I el pastor de Can Gustí   si en festeja la criada;
tant i tant l'ha festejada,   que ha arribat que l'ha cansada.
Quan això ha set descobert,   el pastor ha set (?) la muntanya;
n'hi pugen dos amics seus   i un germà de la criada.
Passaren Espinavell,   (i)a les guàrdies n'encontraven,
també hi (ha)via l'agutzil   i amb (a) l'ensigna posada:
-Unt aneu, el(s) minyonets,   i unt aneu amb tanta marxa?
No els hi en digueren res més,   Costabona en pujaven.
Passaren el Coll del Pal,   (i)a en trobaren l'eugassada,
també hi (ha)via l'eugasser   que en guardava l'eugassada.
-I ens dirí(e)u d'Alabau,   que té tanta anomenada?
-I a Freser(s) el trobareu,   majoral de la ramada.
Quan a Freser(s) varen ser,   pro(n)tament (i)a l'enc(ua)ntraven.
-Déu-li guard, el pastoret.   -Déu-li guard, les camarades.
-Per ordre del vostre amo,   hem pujat aquí a buscar-us(e).
-Som(s) a deu de juriol,   poc és temps de baixar, encara.
Vaig pujar-hi el mes de juny:   -D'aquí al setembre no baixo.
No en baixarà l'Alabau,   que no en baixi la ramada.
-Si cas no en voleu baixar,   tenim ordres de lligar-us(e).
-I el que en faci un pas més,   la seva vida és acabada.
Si el punyal em menteix,   al sarró hi tinc una daga,
també hi tinc un revolvet,   set bales (a) hi són posades.
-Nem-(no)s-en, nem-(no)s-en, minyonets,   tornem-nos en terra plana,
que entre gossos i pastors,   en sembla una pedregada.
-Digueu a en Gustí de Riu(s),   no l'hi admeto(c) el recado;
si la criada no es pot casar,   que s'estigui descasada.

Valdria més soleta dormir
que d'un pastor ser enamorada,
valdria més soleta dormir
que d'un pastor s'enamori de mi.

I a la vila de Berga   i una nineta n'hi ha,
que per nom se'n diu Anneta,   l'Anneta Rostoiar.
Diu: -Mare, aneu-(vo)s-en a missa,   io (i)a couré l'esmorzar.
Seu mare per complaure-la   i a missa se'n va anar.
Quan en torna de missa,   trob(a) l'Anneta a faltar.
Corre a preguntar a les veïnes,   veure si l'han vista passar:
-Per quina vall baixava?   Que amb els soldats en va?
Seu pare ensella el matxo,   a Barcelona se'n va anar.
Quan arriba a Barcelona   n'enc(ua)ntra el capità:
-Capità, el bon home,   un do li'n vull demanar,
a veure si ha vist l'Anneta,   l'Anneta Rostoiar.
Capità fou bon home,   trompeta fa tocar
i amb el so de la trompeta,   soldats (afilarats),
i al cap de la filera   Anneta hi va formar,
tota vestideta d'home,   amb el sabre a la mà:
-I Anneta Rostoieta,   el teu pare et ve a buscar.
-Digueu-li que se'n torni,   que no hi vu(i) pas anar,
me'n vu(i) fer mort i vida   en el(s) peus del capità.
Si el capità moria   corona em deixaria,
tant si es mor com si no es mor,   corona em deixarà.

I adéu vila de Berga,
mai més (a) hi tornaria,
mai més (a) hi vu(i) tornar
la vila de Llançà.

A l'horta del meu pare   un aronger n'hi ha,
n'és carregat d’aronges,   altra fruita no hi ha.
Io en dic en el meu pare   per quan les collirà,
i ell me'n fa de contesta:   -Per quan l'hora hi serà.
L'hora n'és arribada,   ella se n'hi va anar;
gafa les paneretes,   les claus en l'altra mà.
Mentre les en collien   un jove hi va passar.
-Me'n voldríeu donar una aronja   d'aquest taronger que hi ha?
-Si en voleu tres o quatre,   o tantes cum n'hi ha.
-No en vu(i) només una,   que é(s) la millor que hi ha:
és l'amor de l'hortelana,   si me la'n voleu donar.
-L'amor de l'hortelana   n'és promesa molt temps ha
i amb un xicotet jove   d'aquí baix de l'Empordà,
si cas ell no torna   per ben donada serà.

