De bonica no n'és mica

Nom de l'informant: Isabel Parés Alcalá

Data i lloc de naixement: 07/07/1930

Municipi de residència: Fornells de la Selva

Lletra:

De bonica no n'és mica,
lletja no s'hi pot tornar,
de xibeca en té la cara
i de llebre el caminar.

Els cabells són de tortuga
i de gos el seu mirar.
Quan balla sembla una eruga,
que més no es pot estirar.

Ai, Anita, no t'enfadis,
no t'ho prenguis malament,
són els joves d'avui dia;
que dolent és el jovent.

Observacions:

La primera referència que hem trobat d'aquesta cançó és en uns versos improvisats (corrandes) recollits per Pierre Vidal al volum I del "Cansoner catala de Rossello y Cerdanya" (1885), i també el desembre de l'any 1900 a la revista "Lo pensament catalá" per Anna Alarcía Reig —segurament a l'Empordà—:

De bonica no 'n soch mica
de lletja no ho puch negar
tal me mira qui 'm retira,
qui 'm festeja no m'haurá.

Joan Amades recull un ball aranès anomenat "Ballano" amb aquests mateixos quatre versos.

Partitura:

De bonica no n'és mica - Partitura completa.pdf

Entrevista realitzada per Nuri Font i Mohana Ramionet, l'octubre del 2012.