signatura_PNC2022.jpg

El vestir d'en Pasqual

Nom de l'informant: Joan Olivas i Coll

Data i lloc de naixement: 15/08/1925

Municipi de residència: Banyoles

On, com i de qui la va aprendre: No ho recorda.

Fotografia de l'informant

Lletra:

El meu xicot, vestint, és tan original
que no té igual i crida l'atenció;
per contemplar-lo surt tothom sempre al portal,
perquè en Pasqual fa sensació.

Va amb pantalons color de molsa,
gasta botins extravagants,
un bastonet de canya dolça
i un sobretodo amb farbalans.

Elàstics blaus subjectats amb candaus,
porta el meu enamorat, i un barret de costat,
de color verd, que és el que em perd;
i porta un gec, catacric, catacrec,
un gec d'astracan pelut, ribetat de vellut,
i a l'armilla hi duu cigrons per botons.
En Pasqual és del tot original, com cal!

Porta corbata d'encenalls, el meu Pasqual,
i un coll molt alt de set o vuit colors,
i una bufanda amb un serrell així de llarg
que li serveix d'espolsadors.

Me'n gasta guants de pell d'anguila,
mitjons de fil d'empalomar,
calçats d’espatlla de goril·la
i punys de goma d’esborrar. 

Elàstics blaus subjectats amb candaus,
porta el meu enamorat, i un barret de costat,
de color verd, que és el que em perd;
i porta un gec, catacric, catacrec,
un gec d'astracan pelut, ribetat de vellut,
i a l'armilla hi duu cigrons per botons.
En Pasqual és del tot original, com cal!
 
Porta camisa amb la pechera de xarol
i un gira-sol es posa al trau, el noi,
una cadena d'or xapada de llautó
i un mocador de pegamol.

Amb xemeneia es fuma el puro
i amb salfumant es renta els peus.

Elàstics blaus subjectats amb candaus,
porta el meu enamorat, i un barret de costat,
de color verd, que és el que em perd;
i porta un gec, catacric, catacrec,
un gec d'astracan pelut, ribetat de vellut,
i a l'armilla hi duu cigrons per botons.
En Pasqual és del tot original, com cal!

Observacions:

És un cuplet en forma de foxtrot amb lletra de "Joan Misterio", pseudònim de Joan Casas i Vila (1886-1925), i música de Joan Viladomat (Manlleu, 1885-1940). Aquest últim va ser també l'autor, per exemple, de la música del tango "Fumando espero". Aquí hi trobareu més informació. La partitura que incloem recull la primera estrofa de la cançó; en Joan canta la segona i la tercera amb lleugeres variacions melòdiques i mètriques. 

La cançó la va popularitzar Pilar Alonso (Maó, 1897 - Madrid, 1980), artista menorquina que va triomfar durant els anys deu i vint del segle XX als ambients del Paral·lel, a Barcelona. Aquí se'n pot escoltar una versió de l'any 1923, cantada per Pepita Ramos "La Goyita", que va ser de fet qui la va estrenar.

Més tard, la van cantar també Mary Santpere (1963), Guillermina Motta (1970), Núria Feliu (1970) i La Trinca (1977).

Entrevista realitzada per Albert Massip, el setembre de 2012.