Cançons
A l'horta del meu pare
A l'horta del meu pare un aronger n'hi ha,
n'és carregat d’aronges, altra fruita no hi ha.
Io en dic en el meu pare per quan les collirà,
i ell me'n fa de contesta: -Per quan l'hora hi serà.
L'hora n'és arribada, ella se n'hi va anar;
gafa les paneretes, les claus en l'altra mà.
Mentre les en collien un jove hi va passar.
-Me'n voldríeu donar una aronja d'aquest taronger que hi ha?
-Si en voleu tres o quatre, o tantes cum n'hi ha.
-No en vu(i) només una, que é(s) la millor que hi ha:
és l'amor de l'hortelana, si me la'n voleu donar.
-L'amor de l'hortelana n'és promesa molt temps ha
i amb un xicotet jove d'aquí baix de l'Empordà,
si cas ell no torna per ben donada serà.
És una balada que també trobem aplegada amb el nom d' "El tarongeret" o "La clavellina". El primer en deixar-ne constància escrita fou Manuel Milá i Fontanals al "Romancerillo catalán" (1882), amb el títol "En la huerta del padre
". Anys més tard, el 1933, Palmira Jacquetti la recolliria amb el títol "Cançó del taronger" per a l'Obra del Cançoner Popular de Catalunya, en el marc de la missió conjunta amb Mercè Porta a la Catalunya Septentrional.
Joan Amades explica que se'n coneixien un gran nombre de variants amb aires de ballet, que es feia en cercle envoltant un arbre.
En Joan va viure a Sant Iscle de Colltort (Sant Feliu de Pallerols, Garrotxa) fins l'any 1971. Des del 1974 viu a Sant Dalmai (Vilobí d'Onyar, Selva).