signatura_PNC2022.jpg

Ventureta

Nom de l'informant: Joan Colomer i Soler  "Joan de la Sala"

Data i lloc de naixement: 11/10/1925 (Sant Iscle de Colltort - Sant Feliu de Pallerols)

Municipi de residència: Vilobí d'Onyar

On, com i de qui la va aprendre: Del seu pare, gran cantador i corrandista.

Fotografia de l'informant

Lletra:

I una cançó vu(i) cantar,   no hi ha molt que n'és dictada,
d'una minyona que hi ha   que allí Vic se n'ha criada.
I en ve el dia de Sant Marc,   a la plaça en fan ballades.
La Ventura ha tret un ball   davant de la fadrinalla,
i amb el brillo que ella hi té   i el(s) fadrins enamorava.
I a l'endemà (...)   la'n demana en els seus pares.
-I a veure si ens vol(d)ríeu donar   la Ventureta estimada.
-La Ventura és per casar,   no sé si (e)s vol casar encara.
La Ventura ho ha sentit,   i a plorar se n'és posada.
-De què plores, Ventureta?   De què plores, Venturada?
-Bona part tinc de rauó,   que el(s) meus pares m'han llençada.
-No te n'hem llençada, no,   penso que t'haurem casada
amb (a) l'hereu Vila de Rius,   que és el més ric de la plana.
-Què en farem que en sig(a) ric   si el meu cor no li agrada?
Per què no em deixeu casar   i amb aquell qui a mi m'agrada?
Que és l'hereu Vilador,   el que en a mi m'agrada.
I a l'endemà (...)   una carta li n'ha tirada:
-Te'n faig saber, Vilador,   que els meus pares m'han casada,
si tu hi vo(l)s saber quelcom,   m'entretindré una setmana.
I a l'endemà al matí   a la porta (i)a tustava.
-Ventureta, baixa a obrir   si és que vols venir amb nosaltres.
(I)a la'n gafen per un braç   i a cavall la n'han muntada,
a cavall d'un cavall blanc   cap a la terra volava.

I adéu, adéu, Vilador!
Tu t'has emportat la palma.
I adéu, Ventureta, adéu!
Series malaguanyada.

Observacions:

Es tracta d'una balada que ja apareix per primer cop recollida per Milà i Fontanals dintre el "Romancerillo catalán" (1882) com a "Venturita". L'any 1913 també l'aplegaria amb el títol de "Ventura" Joan Serra i Vilaró a "El cançoner del Calic".

Dins l'Obra del Cançoner Popular de Catalunya, Joan Tomàs i Antoni Bonell en van aplegar una variant a Sant Privat d'en Bas en una missió de recerca de l'any 1925 per la Garrotxa. 

També se'n publica una versió al Cançoner de Pineda, de Sara Llorens (1931) com a "La Ventura agraciada". 



En Joan va viure a Sant Iscle de Colltort (Sant Feliu de Pallerols, Garrotxa) fins l'any 1971. Des del 1974 viu a Sant Dalmai (Vilobí d'Onyar, Selva).

Entrevista realitzada per Albert Massip i Pep Garcia, del Grup de Recerca Folklòrica de la Garrotxa, l'agost de 2023. La fotografia és de Pep Garcia.