El general Bum-Bum
quan se'n va a la guerra,
damunt del seu cavall
fa tremolar la terra.

Damunt del seu cavall,
galopa que galopa,
damunt del seu cavall,
galopa amunt i avall.

El cavall és de cartró...
aparteu les criatures!
El cavall és de cartró,
que no es cansa ni té por.

Rampatapam, tereteté,
patapim, patapum
se'n va a la guerra.
Rampatapam, tereteté
patapim, patapum.
Se'n va a la guerra
el general Bum-Bum.

El meu xicot, vestint, és tan original
que no té igual i crida l'atenció;
per contemplar-lo surt tothom sempre al portal,
perquè en Pasqual fa sensació.

Va amb pantalons color de molsa,
gasta botins extravagants,
un bastonet de canya dolça
i un sobretodo amb farbalans.

Elàstics blaus subjectats amb candaus,
porta el meu enamorat, i un barret de costat,
de color verd, que és el que em perd;
i porta un gec, catacric, catacrec,
un gec d'astracan pelut, ribetat de vellut,
i a l'armilla hi duu cigrons per botons.
En Pasqual és del tot original, com cal!

Porta corbata d'encenalls, el meu Pasqual,
i un coll molt alt de set o vuit colors,
i una bufanda amb un serrell així de llarg
que li serveix d'espolsadors.

Me'n gasta guants de pell d'anguila,
mitjons de fil d'empalomar,
calçats d’espatlla de goril·la
i punys de goma d’esborrar. 

Elàstics blaus subjectats amb candaus,
porta el meu enamorat, i un barret de costat,
de color verd, que és el que em perd;
i porta un gec, catacric, catacrec,
un gec d'astracan pelut, ribetat de vellut,
i a l'armilla hi duu cigrons per botons.
En Pasqual és del tot original, com cal!
 
Porta camisa amb la pechera de xarol
i un gira-sol es posa al trau, el noi,
una cadena d'or xapada de llautó
i un mocador de pegamol.

Amb xemeneia es fuma el puro
i amb salfumant es renta els peus.

Elàstics blaus subjectats amb candaus,
porta el meu enamorat, i un barret de costat,
de color verd, que és el que em perd;
i porta un gec, catacric, catacrec,
un gec d'astracan pelut, ribetat de vellut,
i a l'armilla hi duu cigrons per botons.
En Pasqual és del tot original, com cal!

Són deu noies per casar,
jo no sé quina triar,
hi ha la Ieta, la l'Anneta,
la Faldina i la Claudina,
oé,
hi ha la Maria i la Mercè;
hi ha l'airosa Montserrat,
la petita Trinitat,
hi ha la Teresona,
també hi ha l'Angelona.

El bon rei les va a triar,
les comença a saludar,
què tal la Ieta, que tal l'Anneta,
què tal Faldina, què tal Claudina,
oé,
què tal Maria, què tal Mercè;
què tal l'airosa Montserrat,
què tal la petita Trinitat,
què tal la Teresona
un petó a l'Angelona. 

Les petites formiguetes a l’(i)stiu,
quan el blat és ja segat, i lligat i apilotat,
totes ben arrengladetes surten del niu,
piu-piu-piu, piu-piu-piu,
i van ben endreçadetes
cap aquí, cap allà,
tot cercant les espiguetes,
cap aquí, cap allà,
que per tot arreu n'hi ha.

El petit vailet   se'n (ai)xeca a la matinada,
gafa l'arada   i se'n va a llaurar.
La mestressa jove   li'n duu l’esmorzar;
un tupí de sopes   i un crostó de pa.
I allà baix a l'era   una font n'hi ha,
pel que vulgui beure   s'ha d’ajon(e)llar,
de jonolls a terra   i el porró a la mà.

Marieta cistellera,
tu que en saps de fer cistells,
me'n faràs una panereta 
per anar a collir clavells.

Una rosa tinc a l'aigua,
un clavell en tinc en fresc
pel dia de Sant Domingo
que és el sant del meu promès.

No hi ha dones al món
com les de Llagostera,
que pels republicans
varen portar bandera.

No hi ha dones al món
com la Isabel Cinc Hores,
que pels republicans
va caminar vuit hores.

Oi-dà, oi-dà,
com la Isabel no n'hi ha.
Oi-dà, oi-dà,
com la Isabel no n'hi ha!

De bonica no n'és mica,
lletja no s'hi pot tornar,
de xibeca en té la cara
i de llebre el caminar.

Els cabells són de tortuga
i de gos el seu mirar.
Quan balla sembla una eruga,
que més no es pot estirar.

Ai, Anita, no t'enfadis,
no t'ho prenguis malament,
són els joves d'avui dia;
que dolent és el jovent.

A Sant Maurici, a Sant Maurici,
anem-hi a deixar-hi el vici,
a Sant Maurici, a Sant Maurici,
anem-hi a deixar-hi el vici.

Cap a la Puda i a Pujarnol,
per la drecera i el corriol,
cap a la Puda i a Pujarnol,
festejarem asseguts al pujol.

A Sant Maurici, a Sant Maurici,
anem-hi a deixar-hi el vici,
a Sant Maurici, a Sant Maurici,
anem-hi a deixar-hi el vici.

A dintre el bressol,
un bell infant plora.
La mare ha marxat,
ni se l'ha mirat,
com tant se li'en dóna.

Aquell fill per ella és un destorb,
que per ell no sent més que desprecis.
Ell és sols una farsa d'amor
per fer caure a ses mans algun neci.

I passa la nit
i en el cabaret,
mentre(s) que el petit
s'escanya de set.
Quan torna a deshora,
l'infant (s)'ha rendit,
té el dit a la boca
i al fi s'ha adormit.

Home ja és l'infant
del treball a(i)mant.
I sap que sa mare
al món ha viscut
com arbre perdut,
i que no té un pare.

I a la dona que ell parla d'amor
el desprecia perquè és fill del vici.
I a la mare diu foll de dolor
per ta culpa és ma vida un suplici.

Visquent en el front 
de tan gran patir
per què venir al món?
Jo no em vaig morir?
La dona que a(i)mava
per mi sent horror.
Per tu culpa mare
tinc sagnat el cor.

Malalt ha caigut
i resta abatut,
la mare no el deixa.
L'amor per un fill
davant del perill
ella sentí créixer.

I al mirant-lo lluitar amb la mort
la mundana crida amb gran follia:
-Salva, Déu, en el fill del meu cor
i després pren amb paga ma vida.

Sonriu el malalt
i diu feblament:
-Sentint-te, ja el mal
no em dóna turment.
Ben lluny de ta vida,
(d)ingú no ho sabrà
i el fill que et perdona
sols per tu viurà.