també em mirava amb ella.
Jo li'n tiro un anell d’or   i amb les cent pedres verme(i)es,
i ella me'n tira un mocador   brodat de seda vermella,
i en el mig hi ha un campanar,   en a cada cap una estrella.

Adéu-siau, b(u)n amor,
i amb salut ens tornem veure
i ens tornem veure amb salut,
jo fadrí i tu donzella.

I a dedins el bosc,
ja us diré el què hi ha:
si n'hi ha una soca,
la més bonica soca,
de tote(s) les altres soques,
la soca dins de (pel) bosc.

Galant miona,
quin galant vo(l)s?

I a sobre la soca,
ja us diré el què hi ha:
si n'hi ha una branca,
la més bonica branca,
de totes les a(l)tres branques,
la branca sobre la soca,
la soca dins del bosc.

Galant miona,
quin galant vo(l)s?

I a sobre la branca,
jo us diré el què hi ha:
si n'hi ha una fulla,
la més bonica fulla,
de totes les altres fulles,
la fulla sobre la branca,
la branca sobre la soca,
la soca dins del bosc.

Galant miona,
quin galant vo(l)s?

I a sobre la fulla,
jo us diré el què hi ha:
si n'hi ha un niu,
el més bonic niu,
de tots els a(l)tres nius,
el niu a sobre la fulla,
la fulla sobre la branca,
la branca sobre la soca,
la soca dins del bosc.

Galant miona,
quin galant vo(l)s?

I a (de)més del niu,
jo us diré el què hi ha:
si n'hi ha un ou,
el més bonic ou,
de tots els a(l)tres ous
i l'ou és dins del niu
i el niu sobre la fulla,
la fulla sobre la branca,
la branca sobre la soca,
la soca dins del bosc.

Galant miona,
quin galant vo(l)s?

I a dins de l'ou,
jo us diré el què hi ha:
si n'hi ha un aucell,
el més bonic ocell,
de tots els altres ocells,
l'ocell és dins de l’ou
i l'ou és dins del niu
i el niu a sobre la fulla,
la fulla sobre la branca,
la branca sobre la soca,
i la soca dins del bosc.

Galant miona,
quin galant vo(l)s?

A sobre l'aucell,
jo us diré el que hi ha;
si n'hi ha una pluma,
la més bonica pluma,
de totes les a(l)tres plumes,
la pluma és sobre l'ocell,
l'ocell és dins de l’ou
i l'ou és dins del niu
i el niu sobre la fulla,
la fulla sobre la branca,
la branca sobre la soca
i la soca dins del bosc.

Galant miona,
quin galant vo(l)s?

I a sobre la pluma,
jo us diré què hi ha:
si n'hi ha una nina,
la més bonica nina,
de totes les a(l)tres nines,
la nina sobre la pluma,
la pluma sobre l'ocell
i l'ocell és dins de l’ou
i l'ou és dins del niu
i el niu sobre la fulla,
la fulla sobre la branca,
la branca sobre la soca,
la soca dins del bosc.

Galant miona,
quin galant vo(l)s?

Totes les margaridetes   se volen casar aquest any,
jo so(m) la més petiteta,   que hauré d'esperar un altre any.
Més petit galant tinc la guerra,   no sé si me'l mataran;
si me'l maten, que me’l matin,   tan petit (?) donaran.
Treu el cap a la ventana   i a França n'està mirant;
ja veu venir cavalleria,   i el seu galant va a davant.
Ja li en porta una cadira   per baixar-ne de cavall:
-Déu vos guard, donya Ma(r)g(a)rida.   -Déu vos gord, senyor Joan,
què en porteu d'aquella terra,   que hi heu estat tant(s) d’anys?
-Jo te'n porto(c) unes joies,   no sé si t’agradaran,
no són mitges ni sabates   ni vestits valencians;
n’és una cinta endaurada   que no l'han fet el(s) cristians.
L'han fet un moro i una mora   que hi han estat set anys,
sense fer-ne mai cap festa,   només quatre festes l’any:
(?) Pasqua i Cincogesma,   i les festes de Nadal.

Sota l'aulivera, auliva,
sota l'aulivera, un ram.

