Lletra:

I el pastor de Can Gustí   si en festeja la criada;
tant i tant l'ha festejada,   que ha arribat que l'ha cansada.
Quan això ha set descobert,   el pastor ha set (?) la muntanya;
n'hi pugen dos amics seus   i un germà de la criada.
Passaren Espinavell,   (i)a les guàrdies n'encontraven,
també hi (ha)via l'agutzil   i amb (a) l'ensigna posada:
-Unt aneu, el(s) minyonets,   i unt aneu amb tanta marxa?
No els hi en digueren res més,   Costabona en pujaven.
Passaren el Coll del Pal,   (i)a en trobaren l'eugassada,
també hi (ha)via l'eugasser   que en guardava l'eugassada.
-I ens dirí(e)u d'Alabau,   que té tanta anomenada?
-I a Freser(s) el trobareu,   majoral de la ramada.
Quan a Freser(s) varen ser,   pro(n)tament (i)a l'enc(ua)ntraven.
-Déu-li guard, el pastoret.   -Déu-li guard, les camarades.
-Per ordre del vostre amo,   hem pujat aquí a buscar-us(e).
-Som(s) a deu de juriol,   poc és temps de baixar, encara.
Vaig pujar-hi el mes de juny:   -D'aquí al setembre no baixo.
No en baixarà l'Alabau,   que no en baixi la ramada.
-Si cas no en voleu baixar,   tenim ordres de lligar-us(e).
-I el que en faci un pas més,   la seva vida és acabada.
Si el punyal em menteix,   al sarró hi tinc una daga,
també hi tinc un revolvet,   set bales (a) hi són posades.
-Nem-(no)s-en, nem-(no)s-en, minyonets,   tornem-nos en terra plana,
que entre gossos i pastors,   en sembla una pedregada.
-Digueu a en Gustí de Riu(s),   no l'hi admeto(c) el recado;
si la criada no es pot casar,   que s'estigui descasada.

Valdria més soleta dormir
que d'un pastor ser enamorada,
valdria més soleta dormir
que d'un pastor s'enamori de mi.