Cançons

I a la vila de Berga   i una nineta n'hi ha,
que per nom se'n diu Anneta,   l'Anneta Rostoiar.
Diu: -Mare, aneu-(vo)s-en a missa,   io (i)a couré l'esmorzar.
Seu mare per complaure-la   i a missa se'n va anar.
Quan en torna de missa,   trob(a) l'Anneta a faltar.
Corre a preguntar a les veïnes,   veure si l'han vista passar:
-Per quina vall baixava?   Que amb els soldats en va?
Seu pare ensella el matxo,   a Barcelona se'n va anar.
Quan arriba a Barcelona   n'enc(ua)ntra el capità:
-Capità, el bon home,   un do li'n vull demanar,
a veure si ha vist l'Anneta,   l'Anneta Rostoiar.
Capità fou bon home,   trompeta fa tocar
i amb el so de la trompeta,   soldats (afilarats),
i al cap de la filera   Anneta hi va formar,
tota vestideta d'home,   amb el sabre a la mà:
-I Anneta Rostoieta,   el teu pare et ve a buscar.
-Digueu-li que se'n torni,   que no hi vu(i) pas anar,
me'n vu(i) fer mort i vida   en el(s) peus del capità.
Si el capità moria   corona em deixaria,
tant si es mor com si no es mor,   corona em deixarà.

I adéu vila de Berga,
mai més (a) hi tornaria,
mai més (a) hi vu(i) tornar
la vila de Llançà.