N'han baixat tres segadors   d’aquí dalt de la muntanya,
n'han baixat a l’Empordà   per segar una temporada.
I el més petitet de tots   porta les fauç endaurades,
i el lligador n'és d’or   i el(s) didal(s) ne són de plata.
La filla del rei (a) ho ha vist,   d'ell se n'és enamorada;
si l'ha enviat a buscar   per un criat del seu pare.
I al punt de dos quarts de tres   pujador puja l’escala,
i amb el barret a les mans:   -Què és lo que vostè demana?
-Segador, b(u)n segador,   segarí(e)u un camp de civada?
-Prou l'en segaria jo,   si no en sé allà on t'és sembrada.
-No és sembrada (amb) cap serrat,   ni tampoc (amb) terra plana,
és (am)b un hort de regadiu   que al mig (a) hi passa l'aiga.
Segador, b(u)n segador,   quantes garbes n'heu segades?
-Trenta-vuit o trenta-nou,   o a la ratlla de coranta,
i a coranta arribaré   si lligador no en fa falta.

Ai, serena de la nit,
fresca n'és la matinada;
(con) la lluna fa el seu torn
junts amb l'estrella de l’alba.

Una gent que en té una filla,
una filla per casar,
(e)namorada d'un gitano
i no se'n pot des(a)(lb)idar.

- Ara n'estàs ben vesada
(a) seguir (?) fires i mercats,
casadeta a(m)b el gitano
fil i agulles no (e)n ven(d)ràs pas.

- Si no venc fils i agulles
res no se me'n dóna a mi
(s)i el meu cor sempre en desitja
el gitano per marit.

- Ara n'estàs ben vesada
de menjar b(u)n pa i b(u)n vi,
casadeta amb el gitano
carn de gossa menjaràs.

- Si haig de menjar carn de gossa
res no se me'n dóna a mi,
si el meu cor sempre en desitja
el gitano per marit.

- Ara n'estàs ben vesada
de cuina(r)-ne amb un(s) fogons,
casadeta a(m)b el gitano
h(a)uràs de cuinar pel(s) racons.

- Si pel(s) racons tinc de cuinar
res no se me'n dóna a mi,
(s)i el meu cor sempre en desitja
el gitano per marit.

- Ara n'estàs ben vesada
de dormir en a(m)b matalàs,
casadeta amb el gitano
a la pa(i)a dormiràs.

-Si n'haig de dormir (a la palla
res no se me'n dóna a mi
(s)i el meu cor sempre en desitja
el gitano per marit.

Cat(e)rineta està malalta,   quin metge irem a buscar?
El metge de Barcelona,   que s'hi pensava casar.
-Déu vos guard, Caterineta,   Caterina, cum (a) us va?
-Molt malament, senyor metge,   (e)n a mi malament em va.
-Treu el braç, Caterineta,   treu el braç, que et vu(i) polsar.
Ja en demana tinta i pluma   i paper per receptar;
al fons de la recepta,   me(n)zines (a) hi va posar.
La primera cullerada,   Caterina traspintà;
la segona cullerada,   ja en demana el combregar,
la tercera cullerada,   Caterina (i)a finà.
-Tant us (a) l'he demanada,   mai me l'heu volguda dar;
ara la tindreu casada   per tota l’et(re)nitat.
Adéu-siau, Caterineta,   sento haver-te de deixar,
sento la teva desgràcia,   me faràs morir i penar.

Si n'era un petit sastre   que en venia de cosir,
que en venia de Manresa   un dilluns al dematí.
N'encontra tres ninetes   la voreta d’un camí;
les ninetes son traïdores,   totes tres volen seguir.
Si li'n lleven les calces   i els hi tiren a dalt d’un pi:
-Companyia de ninetes   no vingueu mai més amb mi,
jo en pensant-me burla(r)-m(e) d’elles,   i elles s'han burlat de mi.

(...) petit,
n'és mig adormit,
la mare se'l mira.

L'en posa al b(er)sol,
no l'en deixa mai sol,
quina mare tan joiosa.

Li besa la cara,
li besa el front,
petons d’una mare,
lo més gran del món.

I el nen se'n fa gran,
la mare, plorant,
li diu cada dia:
-No surtis de nits,
fui(g)-ne dels b(or)gits,
treballa, estudia.

Vostre pare i vostre mare
que ditxosos deuen ser;
tenen les roses a casa, 
i acomodades,
(a)nades a buscar al roser.

Vostre mare n’és la rosa
i vostre pare és el roser;
vós sou aquella poncella,
i hermosa i bella,
(com) serà que us colliré.

Tote(s) les nines al dematí
s'alcen i reguen, s'alcen reguen,
tote(s) les nines al dematí
s'alcen i reguen el seu jardí.

Jo ta(m)bé el rego el meu hortot,
faves i pèsols, faves i pèsols,
jo ta(m)bé el rego el meu hortot,
faves i pèsols i el julivert.

Ai, el meu rave c(u)m s'és tornat,
sense cap fulla, sense cap fulla,
ai, el meu rave c(u)m s’és tornat,
sense cap fulla i el cap pelat.