Plou i fa sol,
les bruixes es pentinen,
plou i fa sol,
les bruixes porten dol.

Plou i fa sol,
liroi, liroi, liraina,
plou i fa sol,
lirito, lirindó.

Trico, trico, de presseta
anem cap a la caseta,
ai quin(s) trons, ai quin(s) ruixats,
pel camí ens ha atrapat.

Sant Marc, Santa Creu,
Santa Bàrbara, no ens deixeu.

Plou i fa sol,
les bruixes es pentinen,
plou i fa sol,
les bruixes porten dol.

Plou i fa sol,
liroi, liroi, liraina,
plou i fa sol,
lirito, lirindó.

No viu a Catalunya,
ja no viu en cap país,
donem glòria a Catalunya,
perquè se ho mereix així.

Espardenya, brusa i barretina,
i olé!
És lo que millor ens està,
i oleà!
És la cosa més d(e)vina,
per l’estil del català.

Espardenya, brusa i barretina,
i olé!
És lo que millor ens està,
oleà!
És la cosa més d(e)vina,
per l’estil del català,
(i)a està!

Moltes noies van a missa
el diumenge al dematí,
ben mudades i amb un llibre,
i no saben de llegir.
I una en diu a l’altra:
-Quina pana (?) hem de passar!

La guitarra (?),
y los cuentos de aguardiente,
y el torero que las toca,
muchachas bonitas eran.

Avui és festa,
Sant Joan la fa,
gafa l’escopeta
i se’n va a caçar.

Tira un tiro,
mata un pardal,
el tira a l’olla
amb un grap(at) de sal.

Passa una monja,
li tira un tros de tronja,
passa un capellà,
li tira un tros de pa.

Un dia al pic de l’istiu,
un home que es diu Feliu,
li van fer sopes de menta
per passa(r)-li el mal de ventre,
vol cagar, vol cagar,
mal de ventre fas passar.

Se’n pensava fer-ne un pet,
li surt merda pel barret,
se’n pensava fer una llufa,
li surt merda pe la cuixa,
vol cagar, vol cagar,
mal de ventre fas passar.

Passant pel carrer major
se’n sent una gran pudor,
és aquella merderada,
d’aquella merda tan clara,
vol cagar, vol cagar,
mal de ventre fas passar.

Antònia Valònia,
mare dels ocells,
compra vedells,
compra que compra
plats foradats,
la Maria Antònia
balla amb els soldats.

-Apa, baixa, Margarideta,
que amb un vell et vu(i) casar.
I el meu cor sempre en sospira:
bé se’n podria anar!

En el dia de la boda
ja se me posa a roncar,
el meu cor sempre en sospira:
bé es podria rebentar!

Ara diu que ve una guerra,
tots els vells hi (ha)uran d’anar;
bé hi podria anar el de casa,
i mai més pogués tornar.

-Au, Patllari!
-Què voleu?
-Vo(l)s venir?
-Fa tramuntana!
-Au, no siguis tarambana!
-Si n’hi han quatre pams de neu!
-Au Patllari, què hem de fer?
-Nois, en fa un aire que emmetzina!
-Cata’t bé la barretina!
-Tinc els esclops ben fets malbé!
-Mira, deixa’t de raons:
quan passarem per Banyoles
t’hi fas posar unes ganxoles,
i acabades les raons.

Doncs anem!
Anem corrents a adorar-lo,
que és un nen, fora son!
Anem a adorar els Messies
que ha vingut per salvar el món.

-Apa, Jan!
-Pobre de mi!
-Que no véns?
-Jo prou vindria!
-Mira, que ja apunta el dia!
-No tinc res pel bon Jesús…

-Mira, per present no tinguis pena,
que el bon Jesús per ofrena
ja en té prou amb nostres cors.

Doncs anem!
Anem corrents a adorar-lo,
que és un nen, fora son!
Anem a adorar els Messies
que ha vingut per salvar el món.
Anem a adorar els Messies
que ha vingut per salvar el món.
Anem, anem, correm!

Una vegada hi havia un ciclista de pega
que amb una curva es va fotre dintre un camp,
patim, patam.
I en el rulé, se li va fer
un gros forat que se’l tapava amb un paper.
I el paper deia:

Una vegada hi havia un ciclista de pega
que amb una curva es va fotre dintre un camp,
I en el rulé, se li va fer
un gros forat que se’l tapava amb un paper.
I el paper deia…

       -Un xiste que hi havien unes monges que resulta que hi havia un pintor, com ara en… aquell… i se li van esparracar les calces, sa(t)s? I les monges van dir… com ho hem de fer? Com ho hem de fer per di(r)-li que… bueno…?-

El pintor de la pintura…
que en té al cul una obertura…

       -I el pintor es gi(ra) i diu:

No cal fer tanta música,
per ensenyar el cul una mica!