Cançons
L'Anneta es fa soldat
I a la vila de Berga i una nineta n'hi ha,
que per nom se'n diu Anneta, l'Anneta Rostoiar.
Diu: -Mare, aneu-(vo)s-en a missa, io (i)a couré l'esmorzar.
Seu mare per complaure-la i a missa se'n va anar.
Quan en torna de missa, trob(a) l'Anneta a faltar.
Corre a preguntar a les veïnes, veure si l'han vista passar:
-Per quina vall baixava? Que amb els soldats en va?
Seu pare ensella el matxo, a Barcelona se'n va anar.
Quan arriba a Barcelona n'enc(ua)ntra el capità:
-Capità, el bon home, un do li'n vull demanar,
a veure si ha vist l'Anneta, l'Anneta Rostoiar.
Capità fou bon home, trompeta fa tocar
i amb el so de la trompeta, soldats (afilarats),
i al cap de la filera Anneta hi va formar,
tota vestideta d'home, amb el sabre a la mà:
-I Anneta Rostoieta, el teu pare et ve a buscar.
-Digueu-li que se'n torni, que no hi vu(i) pas anar,
me'n vu(i) fer mort i vida en el(s) peus del capità.
Si el capità moria corona em deixaria,
tant si es mor com si no es mor, corona em deixarà.
I adéu vila de Berga,
mai més (a) hi tornaria,
mai més (a) hi vu(i) tornar
la vila de Llançà.
Segons Aureli Campmany i Joan Amades, aquesta balada es coneix amb una gran diversitat de tonades i algunes variants de lletra. Pelay Briz la titula "La filla perduda" i Milà i Fontanals li posa per nom "La niña desenvuelta".
Hem trobat però, altres títols, com "La filla retrobada", "La filla fugitiva", "A la vila de Tàrrega", "Anneta Rostalleta", "Agneta Rostoieta", "Agneta" (Cels Gomis, 1882) o "Roseta" (Cançoner del Calic, 1913), entre d'altres.
Segurament, molta gent en coneix la temàtica per una de les variants, "Ai mare, aneu a missa", que va repopularitzar el grup Ara va de bo (1971) i més tard Xesco Boix (1977).
N'hem trobat també tres variants al volum IV del Cançoner Popular de Mallorca (1975) amb el nom de "Mumareta, anau a missa".
En Joan va viure a Sant Iscle de Colltort (Sant Feliu de Pallerols, Garrotxa) fins l'any 1971. Des del 1974 viu a Sant Dalmai (Vilobí d'Onyar, Selva).