I una cançó vu(i) cantar,   no hi ha molt que n'és dictada,
d'una minyona que hi ha   que allí Vic se n'ha criada.
I en ve el dia de Sant Marc,   a la plaça en fan ballades.
La Ventura ha tret un ball   davant de la fadrinalla,
i amb el brillo que ella hi té   i el(s) fadrins enamorava.
I a l'endemà (...)   la'n demana en els seus pares.
-I a veure si ens vol(d)ríeu donar   la Ventureta estimada.
-La Ventura és per casar,   no sé si (e)s vol casar encara.
La Ventura ho ha sentit,   i a plorar se n'és posada.
-De què plores, Ventureta?   De què plores, Venturada?
-Bona part tinc de rauó,   que el(s) meus pares m'han llençada.
-No te n'hem llençada, no,   penso que t'haurem casada
amb (a) l'hereu Vila de Rius,   que és el més ric de la plana.
-Què en farem que en sig(a) ric   si el meu cor no li agrada?
Per què no em deixeu casar   i amb aquell qui a mi m'agrada?
Que és l'hereu Vilador,   el que en a mi m'agrada.
I a l'endemà (...)   una carta li n'ha tirada:
-Te'n faig saber, Vilador,   que els meus pares m'han casada,
si tu hi vo(l)s saber quelcom,   m'entretindré una setmana.
I a l'endemà al matí   a la porta (i)a tustava.
-Ventureta, baixa a obrir   si és que vols venir amb nosaltres.
(I)a la'n gafen per un braç   i a cavall la n'han muntada,
a cavall d'un cavall blanc   cap a la terra volava.

I adéu, adéu, Vilador!
Tu t'has emportat la palma.
I adéu, Ventureta, adéu!
Series malaguanyada.

Allà lluny hi ha una caseta,
aixís, aixís,
amb el fum que passa
per la teuladeta,
aixís, aixís,
(...)
que la son soneta
(...)

Tral·laralalà, lal·lalalà,
tot és molt petit, petit,
molt petit, oidà.

       -Quan dèiem el rosari al carrer, hi havia nois i noies jovenets que passaven pels voltants i deien:-

Homes i dones, a dir el rosari,     

       -deien-

carrer de Sant Antoni a les nou en punt!

       -I anaven cridant aixís... si hi havien voluntaris i voluntàries d'aquests que els hi agradaven...-

Escarbat bum-bum
pos(a)-hi oli, pos(a)-hi oli;
escarbat bum-bum
pos(a)-hi oli en un llum.

Si en el llum no n'hi ha
l'escalfeta, l'escalfeta;
si en el llum no n'hi ha
l'escalfeta n'hi haurà.

Adéu i adiós, Tomàs,
que si tu te'n vas
soleta em deixes.
Adéu i adiós, Tomàs,
que si tu te'n vas 
sola em deixaràs.

Abans jo no marxaré
te'n regalaré
une(s) riques joies.
Abans jo no marxaré
te'n regalaré
ploma i paper.

       -I si hi ha alguna atra no la sé...-

Som(s) pagesos mal entesos
i ens haureu de dispensar;
treballem tots a la terra
i no en sabem de cantar.

       -I aquesta cançó acaba dient:-

I per diumenge a la Falguera
convidats hi quedareu.

       -Però no sé què hi ha entremig d'això i això...-

Jo en tinc un gec,
catatric-catatrec,
que és de vellut,
catatric-catatruc;
i encara el dec,
catatric-catatrec,
per (ai)xò no el duc.
catatric-catatruc,