signatura_PNC2022.jpg

L'Alabau

Nom de l'informant: Joan Colomer i Soler  "Joan de la Sala"

Data i lloc de naixement: 11/10/1925 (Sant Iscle de Colltort - Sant Feliu de Pallerols)

Municipi de residència: Vilobí d'Onyar

On, com i de qui la va aprendre: Del seu pare, gran cantador i corrandista.

Fotografia de l'informant

Lletra:

I el pastor de Can Gustí   si en festeja la criada;
tant i tant l'ha festejada,   que ha arribat que l'ha cansada.
Quan això ha set descobert,   el pastor ha set (?) la muntanya;
n'hi pugen dos amics seus   i un germà de la criada.
Passaren Espinavell,   (i)a les guàrdies n'encontraven,
també hi (ha)via l'agutzil   i amb (a) l'ensigna posada:
-Unt aneu, el(s) minyonets,   i unt aneu amb tanta marxa?
No els hi en digueren res més,   Costabona en pujaven.
Passaren el Coll del Pal,   (i)a en trobaren l'eugassada,
també hi (ha)via l'eugasser   que en guardava l'eugassada.
-I ens dirí(e)u d'Alabau,   que té tanta anomenada?
-I a Freser(s) el trobareu,   majoral de la ramada.
Quan a Freser(s) varen ser,   pro(n)tament (i)a l'enc(ua)ntraven.
-Déu-li guard, el pastoret.   -Déu-li guard, les camarades.
-Per ordre del vostre amo,   hem pujat aquí a buscar-us(e).
-Som(s) a deu de juriol,   poc és temps de baixar, encara.
Vaig pujar-hi el mes de juny:   -D'aquí al setembre no baixo.
No en baixarà l'Alabau,   que no en baixi la ramada.
-Si cas no en voleu baixar,   tenim ordres de lligar-us(e).
-I el que en faci un pas més,   la seva vida és acabada.
Si el punyal em menteix,   al sarró hi tinc una daga,
també hi tinc un revolvet,   set bales (a) hi són posades.
-Nem-(no)s-en, nem-(no)s-en, minyonets,   tornem-nos en terra plana,
que entre gossos i pastors,   en sembla una pedregada.
-Digueu a en Gustí de Riu(s),   no l'hi admeto(c) el recado;
si la criada no es pot casar,   que s'estigui descasada.

Valdria més soleta dormir
que d'un pastor ser enamorada,
valdria més soleta dormir
que d'un pastor s'enamori de mi.

Observacions:

La referència més antiga que hem trobat d'aquesta balada és la recollida al "Romancerillo catalán" de Manuel Milá i Fontanals (1882) amb el títol "Un pastor".

Entre d'altres, també l'hem localitzat al "Cançoner Popular" (1901) d'Aureli Capmany, a "El cançoner del Calic" (1913) de Joan Serra i Vilaró o al Cançoner del Ripollès, en dues versions recollides a Ripoll als anys 1918 i 1919.

Segons Joan Amades, és una cançó "molt cantada per tota la pastoralla de la muntanya oriental i central que té l'Alabau o el Pastor de la Cortada, com solen anomenar-lo, com un símbol  amb el qual se sent identificat, puix que de manera inadvertida i subconscient creu que encarna el sentit independent lliure i díscol de la gent de muntanya enfront de certs prejudicis de la terra plana".  

Afegeix també que "segons la tradició pastoral, l'Alabau era pastor de la Cortada, casa forta de Santa Maria de Merlés al Lluçanès". Tot i això, aquesta versió i algunes altres que hem trobat fan partir la història d'uns fets originats a Can Gustí de Riu (Alta Garrotxa), tal i com ens va explicar en Joan.


En Joan va viure a Sant Iscle de Colltort (Sant Feliu de Pallerols, Garrotxa) fins l'any 1971. Des del 1974 viu a Sant Dalmai (Vilobí d'Onyar, Selva). 

El primer vídeo forma part de l'entrevista realitzada per Albert Massip i Pep Garcia, del Grup de Recerca Folklòrica de la Garrotxa, l'agost de 2023. El segon vídeo forma part d'una entrevista realitzada per Dora Santamaria, Josep Busquets, Consol Mesado i Jaume Jaume, el juliol de 2023. La fotografia és de Pep Garcia.